La neteja i conservació de les armes

La neteja de l’arma és molt important

L’aparença d’una arma fa que des del primer moment la mirem amb uns ulls o uns altres, ja que l’estat exterior en moltes ocasions determina, encara que no sempre, el de l’interior; per tant, la cura i la neteja és un capítol molt important tot i que no se li dóna la importància que té i que les afecta tant en la precisió com en la conservació.

Coure, plom, carbó,…

Quan es tira un tret i successius, a les estries del canó s’hi dipositen diversos tipus de residus, de plom o de coure, sempre segons la composició del projectil o punta que surt projectada, així com restes dels diferents components de la pólvora i de la seva combustió, que no són poques, sobretot, i amb més incidència, si el canó és més llarg o més curt, però sempre de carbó, ja que un dels components de la mateixa és el grafit.

Cal diferenciar els diversos tipus de residus en cada cas. Parlarem en primer lloc dels produïts per la pólvora, de la qual hi ha una gran varietat de tipus i composicions, unes més ràpides i altres més lentes, perquè no totes són adequades per a tots els calibres que existeixen i que a la vegada cada fabricant hi posa en cada cas; és a dir la que a través d’un gran nombre d’assaigs i proves li donen els resultats més adients per a cada calibre en qüestió, tant per assolir determinades velocitats com en efectivitat i precisió.

La pólvora

D’aquest capítol que és molt apassionant i del qual algun altre dia en podem parlar, per veure amb claredat les diferències que abans hem esmentat, cal fer un incís en el món de la recàrrega. Al mercat hi ha uns manuals de recàrrega de munició per a poder consultar, seguir de guia i veure allò exposat en referència a cada cas concret. Cada fabricant de pólvora té el seu, ja que no totes les pólvores tenen les mateixes equivalències, propietats, aparença, etc., ni proporcionen un mateix cremat, velocitat, precisió i un sens nombre de prestacions inimaginables que en alguns casos costa d’entendre. També cal tenir present no passar mai dels límits indicats en els manuals ja que, de fer-ho, es podrien tenir uns resultats terribles i més d’un accident indesitjat i aparatós.

Per tant i tornant a la qüestió, per aquests casos concrets al mercat hi ha una gran varietat de dissolvents, tots ells químics i amb diverses composicions. No faré esment de cap en concret, perquè seria una relació molt extensa, si tenim present que els residus de pólvora en si són bastant fàcils d’eliminar amb aquests productes. El que costa més de destruir és el grafit del carbó, produït pel cremat, combustió i explosió de la mateixa, que si no es neteja sovint impregna els recs i angles de les estries i es diposita en els petits porus del material de l’interior del canó; es produeix aleshores una capa que tot i ser microscòpica pot afectar molt la precisió. També per a eliminar-la hi ha una bona quantitat de productes preparats.

La pólvora actual, altrament dita nitrosa o sense fum, es diferencia molt de la pólvora negra utilitzada pràcticament fins a principis del passat segle XX. S’utilitza encara actualment en les armes d’avantcàrrega i amb aigua calenta i sabó es treu amb fàcilment, amb un raspallet o algun enginy que cada tirador o caçador s’ha fet. Un cop neta i seca l’arma, amb una mica d’oli de màquina per acabar d’expulsar la humitat, tot queda resolt, tot i que el fum que aquesta produeix durant el cremat i que la quina no es crema surt per davant el canó. També cal dir que en moltes d’aquestes armes el tipus d’estriat pot ser una mica diferent en les modernes i algunes d’elles, sobretot les armes llargues, no en tenen i els canons són octogonals o amb figures semblants.

A partir d’aquí passarem a parlar del residus metàl·lics produïts pel frec del projectil a les estries normalment de coure, ja que la majoria són encamisats o banyats també anomenats cobrejats, però també molts són de plom sobretot alguns d’arma curta i també d’avantcàrrega en què la falta d’estria del canó se substitueix per uns anells al projectil. Actualment en alguns tipus de competicions, sobretot d’arma curta i de baixa velocitat de sortida, que normalment no arriba als 400 metres/segon a excepció dels calibres magnum, per reglamentació no és permesa la munició blindada, ja que aquesta és més propensa a produir rebots no desitjats, que tot i estar preparats els polígons de tir amb mesures perquè no es produeixin, algun pot ser inevitable.

En competicions d’arma curta, que en la majoria de clubs esportius acostumen a ser molt més nombroses, atès que hi ha moltes més modalitats i s’acostuma també a fer un nombre de trets superior a les d’arma llarga, es pot donar un efecte desagradable a causa de la falta de velocitat de sortida, com per exemple que en algun cas es pugui emplomar el canó, cosa que si es produeix es pot eliminar amb productes que hi ha al mercat i que fins que no s’elimina, no cal seguir tirant atès que els resultats esportius acostumen a ser desastrosos.

En arma llarga és mes normal que el projectil sigui encamisat de coure i el nucli interior de plom, la beina per dimensió admet més quantitat de pólvora tot i que normalment més lenta, la llargada del canó i el pas d’estria ajuda a donar molta més velocitat, superant en molts cassos i en alguns calibres els 1.000 metres per segon. Per tant i tenint en compte aquests paràmetres, l’escalfament del canó, etc., els residus de coure i carbó es poden agafar amb més facilitat.

Per al cas dels residus de coure, al mercat hi ha una bona quantitat de productes preparats, la gran majoria amb base d’amoníac, normalment barrejat amb altres components de molta efectivitat. Com deia abans, no faré esment de cap en concret, uns son més efectius que els altres i cada caçador o tirador tindrà preferència per al que li ofereixi millors resultats o prestacions. En quant als de grafit, és el mateix que el comentat anteriorment, també és molt important eliminar-lo.

Tots aquests consells cal tenir-los presents a l’hora d’anar a buscar uns determinats resultats, tant en el mon de la caça com en el del tir. Moltes vegades no trobarem l’explicació de perquè un tret no va on pretenem que vagi, tot i que les mires o elements de punteria de l’arma estan on han d’estar. Per això remarco la importància de la neteja, perquè mai no es té en compte que un canó brut o massa calent pugui donar aquests efectes, que quan es produeixen es resolen amb poc temps i que un cop resolts tornen els molt agradables i esperats resultats.

El rovell

També és molt important la qüestió de la conservació de les armes i més tenint en compte que estan fetes amb materials que poden patir efectes dolents com ara el rovell, la degradació de fusta per cops i ratllades involuntàries, etc., tot i que moltes vegades porten tractaments protectors com el pavonat o estan fetes amb materials inoxidables o d’altres acers tractats, que no sempre protegeixen de tots els agents exteriors, com pot ser la pluja, neu, etc., sobretot en les de caça. Les armes de tir de competició no acostumen a estar tan exposades a tots aquests efectes ja que en els llocs on es practiquen les diferents modalitats, normalment hi ha zones cobertes o poc o molt resguardades, cosa molt beneficiosa per a totes elles.

En uns cassos com en altres, és molt important que abans de guardar-les tant a la seva funda, com per al trasllat fins al lloc definitiu, on les guardem a la corresponent caixa de seguretat, el fet de passar-hi un drap millor de cotó, una mica impregnat d’un oli per a armes, a fi d’expulsar la possible brutícia i humitat captades, i assecar-les amb cura abans de tancar-les definitivament a la caixa, fins a la propera ocasió en què les haguem d’utilitzar.

Manteniment de la fusta

La fusta també requereix d’una cura adequada, perquè és un material porós que capta poca o molta humitat i per a la qual hi ha uns productes específics per a conservar-la. Si les vostres armes reben tots els consells exposats en aquest article, tindran un aspecte immillorable, les gaudireu quan les feu servir, seran admirades i si per algun cas, us n’heu de desprendre pel motiu que sigui, sempre seran millor valorades. Avui en dia també hi ha infinitat d’armes amb components sintètics, substitutius de la fusta, que no són tant delicades, però el fet que la seva conservació sigui l’adequada, no en desmillorarà el seu bon aspecte.

Si tenim present que les armes ens fan gaudir de moltes bones estones, tant sigui caçant com practicant altres disciplines esportives, crec que mereixen per la nostra part un tracte acurat i una magnifica conservació.

---