El món ocellaire a l’UCI

Els fringíl·lids són una família d’aus passeriformes, vulgarment anomenats ocells. Són de mides mitjanes o petites, acostumen a tenir un bec fort i generalment cònic, en algunes espècies aquest pot ser bastant allargat, però sempre més curt que el cap, generalment tenen un plomatge amb colors molt vius amb una cua truncada de 12 timoneres. Un altre característica és el seu vol, basat en ondulacions. Aquests ocells els trobem per l’hemisferi nord i l’Àfrica, s’alimenten preferentment de gra i nidifiquen als arbres, principalment un niu obert en forma de copa construït per la femella.

Els fringíl·lids s’adapten molt bé a la domesticitat de viure en gàbia, són molt apreciats pel seu cant i pel seu plomatge. Els principals fringíl·lids que s’han caçat sempre són: Les caderneres (Carduelis carduelis), els verdums (Chloris chloris), els pinsans (Fringilla coelebs) i els passerells (Linaria cannabina).

Dins de la família dels Passeriformes trobem diferents subfamílies amb les seves espècies Passeriformes

Els orígens de la caça d’ocells

Es coneixen dades de la captura d’aus des dels imperis perses, àrabs, romans i egipcis utilitzant el vesc i/o xarxes. A Espanya l’afició al cant es va originar a Gibraltar durant els anys de l’arribada dels anglesos, començaments del 1700. A partir d’aquí es va anar expandint pel sud fins a arribar a tota la península i a convertir-se en una tradició. Caçar ocells, sobretot servia per alimentar-se i més endavant va esdevenir un entreteniment molt arrelat al món rural i de mica en mica es va anar popularitzant fins a estendre’s arreu del territori. Un ocell engabiat feia companyia, era com la ràdio actual diuen alguns, també hi ha imatges de parets plenes de gàbies amb ocells a les colònies tèxtils com si fossin fils musicals al servei dels treballadors. Això va passar en bona part perquè molts dels personatges importants de l’època van començar a tenir un ocell engabiat a casa per sentir-lo cantar, la qual cosa els atorgava com un símbol de poder.

La cacera d’ocells com a eina bàsica per promoure la llengua catalana

Els amants dels ocells es van començar a organitzar i varen crear societats (per exemple, La Societat Ocellaire de Torelló es va fundar l’any 1845 i La Societat de Berga data del 1870) o entitats per tal de reunir-se i poder intercanviar experiències sobre aquella activitat que els apassionava. Aquestes entitats a Catalunya van acollir molts “nou vinguts” del sud (immigrants que es van establir a Catalunya a la recerca de feina i que tenien grans dots i tradicions sobre la captura d’ocells) i van ser peça clau per la integració i promoció de la llengua i cultura catalana.

El més tradicional del món dels ocells fringíl·lids era la captura, la caça d’ocells. El mètode més utilitzat a Catalunya sempre ha estat el ram (alzina formada o branca situada en un bon lloc de pas) on és disposaven els ocells engabiats a sota (reclam) que en cantar, atreien altres ocells fins que és paraven sobre les creuetes (creuetes impregnades de vesc) i quedaven atrapats. Altres mètodes molt utilitzats també han estat la xarxa abatible i la xarxa japonesa (aquesta darrera, sempre prohibida).

Els fringíl·lids eren com l’etapa de primària de la caça general

Durant molts anys, els inicis dels caçadors passava per la caça de fringíl·lids. Era molt normal anar a parar el ram amb una colla d’amics el dia abans i l’endemà al matí anar a caçar, col·locant els reclams (ocells de determinades espècies seleccionats que al cantar atreien altres ocells de la mateixa espècie) i les creuetes (impregnades de vesc perquè quan es paressin els ocells reclamats quedessin enganxats) mentre es gaudia d’un bon esmorzar i es passava un excel·lent dia a la natura, aprenent amb l’experiència i l’observació el comportament de molts animals inclús de la meteorologia. A mesura que anaven creixent les societats ocellaires van anar sorgint noves activitats relacionades amb els ocells, com per exemple, els concursos de cant. En un principi aquests concursos es feien en l’àmbit local però de mica en mica es va anar estenent fins a celebrar concursos a autonòmics i/o nacionals. Va ser llavors quan es va començar a perdre l’essència de la caça d’ocells, ja que es van començar a prioritzar els concursos i van aflorar les enveges, el mercat negre, la manipulació genètica,… amb tot el que això comporta.

Els més joves, quan podien treure’s el permís d’armes, moltes vegades deixaven de banda els ocells i començaven una nova etapa cinegètica, la cacera menor amb gos o bé la caça del senglar.

Solucions a correcuita

L’any 2009 per indicacions de la Comunitat Europea es va prohibir la captura de fringíl·lids amb vesc, i aleshores Núria Buenaventura, Directora General de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les pressions rebudes per la Federació Catalana de Caça i el món ocellaire en general, va autoritzar durant el mateix any, la captura de fringíl·lids amb vesc a “mode d’estudi” per poder demostrar que la caça amb vesc era una caça selectiva i no massiva. De fet, hi ha estudis que han demostrat en un percentatge molt elevat que la captura amb vesc i reclam és selectiva.

La mort d’una tradició cultural a Catalunya

Immediatament, el fiscal va imputar a Núria Buenaventura amb un delicte de prevaricació, en considerar que estava autoritzant una cosa prohibida i a partir de llavors, es va acabar la caça d’ocells amb vesc i ram, és a dir, que va morir una tradició i es va perdre una part de la cultura catalana.

Els anys posteriors fins al 31 de desembre de 2018, mitjançant un Decret “urgent” es va poder capturar fringíl·lids amb xarxa abatible però amb una sèrie de condicionants marcats amb la normativa Europea; Fer un cens de tots els ocells en captivitat a Catalunya, identificats amb anelles i fer un cens dels fringíl·lids al territori. Amb aquests censos es va autoritzar la captura d’un % d’aus, mascles i femelles per tal de poder exercir la cria en captivitat.

I actualment, 2019, queda totalment prohibit la caça d’ocells fringíl·lids amb els següents interrogants:

• La cria en captivitat és viable?
• La caça amb vesc no és selectiva?
• Es deixarà perdre una tradició i part de la nostra cultura?
• Els representants dels caçadors faran quelcom per revertir la situació?

---