Editorial

Editorial Cinegeticat nº4

senglar albí

Eduard Melero – Cardona – 01/01/2015

Benvingut any 2015, ple d’aventures cinegètiques, salut per a disfrutar-les i euros per costejar-les.

Com és tradició, ens hem de plantejar nous objectius per anar complint durant l’any nou i des de Cinegeticat no volem ser diferents! Seguint amb allò que sovint sentim als mitjans, poc original, però efectiu, ens volem fixar especialment en temes concrets i rellevants en cada edició: 7 publicacions, 7 causes!

Seguint amb tradicions, quan s’acaba l’any també es fa una valoració dels mesos deixats enrere… En aquest sentit, no puc evitar ser crític, de fet, jo sóc així. Hem tancat l’any amb suficients accidents en acció de caça com per autoexigir-nos començar a canviar certes tendències. De fet, un sol accident, sobra, molesta, emprenya, dol. Tots coincidim que els accidents han existit sempre, tots coneixem casos propers amb més o menys sort. El que cal, però, és saber desgranar també els accidents fortuïts del que són imprudències o negligències.

És aquest últim punt el que hem de treballar de valent! Treballar-hi fins a eliminar-les! M’agradaria poder contribuir, mitjançant la revista, a eliminar els accidents cinegètics. Penso que una bona manera de fer-ho és explicant casos que s’han anat succeint al llarg dels anys perquè, malgrat el dany irreparable que han fet, serveixin ara per intentar evitar-ne de futurs.

He parlat amb molta gent i tots coincideixen en el mateix: mai pots dir “d’aquesta aigua no en beuré!”. Encara que sembli impossible, el més professional de tots els professionals, pot patir un accident el dia que baixi la guàrdia. NO ENS PODEM PERMETRE EL LUXE D’OBLIDAR MAI PRENDRE TOTES LES MESURES DE SEGURETAT MENTRE S’ESTÀ CAÇANT, no val a relaxar-se, des de l’inici fins al final de la cacera. Aquesta és la primera de les 7 causes de les què us parlava al començament de l’editorial.

Dit això i, canviant de tema, ens trobem a l’equador de la caça major i a les acaballes de la menor. Parlant de caça menor, recordeu que les perdius que ara queden, són les veritables resistents de l’espècie, les que deixaran una millor genètica a les àrees de caça i per tant asseguraran una millor qualitat de cara a la propera temporada. Per això, sigueu benevolents i penseu en el demà, l’espècie us ho agrairà. Per treure-us el “cuquet” de la caça, podeu aprofitar per ajudar a les colles del senglar tot participant en batudes o bé passant bones estones tirant als tords o, fins i tot, anant a la caça de la becada, que sembla que aquest any està essent generosa…. de caça no us en faltarà!

Per acabar, i per tractar algun tema més purament polític, fruit de peticions de bons amics i subscriptors, m’he pres la llibertat d’enviar una sèrie de qüestions referents a la caça a la nova formació política PODEMOS per saber ben bé per on es mouen els seus ideals i intencions. De moment encara no han respost, suposo que no és gaire bona senyal pel nostre col·lectiu, esperarem a veure si respiren….

Comencem un nou any, una nova i verge etapa. L’hem d’escriure nosaltres, els caçadors. Endavant, força, diversió i PRECAUCIÓ!

Eduard Melero

Director


Deixa un comentari

MussapPublicitat