Edu Melero – Cardona – 12/11/2024
La cuina de carn de caça és una tradició ben arrelada en molts països europeus i nòrdics, on la seva incorporació als menús és un reflex de la seva cultura gastronòmica i del respecte pel medi ambient.
Tradició amagada
No obstant això, a casa nostra, aquesta tradició no ha trobat el mateix camí i es manté com un tresor amagat que pocs coneixen. La pregunta és doncs: per què no tenim una tradició més extensa de cuina de carn de caça? Per entendre’n els motius, en primer lloc, cal analitzar la nostra història i cultura alimentària. La dieta mediterrània, que ha predominat a les nostres taules, es basa en l’ús d’ingredients frescos, de temporada i de proximitat, amb una forta presència de peix, verdures, llegums i cereals.
Aquesta tradició, modelada per segles d’influències diverses, ha deixat poc espai per a la carn de caça, que ha estat vista més com un producte d’elit o de luxe, accessible només per a algunes famílies i en ocasions especials.
Aquesta associació de la caça amb pràctiques elitistes, han distanciat aquesta carn de la cultura popular. A la nostra societat actual, encara hi ha famílies que saben cuinar plats amb carn de caça, sovint amb receptes tradicionals heretades d’avantpassats pròxims i en zones rurals, però els restaurants que ofereixen aquestes opcions són ben escassos.
La manca d’oferta en el sector de la restauració, combinada amb la desinformació generalitzada sobre les qualitats nutritives de la carn de caça, ha contribuït a mantenir-la en un ús limitadíssim. Falta divulgació sobre les seves propietats, que són immillorables.
El valor de la carn de caça
La carn de caça és rica en proteïnes, baixa en greixos i conté una gran quantitat de nutrients essencials, com ferro, zinc i vitamines del grup B, fet que la converteix en una opció excel·lent per a una dieta equilibrada. Addicionalment, i no és un tema menor, és una carn lliure d’antibiòtics hormones i medicaments. I per rematar-ho, és un producte de proximitat. Tanmateix, no només cal reivindicar la seva qualitat nutritiva, sinó també la seva sostenibilitat.
Què hem de fer amb tots els animals caçats?
Cada any, els caçadors abaten milers d’animals en el nostre territori, generant un excedent que, si no es gestiona correctament, es perd. Aquest excés de carn podria ser una solució viable per a les nostres cuines, restaurants i, fins i tot, per a les cadenes alimentàries dels hospitals, residències i menjadors socials i escolars.
Introduir la carn de caça en aquests espais no només diversificaria les opcions alimentàries, sinó que també fomentaria una alimentació més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, alhora que probablement més econòmica.
L’aposta de la Generalitat
Recentment, el Departament d’Agricultura de la Generalitat ha iniciat una línia d’ajuts destinada a impulsar actuacions que augmentin el consum i la promoció de la carn de caça a Catalunya. Aquesta iniciativa pot ser un pas fonamental per revitalitzar la tradició culinària relacionada amb la caça, facilitant tant la seva producció com la seva distribució. Organitzacions com Cinegeticat hem estat treballant durant anys per promoure el patrimoni gastronòmic de la carn de caça (promoció Cinegeticat), amb campanyes que busquen educar el públic sobre els beneficis i les possibilitats d’aquesta carn, així com fomentar el seu consum responsable.
El camí per explorar
Una de les millors maneres d’impulsar la cuina de carn de caça seria permetre que els caçadors portessin les peces de caça als restaurants i/o botigues, on els professionals del sector s’ocuparien de tractar la carn i analitzar-la per tal de poder-la vendre o cuinar als seus locals.
Aquesta pràctica no només garantiria la qualitat del producte, sinó que també enfortiria la relació entre el món rural i el sector de la restauració, creant una cadena de valor que beneficiaria a ambdues parts. Ja és hora, doncs, que reivindiquem la carn de caça com un ingredient valuós i necessari en la nostra dieta. Hem de lluitar contra la desinformació i promoure la seva incorporació en els nostres menús diaris.
La cuina de carn de caça no ha de ser vista només com una tradició ancestral a recuperar, sinó com una oportunitat per diversificar la nostra gastronomia, millorar la nostra salut i contribuir a la sostenibilitat del nostre entorn.
Potser, amb una mica d’esforç i voluntat col·lectiva, podrem redescobrir aquest tresor amagat i fer que la cuina de carn de caça torni a ocupar el lloc que mereix a taula.