L'eruga i el gos | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Actualitat

L’eruga i el gos

L'eruga i el gos 1

M.D – Solsona – 29/02/2016

QUÈ ÉS LA PROCESSIONÀRIA?

L’eruga processionària (Thaumatopoea pityocampa) és una papallona que actualment es presenta com una plaga molt estesa en els boscos i parcs de pins, llocs on és fàcilment visible per les característiques bosses que coronen les copes de la majoria d’arbres. En els últims anys ha augmentat perillosament la seva presència als boscos, llocs on les persones, els gossos caçadors i altres animals salvatges en pateixen les conseqüències.

IMG_6374
Thaumateopoea pityocampa

Quan es troba en la seva fase d’eruga s’alimenta de les fulles verdes dels arbres, fent-la mereixedora d’una gran atenció perquè arriba a comprometre seriosament la salut de les masses forestals. Al final de la tardor fa les característiques bosses blanques que s’observen a les branques dels pins i durant les darreres setmanes d’hivern, baixa dels arbres per enterrar-se. Per baixar, s’organitza en autèntiques processons d’erugues. Les larves d’aquest insecte són molt sensibles al fred durant les primeres fases del seu desenvolupament. Per això, les temperatures excepcionalment càlides registrades a la tardor i l’inici de l’hivern del 2015, van afavorir que moltes més erugues del que és habitual sobrevisquessin. D’aquesta manera, moltes més erugues van arribar a l’estat en què la processionària és especialment voraç, provocant una greu defoliació en els arbres, deixant-los en un aspecte lamentable.

IMG_6370
bossa d’erugues

Els episodis continuats de processionària i la sequera poden fer desaparèixer els boscos de pins.

En un principi aquests arbres no acaben de morir, ja que l’avidesa de la processionària només afecta a les fulles verdes i és probable que les gemmes tancades brotin de nou durant la primavera següent. Tot i així, sí que limita greument el seu creixement, i deixa els arbres en unes condicions molt vulnerables per a fer front a paràsits o altres pertorbacions. Aquesta debilitat es pot veure agreujada si els episodis massius de processionària es donen de manera recurrent i es van repetint en els anys combinats amb períodes de sequera. En aquests casos, la supervivència dels pins sí que es pot veure compromesa, provocant que el lamentable aspecte dels boscos no tingui marxa enrere.

Aquestes erugues tenen en la seva superfície corporal fins a 500.000 pèls urticants cadascuna, els quals són molt volàtils. Amb una mica de vent o un suau contacte, es desprenen i poden causar greus reaccions tant a animals com persones.

Boscos del Solsonès
Boscos del Solsonès

De moment no hi ha registrat cap cas de mortaldat d’animals salvatges a causa de la processionària tot i que caçadors de les zones més afectades d’enguany (Berguedà i Solsonès) han observat una disminució de la població de guineus (Vulpes vulpes).

COM AFECTEN ELS GOSSOS?

Els gossos solen tenir contacte amb les erugues via oral o bé ocular, i en poca estona els hi provoca una reacció d’urticària intensa que ve acompanyada per una salivació excessiva, malestar, inflor de la llengua, dolor, algun vòmit i una conjuntivitis greu als ulls. En els casos on arriben a llepar-les o empassar-se-les, s’observa a la llengua una lesió vermellosa que ràpidament evoluciona a un color morat o negre.

llengua afectada per la processionària
llengua afectada per la processionària

QUÈ CAL FER?

Si ens adonem que el nostre gos ha pogut tenir contacte amb una processionària, immediatament cal netejar la boca de l’animal amb un drap i aigua tèbia, per tal d’eliminar possibles restes, ja que l’animal és incapaç d’escopir. Seguidament, el tractament mèdic s’ha de basar en una dosi de cortisona injectable per reduir la inflamació i evitar la progressió cap a un shock anafilàctic, a més de donar antibiòtic, protectors gàstrics i dieta tova durant els següents 3 dies.

En els casos on s’han produït lesions de la llengua, cal estar atent a la seva evolució, ja que freqüentment s’acaba necrosant la zona que ha estat en contacte amb l’eruga i pot caure un fragment de llengua. També és habitual veure que la glàndula salivar que hi ha sota la llengua s’infla fins a sortir pels costats i se la mosseguen. Els gossos tenen risc de deshidratació perquè perden molta aigua amb la salivació i no tenen capacitat de moure la llengua per poder beure.

Fonts: Carla Bellera, CTFC, Clínica Veterinària SETELSIS, Raquel Castillo, SEFaS, Tres Torres Veterinaris.


Deixa un comentari

MussapPublicitat
%d bloggers like this: