News Cinegeticat
Redacció – Barcelona – 24/08/2015
Ens trobem a menys de 15 dies perquè comenci l’inici de la caça del senglar però la realitat és que moltes colles de caçadors no han deixat de caçar del tot des que es va acabar la temporada passada. S’han autoritzat moltes caceres excepcionals per danys a l’agricultura a petició dels propietaris de les terres cultivades i això ha fet que l’activitat no s’hagi aturat.
En la major part del territori català, el funcionament d’aquestes caceres excepcionals ha estat el següent: quan el propietari del terreny visualitza danys als seus cultius, aquest es posa en contacte amb la societat de caçadors de la zona i, seguidament, la societat sol·licita de manera telemàtica i força àgil el permís per poder caçar. Generalment, la modalitat de cacera utilitzada ha estat la batuda, tot i que en alguns casos s’ha autoritzat l’espera nocturna per garantir l’eficàcia o per seguretat de la zona a caçar. Fins aquí tot correcte, fins i tot s’ha millorat, i molt, la rapidesa per concedir els permisos.
Malgrat això, està creixent el malestar i la crispació entre el sector caçador sobre la gestió que fa el Departament a través de les brigades antisenglars que ha creat. Les brigades antisenglars estan formades per agents rurals que cacen a discreció a la nit, s’abaten tants senglars com es pot en zones d’elevadíssimes densitats, sota l’empar de l’emergència cinegètica.
Segons ens comenta Lluís Soler, membre de junta d’una societat de caçadors afectada, els caçadors ens queixem, primer de tot, perquè hauríem de ser els mateixos caçadors qui cacéssim aquests senglars, que per això paguem i que no ho facin funcionaris que costen uns diners a tothom. I segon, que en moltes de les zones on fan massacres, són zones de cria, refugi i reproducció en aquestes èpoques de primavera – estiu i que durant la temporada (tardor – hivern) es desplacen a les zones on cacem nosaltres. Per tant, si els maten ara, durant la temporada de caça no els trobarem! Perquè hem de mantenir els costos de la societat de caçadors? Què en diu la Federació de tot plegat? De què serveix ser caçador si hi ha funcionaris que ho fan per tu?
A continuació s’expliquen dos exemples de batudes realitzades aquests últims dies, que s’estan posant de moda per característiques ben diferenciades.
La primera ens l’explica el Damià Alegret de la província de Tarragona i es tracta d’una batuda per danys als avellaners on s’ha demanat col·laboració a diferents caçadors mitjançant les xarxes socials, concretament a @seti.cat, per poder cobrir una bona superfície de bosc i fer-la més efectiva. En Damià, en David Gasquez membres de la Junta de caçadors els Motllats i el cap de colla Anton Ramon són els responsables d’aquesta brillant idea.
Al grup s’hi uneixen en Lluís Vispe, en Bruno Casanova, en Josep Garcia i el seu pare i l’Edu Riejos també administrador de @seti.cat.
A les 6:15h del matí ens trobem a l’entrada del poble de Capafonts per fer la cacera en una zona que és contigua a la Reserva de Poblet, delimitada després de controlar els rastres durant tota la setmana. El bon ambient i les ganes de cacera fan que les hores de viatge siguin més suportables.
Després de col·locar totes les parades a les 8:15h es deixen anar 4 colles de gossos de la Societat de caçadors els Motllats i membres de seti.cat. La primera aviada es sorteja i li toca a Gerard Llord i Iñigo Calderero pujant pel coster dret, Damià Alegret pel coster general i David Gasquez pel coster del Betisto.
Només aviar ja es comencen a moure els senglars i comencen a escoltar-se empaits per tot arreu. A les línies de dalt no paren de sentir-se trets però amb poca eficàcia, malgrat durant el transcurs de la cacera això va millorant.
Ja a les 14:15h ni gossos ni gossers poden més, a causa de les altres temperatures del dia i es decideix donar per acabada la jornada amb 10 senglars abatuts, 2 ferits sense cobrar i múltiples fallats. Es fa un recompte aproximat i es comptabilitzen 55 senglars albirats (dels quals només 10 han estat abatuts).
Després de la gran jornada ens reunim tots al poble per fer-nos la foto, ja que em aconseguit el millor resultat de tota la història del vedat dels Motllats i fer un dinar de germanor amb molts riures.
Amb aquesta petita crònica es veu clarament que les xarxes socials estan ajudant a joves caçadors i caçadores a conèixer-se i passar-s’ho bé tot realitzant trobades de caràcter cinegètic. El senglar és una espècie que creix cada cop més i que en moltes ocasions comporta conflictes, per això mateix és una bona fórmula que els caçadors s’encarreguin de gestionar-ne les poblacions.
La segona cacera ens l’explica en Marc Riembau a la província de Girona i es tracta d’una batuda excepcional al municipi de Palau–Sator per controlar els danys que ocasionen els senglars als camps de blat de moro propers al municipi.
La proximitat dels camps al nucli urbà (alguns fins i tot arriben fins a les mateixes parets de les cases), i la quantitat de gent que sol passejar pels camins de la zona, feia impossible la realització d’aquesta batuda. Davant aquesta situació, la societat de caçadors del municipi es va posar en contacte amb el cos d’Agents Rurals, els quals després de comprovar els danys causats i les característiques de la zona, van autoritzar la realització de la batuda propera al nucli urbà. Per tal de poder realitzar la batuda amb el màxim de seguretat, es va demanar permís a l’ajuntament per poder tallar alguns dels camins de la zona durant el matí, permís que va ser concedit. El mateix ajuntament va proporcionar la senyalització i cartells explicatius per tal de tancar l’accés a la zona. A més, durant la realització de la batuda, els agents forestals van estar presents a la zona per assegurar que ningú entrés en la zona tancada on s’estava realitzant la batuda.
Des de la societat de caçadors es valora molt positivament l’experiència, com a camí a seguir en properes ocasions. Era el primer cop que s’organitzava una batuda d’aquestes característiques, i la col·laboració entre tots els agents implicats va permetre realitzar de manera segura i efectiva una tasca de gestió que es feia imprescindible pels danys que s’estaven produint als cultius.
Hem vist dos exemples de cacera excepcional que poden marcar un nou model de cacera social amb l’objectiu de reduir danys provocats pels senglars, on el jovent i les xarxes socials per una banda i la implicació dels ens públics per una altra tenen un paper primordial de cara al futur. Cal doncs, aprofitar aquests exemples i minimitzar els casos descrits per l’amic Lluís Soler.
