Santi Llorà – Vic – 04/08/2019
Resum de la temporada becadera 2018-2019 a Catalunya
El temps
Si una cosa hem de destacar del 2018 a nivell meteorològic és que ha estat un any molt plujós, amb precipitacions per damunt de la mitjana. Ja la primavera s’havia mostrat plujosa i només el litoral sud i central va resultar sec; les temperatures van ser les normals per l’època, exceptuant el Pirineu, que es van situar per sota del que és habitual. L’estiu va distribuir les pluges de manera irregular, amb precipitacions abundants al quadrant nord-est i escassetat a la resta. Si deixem de banda les comarques pirinenques, la temperatura estiuenca va estar per damunt de la mitjana. El patró termomètric es va repetir a la tardor, càlid a gairebé tot el territori i normal al Pirineu. Pel que fa a les pluges, va ser un de les tardors més plujoses de les últimes dècades. Tanmateix, en arribar al desembre i fins a finals de la temporada, la pluja va ser molt escassa. Desembre va tenir temperatures més que suaus i l’hivern no es va fer notar fins finalitzar la primera desena de gener, quan va arribar una massa de fred procedent d’Europa. A partir d’aleshores, es van succeir diversos episodis de nevades que van afectar el Pirineu i el Prepirineu.
La temporada
Amb un ICA1[1] de l’1,53, lleugerament per sobre de la mitjana del període 2006-2019 (1,48), podem qualificar la temporada com a regular, tot i que la percepció del soci hagi estat més negativa, segurament pel fet d’haver-se donar un primer terç de la temporada molt fluix. Amb un terreny en condicions òptimes, s’esperava una bona arribada de becades que podrien assentar-se sense problemes a qualsevol massa forestal del territori. Tanmateix, una tardor i un inici d’hivern molt benigne al centre d’Europa, va retenir les becades més al nord i l’entrada habitual d’efectius al novembre i el pic migratori de la 3a desena d’aquest mes es va endarrerir fins a la 2a desena de desembre (ICA1 del 2,05). Des de la 1a desena de gener, l’ICA1 es va mantenir per damunt de l’1,7 i va anar remuntant progressivament fins arribat al punt màxim d’abundància a la 1a setmana de febrer (ICA1 del 2,21). A França es va viure una situació semblant: a partir de mitjans de gener van entrar becades noves i Catalunya es va veure afavorida per aquest mateix flux. En resum, ha estat una temporada de menys a més, amb un octubre i novembre dolents, un desembre entre regular i bo, i un bon gener.
En relació a l’acantonament dels efectius, la percepció del soci s’equilibra entre els que observen una fidelització de les becades al terreny i els que noten que la becada va estar de pas, i són els caçadors de la zona pirinenca i prepirinenca els que perceben un més alt assentament de les becades un cop arribades. I tenint en compte que el territori va ser regat de manera abundant per les pluges al llarg de l’any i que la pràctica totalitat del sòl estava en bones condicions per rebre-les, no s’ha observat predilecció per un tipus de terreny, sinó que la becada s’ha repartit per tot tipus de boscos, independentment de la seva orientació.
Litoral i Prelitoral
Els caçadors de la franja litoral també constaten que les becades van arribar un xic més tard del què ens tenen acostumats, si bé són els que, proporcionalment parlant, consideren que l’endarreriment fou menor. El novembre ens va portar diverses borrasques, inclòs algun temporal de llevant, com per exemple el del 17 i 18 de novembre. Quan la borrasca se situa davant la costa de Girona i Barcelona, entren vents de NE i les becades s’hi recolzen per retallar el Golf de Lleó o per seguir direcció sud tot utilitzant la costa com a referència. Aquestes becades van trobar un terreny en bones condicions, per la qual cosa, en bona mesura, s’hi van acantonar. El desembre va incrementar el nombre d’efectius i la percepció va passar de regular-dolenta a regular, tendència que va continuar al gener, mes que el soci ha qualificat com a regular-bo. A diferència d’altres sectors, la millora del gener, tot i donar-se, no va ser tan marcada. L’orientació diferent de la costa catalana, est la gironina i sud-est la barcelonina i la tarragonina, pot comportar entrades i concentracions molt diferents: ens consta que el litoral més proper a la frontera la temporada va ser bona, fins i tot molt bona.
Pirineu i Prepirineu
Les comarques de muntanya van tenir un mal començament de temporada, cosa que ens fa pensar que l’entrada a través dels colls pirinencs es va retardar entre dues i tres setmanes. Aquesta percepció també la vam tenir en visitar la RNC del Cadí a l’última desena de novembre amb motiu del Màster CCBP, quan vam trobar menys becades de les que podíem esperar. Desembre va portar les becades que el novembre havia negat i els enquestats qualifiquen el mes com a regular. El canvi de temps de mitjans gener va portar noves becades i va alegrar el final de temporada. Les successives nevades de la segona meitat del gener no van ser prou importants com per foragitar, en la majoria de casos, les becades que hi havia i, en tot cas, va suposar moviments d’anar i tornada.
Interior i Central
Així com en altres temporades trobem densitats força diferents segons la zona, aquest any el patró ha estat semblant per a tot el territori: un mal novembre, un desembre regular i un bon gener. Els caçadors de la Catalunya interior i central són els que més han notat la millora de la temporada al gener: una gran massa d’aire fred desplaça les becades retingudes a Centreeuropa cap a França o més al sud. Aquestes becades, que agafen l’últim tren de la migració, en arribar als Pirineus es troben amb diferents episodis de neu, fet que beneficia les comarques que queden més al sud d’aquesta latitud.
Dades sobre les captures
L’any passat destacàvem el baixíssim percentatge de becades joves, en concret del 37,11, la xifra més baixa des que el 2006 es va posar en funcionament l’aplicació electrònica de recollida de dades. Doncs aquesta temporada ha estat just el contrari, amb una âge-ratio del 68,68, el percentatge de becades novelles és el més alt per a aquest mateix període. Ens venen al cap diverses explicacions que, combinades, podrien explicar aquestes xifres: en primer lloc, una arribada molt tardana de les becades en donar-se una tardor i inici d’hivern suaus al nord-est d’Europa, la qual cosa es relaciona amb moviments de becades joves, ja que les adultes es mouen més pel calendari solar que per les condicions climàtiques; un segon factor vindria donat per les òptimes condicions d’humitat, que permetrien una fàcil adaptació al terreny, sigui quina sigui l’experiència vital de l’exemplar; i un tercer factor, que tindria a veure a l’elevat índex d’extracció de becades adultes de l’anterior temporada.
També ens ha sorprès l’escàs pes mitjà de les captures d’aquesta temporada: amb 295 gr és de llarg el pes menor constatat des que el CCB recull dades, 13 gr menys que la temporada passada, per posar un cas. A nivell estatal també s’ha donat un pes reduït (302 gr) respecte d’altres anys, si bé la distància és menor. Per justificar aquest pes haurem de sumar diferents explicacions que apuntarien en un mateix sentit: l’elevat percentatge de becades joves, per una banda; de l’altra, el fet que l’emigració s’endarrerís i, per tant, deixés menys temps per fer aplec de greix; i un tercer factor, que tindria a veure amb la procedència de les becades, que es tractés en major mesura d’emigrants de llarg recorregut, que normalment associem amb becades de menys pes.
Fonts
· Dades aportades al Proyecto becada por 28 socis col·laboradors, extretes de 527 jornades de caça o, el que és el mateix, 2281 hores de mostreig.
· Enquesta Percepció de la temporada, contestada per 51 socis.
· Els Flash info, Bécasse, le réseau, de l’ONCFS.
· Butlletins climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya.
[1] L’ICA1 és una fórmula que utilitzen les diferents associacions de la FANBPO (Federació d’Associacions Nacionals de Becaders del Paleàrtic Occidental) per calcular l’abundància: s’obté de calcular les becades vistes en una jornada estàndard de 3,5h (ICA1 = (becades vistes / hores de caça) x 3,5). Un ICA1 de l’1,53 indica que s’han vist de mitjana 1,53 becades per cada 3,5 hores de caça.