News Cinegeticat
Eduard Melero – Cardona – 07/08/2022
Des de l’any 2003 que s’obliga als caçadors, per llei, a portar una peça de roba de colors d’alta visibilitat que cobreixi el tors, dins la gamma del groc al vermell, per tal que es puguin veure entre ells durant el transcurs de la cacera. Aquesta obligació, d’entrada, va agradar poc als caçadors, que estaven acostumats a utilitzar roba de colors militars que es mimetitzava amb el bosc, impedint així ser detectats pels mateixos animals. Però mica en mica, i transposant costums més nòrdics/europeus, s’ha acabat acceptant la utilització d’aquests colors. Fins i tot s’ha fet un pas més, ja que s’ha anat incorporant roba més tècnica al col·lectiu caçador, fins al punt que les trobades de caçadors als boscos catalans s’assimilen (quant a indumentària es refereix) a les trobades de caçadors de països com Alemanya, Txèquia o França, de tradició venatòria més avançada i dignificada.
Personalment, sempre he recolzat aquest canvi de color del vestuari caçador, ja que contribueix a disminuir els accidents i resulta una mesura de seguretat afegida a l’activitat cinegètica.
Però què passa amb el “boom” de persones que freqüenten el bosc per fer infinites activitats? Des de boletaires fins a escaladors, passant per excursionistes, “dominguerus”, esparreguers, recol·lectors de pinyes o llentiscle, “runners”, ciclistes, trialers,… Activitats que van a l’alça i no tenen cap tipus de regulació.
Els caçadors tenen autorització del propietari per caçar
Els caçadors, a part de cenyir-nos a una normativa (Ley de caza de 1970, per cert, una llei no adaptada a l’actualitat), disposem d’una assegurança de responsabilitat civil a tercers i tenim el permís del propietari per poder caçar als seus terrenys. Es tracta d’un contracte on la propietat cedeix els drets de caça als caçadors a canvi de diners, o no, però sempre existeix una autorització expressa (contracte) per a realitzar l’activitat cinegètica dins els límits de la propietat privada en qüestió. La resta d’usuaris de medi natural mencionats anteriorment, disposen d’algun permís específic per poder fer la seva activitat a la propietat privada? La seva activitat està regulada o té alguna llei que l’empari? Aquests usuaris disposen d’una assegurança de responsabilitat civil a tercers pels danys que puguin ocasionar dins una propietat privada?
El marc legal només regula i castiga als caçadors
Doncs bé, un dels principals problemes és aquest, que l’Administració només “regula”, controla, fiscalitza, recapta, sanciona, limita i pressiona amb normes i burocràcia de dubtosa utilitat als caçadors. La pressió l’exerceix sobre qui pot controlar, però no sobre la resta… perquè no es volen imposar mecanismes de control.
Quin sentit té que els caçadors tinguin l’obligació (sancionada si no es realitza) de senyalitzar els accessos a una batuda i que tot i estar senyalitzats, qui vulgui pugui accedir lliurement a l’interior de la batuda?
Quin sentit té que els caçadors hagin de portar obligatòriament (si no la porten poden ser sancionats) una peça de roba d’alta visibilitat i que la resta d’usuaris puguin accedir al medi, malgrat les senyalitzacions d’advertència, vestits com vulguin?
La seguretat és cosa de tots els usuaris del medi, però només es pressiona a la probablement única activitat regulada i permesa (tant per part de l’administració com dels propietaris forestals) i per la qual per a dur-la a terme, a més, es paga. La balança entre els múltiples usuaris del medi està una mica descompensada no?
Els caçadors sabem on tenim els nostres companys però no sabem on pot haver-hi, per exemple, un boletaire.
La regulació, la pedagogia, el control, les mesures de seguretat…i les possibles sancions, caldria fer-les extenses a la resta d’usuaris. No pot ser que només els caçadors tinguem obligacions, com a mínim en matèria de seguretat les obligacions són de tots. Si només les tenim nosaltres, a més, s’acaba per criminalitzar de nou al col·lectiu. Ara bé, el que passa és allò més fàcil: com a administració actuo allà on tinc una mica de control de què es fa i on es fa. A més, vots ara es guanyen a cabassos si els discursos són pro animalistes i anticaça… Menys populisme i més dosis de realitat, menys pro/anti i més pebrots sobre les taules dels que manen per abordar, d’una vegada per totes i sense tabús, la gestió de la fauna salvatge. Menys vots i més RESPONSABILITAT, que per això us paguem entre tots. Els ecosistemes no són perfectes, tant de bo, estan absolutament alterats, els canvis en el clima no hi ajuden, les espècies reaccionen, o aflaquen o s’expandeixen… si NO FEM RES, tenim problemes. Tots sabem com controlar la magnitud dels problemes, només falta RESPONSABILITAT des del Govern, per parlar clar, a costa del que sigui. Amics meus, no podeu seguir enganyant a la gent amb mesures de maquillatge que paguem entre tots i que no van absolutament enlloc. ENGANYAR no és RESPONSABLE, utilitzeu bé els vostres sous i els recursos que us paguem entre tots…
Vagi per davant que a mi, no em molesta ningú que vagi al medi natural a realitzar la seva activitat de lleure sempre i quan ho faci amb sentit comú i respectant a la resta de persones que hi ha al bosc. També estic molt d’acord en el fet que els caçadors portin una peça de roba vistosa perquè així ajudem a disminuir els accidents i es tracta d’una mesura de seguretat adequada (de fet vaig ser pioner a Catalunya en vestir-me amb colors taronges o grocs, perquè ho vaig veure a una cacera de França i ho vaig trobar molt adient), però aquesta mesura s’hauria d’aplicar a qualsevol persona que accedeixi al bosc. Si des de dalt no s’aborda el problema, siguem intel·ligents nosaltres mateixos: que tothom que vagi al bosc hi vagi amb colors ben visibles i, sobretot, precaució, respecte i més precaució!
