La caça no es toca

Perquè ha de dimitir la ministra de transició ecològica?

Teresa Ribera, llicenciada en dret i diplomada en dret constitucional i ciència política, actual persona al davant del recentment creat Ministeri de Transició Ecològica, després d’algunes reunions amb les associacions ecològiques més importants del país (una d’elles el PACMA), la setmana passada va cometre l’enorme error de dir el què pensava de sobte, així, sense filtre. Fent ús d’una nul·la visió de conseqüències va deixar caure, com qui no vol la cosa, que si fos per ella “prohibiría la caza y los toros“. La brutal repercussió mediàtica va ser imminent i les crítiques, tant de grups polítics de l’oposició com de tots els organismes que s’han sentit al·ludits, han fet que els “bombers” del PSOE sortissin ràpidament a intentar apagar l’incendi. Però el material inflamable, escalfat a les recents eleccions andaluses per l’intent del PACMA d’entrar al govern amb tot el que això suposaria en una regió en què “la caza y los toros” formen part del seu esquelet cultural, ja s’havia encès. Ens trobem amb un incendi de la mida dels de Califòrnia. El PSOE ja només pot deixar que cremi tot si vol salvar la seva pròpia vida.

I és el que passa quan al cap del ministeri no hi poses un tecnòcrata, quan es reparteixen les carteres sense tenir en compte la formació.
L’inqüestionable valor econòmic, ecològic i cultural d’aquestes dues activitats les fan intocables i inqüestionables. Potser admeten reformes, modificacions, canvis; però arrencar de la nostra pell quelcom que rau tan interioritzat és clamar al cel que un llamp et caigui a sobre.
S’han de depurar responsabilitats amb la incauta. No hi ha altre camí perquè ni tan sols s’ha retractat. No ho hem d’exigir per la seva poca destresa, ni per la seva monumental cagada, ni pels nuls coneixements del que en teoria governa, no, ho hem d’exigir com a exemple, com estendard. Per demostrar als altres possibles futurs “kamikazes” que senzillament la caça NO ES TOCA!

---