News Cinegeticat
Àlex Cuadros – Barcelona -14/02/2018
El passat 12 de gener va sortir publicat al BOE un reial decret que entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol de 2018 on s’estableixen els procediments de recollida, transport, ús i eliminació dels subproductes no destinats al consum humà, procedents dels animals abatuts durant les activitats cinegètiques de caça major.
La Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal, considera el control de les malalties dels animals un factor clau per al desenvolupament de la ramaderia, essent a més de vital transcendència tant per a l’economia nacional com per a la salut pública, així com per al manteniment i conservació de la diversitat d’espècies animals.
El contagi de malalties entre les diferents espècies susceptibles d’animals domèstics i silvestres, així com la possible creació de reservoris en el medi natural, fan que les actuacions sanitàries hagin d’estar unides tant en un medi com en un altre. Així mateix, les malalties epizoòtiques poden tenir greus conseqüències al medi natural, podent arribar a afectar tota la piràmide ecològica i provocar danys irreparables en la fauna silvestre.
L’esmentada llei estableix al seu article 5 que tota persona física o jurídica, pública o privada, està obligada a comunicar a l’autoritat competent, en la forma i termini establerts, tots els focus i sospites de malalties de les incloses en la llista de malalties de declaració obligatòria i de qualsevol altra de no llistada que pel seu caràcter epizoòtic, o per la seva especial virulència, extrema gravetat o ràpida difusió impliquin un perill potencial de contagi per a la població animal, la salut pública o per al medi ambient.
En relació amb els subproductes derivats de l’activitat cinegètica, l’esmentat Reglament (CE) núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, no resulta d’aplicació per a «els cossos sencers o parts d’animals de caça silvestre que no es recullin després de caçats, de conformitat amb les bones pràctiques de caça, sense perjudici del Reglament (CE) núm. 853/2004» ni per a «els subproductes animals procedents de la caça silvestre i de la carn de caça silvestre que s’esmenten a l’article 1, apartat 3, lletra i), del Reglament (CE) núm. 853/2004». L’al·lusió al Reglament CE núm. 853/004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, es refereix a l’indicat expressament a l’article 1, apartat 3, lletra i), pel que s’exclou del seu àmbit d’aplicació el subministrament directe per part dels caçadors de petites quantitats de caça silvestre o de carn de caça silvestre al consumidor final o a establiments locals de venda a la menuda que subministren directament al consumidor final. D’altra banda, el reglament (CE) núm. 1069/2009, en els seus fonaments de dret 5, 6 i 7, reconeix que la normativa comunitària ha d’establir normes sanitàries, d’aquí a un marc coherent i global, per a la recollida, el transport, la manipulació, el tractament, el processament o l’eliminació dels subproductes animals.
Aquestes normes generals, a més, han de ser proporcionals al risc que comportin per a la salut pública i salut animal, i han de prendre en consideració els riscos que aquestes operacions suposen per al medi ambient.
Una correcta gestió dels subproductes generats per la caça, amb la finalitat d’evitar que serveixin d’aliment a carnívors oportunistes i senglars, sens dubte contribuiria a millorar la situació sanitària actual. Aquesta gestió inclou mesures relacionades amb la destinació dels cadàvers d’animals que permetran no comprometre la conservació d’espècies necròfagues, en compliment del Reial Decret 1632/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula l’alimentació de determinades espècies de fauna silvestre amb subproductes animals no destinats a consum humà.
El dipòsit d’aliments procedents de subproductes de caça major en canyets i a les zones de protecció per a espècies necròfagues es considera adequat i desitjable per continuar protegint aquestes espècies necròfagues. Per a això, existeixen pràctiques de gestió de l’alimentació d’espècies necròfagues amb subproductes de caça major que compatibilitzen la necessària conservació de les esmentades espècies silvestres amb un adequat compliment de la normativa sanitària.
El reial decret té per objecte establir els procediments de recollida, transport, ús i eliminació dels subproductes no destinats al consum humà procedents dels animals abatuts durant les activitats cinegètiques de caça major. El control sanitari per a consum humà de les peces cobrades, així com la protecció de la fauna es regularan per la seva normativa específica.
El reial decret serà d’aplicació a totes les modalitats cinegètiques de caça major col·lectiva, d’ara endavant caceres, que se celebrin a tot el territori nacional, entenent-se com a tals aquelles en les quals el nombre de parades és superior a 40 o el nombre de peces abatudes és superior a 20 per jornada de caça. L’autoritat competent en matèria de sanitat animal podrà estendre l’àmbit d’aplicació del reial decret a altres modalitats de caça major, independentment del nombre de peces caçades o el nombre de parades, a les comarques d’especial risc sanitari a què es refereix la norma.
CONCEPTES CLAU:
Vísceres: els òrgans de les cavitats toràcica, abdominal i pelviana, així com la tràquea i l’esòfag.
Material de la categoria 1: totes les parts del cos, incloses pells, vísceres, despulles i altres subproductes generats en les activitats objecte de regulació d’aquest reial decret, procedents d’animals silvestres, quan se sospiti que estan infectats amb malalties transmissibles als éssers humans o als animals. També es considerarà material de categoria 1 les barreges d’aquest amb materials d’altres categories.
Material de categoria 3: els cossos o parts d’animals matats generats en activitats cinegètiques de caça major, que siguin aptes per al consum humà d’acord amb la legislació comunitària però no es destinin a aquesta finalitat per motius comercials.
Material de categoria 2: els subproductes animals procedents de la caça, diferents del material de la categoria 1 o la categoria 3.
Trofeu de caça major: les astes i BANYES adherides al crani o part d’ell de les espècies cinegètiques de caça major recollides en la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de Caza, així com els ullals i moles del senglar. També es considera part del trofeu la pell necessària per naturalitzar els animals mitjançant la taxidèrmia corresponent, fins al pit, lliure de restes de carn, de l’esòfag i de la tràquea.
Responsable de la cacera: Serà el responsable que els subproductes cinegètics siguin gestionats d’acord amb allò que disposa aquest reial decret. El responsable de la cacera podrà ser una persona física o jurídica, havent d’indicar-se, en aquest últim cas, les dades del seu representant.
Caçador amb formació específica en sanitat animal: caçador amb els coneixements suficients de la patologia de caça silvestre, adquirits a través de formació específica, per poder sotmetre-la a un primer examen sobre el terreny. Ha de ser present durant la batuda i serà informat pels caçadors, prèvia l’evisceració, de qualsevol comportament anòmal observat abans de cobrada la peça. Els requisits mínims de formació específica es defineixen a l’annex IV del reial decret.
