Millores de l’hàbitat per a les espècies cinegètiques

En la gestió de la caça, si la volem enfocar correctament, hem de tenir clar quins són els diferents apartats que en formen part:

• La fauna cinegètica la gestió de la qual té a veure amb: censos, repoblacions, seguiments sanitaris, control depredadors…
• Els col·lectius implicats la gestió dels quals té a veure amb: control pressió caça (dies de caça, quota captura, nombre caçadors/dia…) contractes propietaris, acords agricultors…
• Els hàbitats la gestió dels quals té a veure amb: sembres, desbrossades, cremes controlades, arranjament punts d’aigua, construcció caus per conills…

Parlem de la gestió cinegètica,…

El present article serà el primer d’una sèrie dedicats a parlar d’aquest últim apartat, la gestió de l’hàbitat de les espècies cinegètiques. Ho intentarem fer des d’una visió integral de la matèria i no només explicant les accions específiques que es poden dur a terme per a un determinat hàbitat i per a una determinada espècie. Ens fixarem també en les problemàtiques en què es pot trobar qualsevol titular d’un terreny cinegètic a l’hora d’intervenir els hàbitats presents al seu vedat.

Què és l’hàbitat?

En primer lloc podem definir hàbitat d’una determinada espècie cinegètica, per entendre’ns, com “la casa” on viu. Tots coneixem l’expressió “enlloc s’està millor que a casa”, doncs per a la fauna salvatge vindria a ser el mateix. De fet, l’existència de les diferents espècies es deu a les diverses transformacions que han anat patint al llarg del temps, i que els hi han permès adaptar-se, sobreviure i, en definitiva, tenir èxit en els seus respectius hàbitats. D’altra banda, també moltes altres espècies s’han extingit pel fet de no adaptar-se als canvis soferts en els seus hàbitats.

Així, hem de tenir en compte que cadascuna de les espècies de caça que tenim als nostres vedats, per tal que es consolidin com una població estable i ens permetin un aprofitament sostenible, requereix d’uns mínims pel que fa a la qualitat i també a la quantitat dels seus hàbitats.

Molts investigadors sobre fauna salvatge han arribat a la conclusió que la qualitat i la quantitat dels hàbitats és el principal factor que explica l’èxit o no d’una determinada població animal.

La capacitat d’adaptació a l’hàbitat és fonamental per la supervivència de l’espècie.

Com a exemples a Catalunya tenim el cas del porc senglar. La seva espectacular expansió i l’èxit actual de les seves poblacions es deu als hàbitats favorables que presenta el nostre país. Catalunya té més del 60% de la seva superfície considerada zona forestal i, per tant, l’increment de la massa forestal (a part d’altres factors) vindria a ser el principal responsable de la situació actual de l’espècie a casa nostra. En el cas oposat hi podríem posar la perdiu roja desapareguda de moltes zones de Catalunya, precisament (i també entre altres factors) per l’expansió de la superfície forestal, en detriment d’espais més oberts (conreus, pastures, zones de matollar…).

A efectes pràctics, doncs, si tenim ganes de gestionar amb unes mínimes garanties d’èxit els nostres vedats, hem de tenir més o menys clar quin és el potencial dels hàbitats que en formen part, per tal de no emprendre segons quins projectes que al final només ens acabaran generant frustració i desànim.

En molts casos hem de ser conscients que, malauradament, la batalla està perduda i la capacitat que poden tenir els titulars/gestors dels vedats de caça, per revertir i recuperar la situació d’algunes poblacions de fauna, en alguns indrets, no és suficient.

Què hauria de fer un bon gestor?

D’altra banda, abans de llençar la tovallola a l’hora de treballar per recuperar una determinada població de fauna cinegètica ens ho hem de mirar amb calma i de forma objectiva. Hem d’analitzar diversos aspectes prèviament abans de llençar-nos de cap a treballar:

1. Hem de valorar el potencial dels hàbitats del nostre vedat a l’hora d’acollir una determinada espècie cinegètica. En aquest apartat pot ser bona idea demanar consell tècnic. Per exemple, no se’ns pot ocórrer repoblar o treballar amb la perdiu roja en una àrea de caça on domini la massa boscosa i amb pocs espais oberts. En aquest cas millor que gaudim de la caça del senglar, del cabirol, de la becada i del tudó i ens dediquem a la correcta conservació de les seves poblacions.
2. Una vegada tinguem clar que el nostre vedat té el potencial suficient per acollir determinada/es espècie/s, llavors el que hem de calibrar és el nostre potencial, en forma de recursos econòmics, humans i materials del gestor de l’àrea de caça. En els cas de les associacions de caçadors s’ha de sondejar quina pot ser la capacitat d’implicació dels socis, ja que cal un mínim suport d’aquests. Pel que fa als recursos econòmics, es pot intentar demanar ajudes a l’Administració, sempre que hi hagin línies destinades a la millora dels hàbitats de la fauna salvatge.
3. Un altre aspecte important a l’hora de treballar els hàbitats (boscos, conreus, matollars…) és l’obtenció dels permisos pertinents, tant per part dels propietaris dels terrenys, per una banda, com pels pertinents permisos de l’Administració quan sigui necessari.
4. Llavors, una vegada que tenim clars els tres punts anteriors i ens decidim a emprendre el projecte, és quan podem començar a planificar en l’espai (nostre vedat) i en el temps (temporada a temporada), quines hauran de ser les intervencions que podem anar programant, d’acord amb el nostre potencial de recursos econòmics, humans i materials.

 

La caça és gestió, la caça és vida!

Per acabar i com a reflexió general entorn a la millora dels hàbitats de les espècies cinegètiques, es tracta d’una mesura a potenciar entre el col·lectiu de caçadors/gestors d’àrees de caça i per diferents raons. La seva pràctica, a més de beneficiar la fauna cinegètica, de retruc beneficia la resta de fauna salvatge, com per exemple la fauna protegida amenaçada. Si treballem per recuperar el conill i la perdiu roja en un espai on hi nidifica l’àguila cuabarrada, estem treballant també per aquest rapinyaire protegit. És llavors que accions com aquesta han de ser promocionades i explicades als mitjans de comunicació. Serà llavors quan les paraules caça i caçadors seran associades a notícies positives que ajudin a la millora de la imatge de l’activitat cinegètica.

Publicat a la revista format paper Cinegeticat núm. 13

---