Actualidad

Las cazas del futuro

Redacció – Barcelona – 24/08/2015

Ens trobem a menys de 15 dies perquè comenci l’inici de la caça del senglar però la realitat és que moltes colles de caçadors no han deixat de caçar del tot des que es va acabar la temporada passada. S’han autoritzat moltes caceres excepcionals per danys a l’agricultura a petició dels propietaris de les terres cultivades i això ha fet que l’activitat no s’hagi aturat.

En la major part del territori català, el funcionament d’aquestes caceres excepcionals ha estat el següent: quan el propietari del terreny visualitza danys als seus cultius, aquest es posa en contacte amb la societat de caçadors de la zona i, seguidament, la societat sol·licita de manera telemàtica i força àgil el permís per poder caçar. Generalment, la modalitat de cacera utilitzada ha estat la batuda, tot i que en alguns casos s’ha autoritzat l’espera nocturna per garantir l’eficàcia o per seguretat de la zona a caçar. Fins aquí tot correcte, fins i tot s’ha millorat, i molt, la rapidesa per concedir els permisos.

Malgrat això, està creixent el malestar i la crispació entre el sector caçador sobre la gestió que fa el Departament a través de les brigades antisenglars que ha creat. Les brigades antisenglars estan formades per agents rurals que cacen a discreció a la nit, s’abaten tants senglars com es pot en zones d’elevadíssimes densitats, sota l’empar de l’emergència cinegètica.

cacería antisenglars
FOTO: elpais.com / Marta Rodriguez

Segons ens comenta Lluís Soler, membre de junta d’una societat de caçadors afectada, els caçadors ens queixem, primer de tot, perquè hauríem de ser els mateixos caçadors qui cacéssim aquests senglars, que per això paguem i que no ho facin funcionaris que costen uns diners a tothom. I segon, que en moltes de les zones on fan massacres, són zones de cria, refugi i reproducció en aquestes èpoques de primavera – estiu i que durant la temporada (tardor – hivern) es desplacen a les zones on cacem nosaltres. Per tant, si els maten ara, durant la temporada de caça no els trobarem! Perquè hem de mantenir els costos de la societat de caçadors? Què en diu la Federació de tot plegat? De què serveix ser caçador si hi ha funcionaris que ho fan per tu?

A continuació s’expliquen dos exemples de batudes realitzades aquests últims dies, que s’estan posant de moda per característiques ben diferenciades.

La primera ens l’explica el Damià Alegret de la província de Tarragona i es tracta d’una batuda per danys als avellaners on s’ha demanat col·laboració a diferents caçadors mitjançant les xarxes socials, concretament a @ seti.cat, per poder cobrir una bona superfície de bosc i fer-la més efectiva. En Damià, en David Gasquez membres de la Junta de caçadors els Motllats i el cap de colla Anton Ramon són els responsables d’aquesta brillant idea.

Al grupo se unen en Luis Vispe, Bruno Casanova, Josep Garcia y su padre y Edu Riejos también administrador de @ seti.cat.

A las 6: 15h de la mañana nos encontramos en la entrada del pueblo de Capafonts para hacer la cacería en una zona que es contigua a la Reserva de Poblet, delimitada tras controlar los rastros durante toda la semana. El buen ambiente y las ganas de caza hacen que las horas de viaje sean más soportables.

Después de colocar todas las paradas a las 8: 15h se sueltan 4 grupos de perros de la Sociedad de cazadores los Motllats y miembros de seti.cat. La primera suelta se sortea y le toca a Gerard Llord e Iñigo Calderero subiendo por la ladera derecho, Damià Alegret por la ladera general y David Gasquez por la ladera del Betisto.

Sólo aviar ya se empiezan a mover los jabalíes y empiezan a escucharse persiguen por todas partes. En las líneas de arriba no paran de oírse disparos pero con poca eficacia, a pesar durante el transcurso de la cacería esto va mejorando.

Ya a las 14: 15h ni perros ni perreros pueden más, debido a las altas temperaturas del día y se decide dar por terminada la jornada con 10 jabalíes abatidos, 2 heridos sin cobrar y múltiples fallados. Se hace un recuento aproximado y se contabilizan 55 jabalíes avistados (de los cuales sólo 10 han sido abatidos).

IMG_2929
resultado de la batida
2 (1)
En Bruno recogiendo los jabalíes

1 (2)
Luis de portador también

Después de la gran jornada nos reunimos todos en el pueblo para hacernos la foto, ya que hemos conseguido el mejor resultado de toda la historia del coto de los Motllats y hacer una comida con muchas risas.

Con esta pequeña crónica se ve claramente que las redes sociales están ayudando a jóvenes cazadores y cazadoras a conocerse y pasarlo bien realizando encuentros de carácter cinegético. El jabalí es una especie que crece cada vez más y que en muchas ocasiones conlleva conflictos, por eso mismo es una buena fórmula que los cazadores se encarguen de gestionar las poblaciones.

la segunda cacería nos la cuenta en Marco Riembau en la provincia de Girona y se trata de una batida excepcional al municipio de Palau-Sator para controlar los daños que ocasionan los jabalíes en los campos de maíz cercanos al municipio.

La proximitat dels camps al nucli urbà (alguns fins i tot arriben fins a les mateixes parets de les cases), i la quantitat de gent que sol passejar pels camins de la zona, feia impossible la realització d’aquesta batuda. Davant aquesta situació, la societat de caçadors del municipi es va posar en contacte amb el cos d’Agents Rurals, els quals després de comprovar els danys causats i les característiques de la zona, van autoritzar la realització de la batuda propera al nucli urbà. Per tal de poder realitzar la batuda amb el màxim de seguretat, es va demanar permís a l’ajuntament per poder tallar alguns dels camins de la zona durant el matí, permís que va ser concedit. El mateix ajuntament va proporcionar la senyalització i cartells explicatius per tal de tancar l’accés a la zona. A més, durant la realització de la batuda, els agents forestals van estar presents a la zona per assegurar que ningú entrés en la zona tancada on s’estava realitzant la batuda.

08/21/2015 19.42.58
detalle de la zona que se cazaba. Carreteras y proximidad al núcleo
IMG_5731
daños al maíz

Desde la sociedad de cazadores se valora muy positivamente la experiencia, como camino a seguir en futuras ocasiones. Era la primera vez que se organizaba una batida de estas características, y la colaboración entre todos los agentes implicados permitió realizar de manera segura y efectiva una tarea de gestión que se hacía imprescindible por los daños que se estaban produciendo en los cultivos .

Hemos visto dos ejemplos de cacería excepcional que pueden marcar un nuevo modelo de cacería social con el objetivo de reducir daños provocados por los jabalíes, donde la juventud y las redes sociales por un lado y la implicación de los entes públicos por otra tienen un papel primordial de cara al futuro. Hay pues, aprovechar estos ejemplos y minimizar los casos descritos por el amigo Lluís Soler.


Deja un comentario

cinegeticat gifPublicidad