Editorial Cinegeticat nº2

Ens trobem ja davant el segon número de CINEGETICAT! Pas a pas, colze a colze, hem anat superant les dificultats de l’arrencada del projecte i, amb la bona rebuda que ha tingut, avui ja ens podem centrar en consolidar-lo! Des de la publicació del primer número de la revista no he parat de rebre felicitacions. Felicitacions de gent que creu que aquesta publicació omple un buit existent, de gent que vol un espai de proximitat com aquest, de gent que creu que cal evolucionar la caça actual i veu en la revista una manera de contribuir a fer-ho possible, fins i tot de gent que, inicialment incrèduls, s’han sorprès del producte final! Tots aquests suports ens ajuden a tirar endavant el projecte en què creiem!

Sense vosaltres, no es pot!

Vull aprofitar aquest espai per fer justícia i reconèixer, a tots vosaltres, lectors, anunciants i col·laboradors, que l’èxit del projecte és conjunt, ja que jo tan sols l’he iniciat amb l’ajuda dels més íntims col·laboradors. A tots, gràcies!

El contingut

Dit això, anem a desgranar aquesta segona edició de CINEGETICAT. Una edició que porta reflectida la passada brama i mitja veda, amb tons de contrastos com la tardor, amb fulles, trofeus i perxes per a tots els gustos però entreveient una disminució de la passa de la pubilla africana, la guatlla. Potser ja no els agrada tant passar per sobre el nostre territori…. Aquesta edició ens ensenya més races, tracta les previsions i la sort en la caça, ens acosta, immortalitzades, les aventures dels subscriptors, ens presenta llibres, ens deleix amb carn de caça, ens acosta a les armes, ens presenta societats i caçadors, ens parla del rastreig a Catalunya.

Els mals de sempre. La inacció dels representants

L’edició de novembre s’emmarca en un context polític marcadament remogut de consultes i noves consultes, de debats sobre el dret a decidir, sobre decisions vinculants o no vinculants,… Intentava traslladar aquesta qüestió al món de la caça i pensava quina seria la manera de què el col·lectiu caçador disposés de major llibertat d’expressió, de major participació real en les decisions que acaben per regular l’activitat cinegètica… Penso en el Consell de Caça de Catalunya, un òrgan consultiu adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) en què estan representats els sectors, entitats i departaments de la Generalitat implicats en la gestió cinegètica a Catalunya (representants Generalitat, de la Federació Catalana de Caça, de les societats de caçadors, dels caçadors, dels comerciants d’armes, dels propietaris forestals, dels sindicats agraris, de les institucions científiques i dels col·lectius conservacionistes). Aquest òrgan es reuneix periòdicament, i com a mínim una vegada l’any, per informar el DAAM sobre aspectes relacionats amb la caça i sobre les espècies cinegètiques, entre els quals destaca la normativa que regula anualment la temporada de caça. El Consell de Caça, doncs, és un òrgan consultiu. Em pregunto, però, si no tindria un major valor afegit si, a banda de ser consultiu, pogués prendre almenys alguns acords vinculants amb la finalitat de dotar de major força aquest òrgan que gaudeix de representants de tots els sectors vinculats a l’activitat cinegètica…

Els nostres representants polítics han de donar la cara i dir, amb el cap ben alt, que la caça és més necessària que mai. S’ha de deixar de tractar la caça com un tema tabú, s’ha de fer que la societat prengui consciència de què la caça és una activitat necessària, regulada i compatible amb els altres usos i aprofitaments del medi natural. S’ha de començar a treballar perquè es creï escola de caça, per alimentar un relleu generacional i perquè els mitjans i l’Administració facin pedagogia en aquest sentit. CINEGETICAT treballa en aquesta línia!

---