Albert Bores – Tarragona – 07/08/2017
El passat dimarts 1 d’agost es va celebrar a Valls (Tarragona) una jornada tècnica sobre l’Educació pedagògica en la gestió de fauna, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Unió de pagesos, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, Fundación Oso Pardo i la Cambra de Comerç de Valls. L’objectiu era obrir un debat sobre el model de gestió de la fauna, en un moment com l’actual (d’encreuament de camins entre les superpoblacions, conservacions, caça i observació de la fauna), on la pedagogia és una de les peces clau per una nova gestió acceptada per a tots.
La jornada va començar amb la benvinguda i presentació per part del Sr. Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos i va ser moderada pel Sr. David Bové, coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Camp. La primera ponent va ser la Sra. Sofia Isus, professora de la UdL, psicologia i treball social on va parlar de l’educació pedagògica en la gestió de fauna. Seguidament va agafar el relleu el Sr. Guillermo Palomero, director de la Fundación Oso Pardo on va explicar els punts de trobada entre organisme públics i la societat. L’últim ponent va ser el Sr. Antoni Mestres, tècnic de Forestal Catalana, Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental dels Serveis Territorials del DARP a Tarragona que va exposar la situació dels danys de la fauna cinegètica a Catalunya i el pla de prevenció de danys. Finalment hi va haver un torn final de preguntes i reflexions i la jornada es va acabar amb la cloenda per part de la Sr. Àngel Xifré, director dels Serveis Territorials del DARP a Tarragona, el qual va estar present durant tota la jornada.
La Jornada s’emmarca en el procés que ha engegat el DARP per a elaborar una nova Llei de Caça. S’ha volgut donar un impuls a la reflexió de cap a on s’ha d’anar i, si cal, per damunt de tot, un nou model de gestió de fauna vist des de la transversalitat i la integració. El pla d’introducció de l’ós bru com a exemple de plans de gestió de fauna, que segurament té mancances, és un model que pot servir de referència i que pot resultar útil per gestionar els danys de la fauna cinegètica. Es veu ara, com a oportunitat el fet de trobar elements en comú i començar a crear un nou model basat en plans, gestió i educació.
Cal no perdre de vista que venim d’una Llei de caça obsoleta que és necessari canviar. Cal parlar de caça sostenible basada en models de censos amb plans cinegètics moderns, el medi rural fa temps que ho necessita amb urgència.
Per altra banda, gran part de la societat, des del desconeixement, creu en la sobreconservació, fet que porta a la no gestió i al desequilibri entre espècies i acaben esdevenint plagues, danys de fauna, pèrdues econòmiques i conflictes socials, entre altres. Tanmateix, una plaga es pot transformar de conflicte en benedicció si se’n pot treure un benefici econòmic, cultural i social en comptes de pèrdues, baralles i aprofitament d’uns quants. Cal doncs, començar a treballar en un model d’educació per a tots, amb uns plans de gestió comuns amb capacitat de donar resposta al que el territori necessita.