El sentit de les imatges | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Editorial

El sentit de les imatges

cérvol bramant

Eduard Melero – Cardona – 22/09/2019

Diuen que l’ésser humà evoluciona (com en tot, segur que hi ha excepcions). Quan vaig començar a caçar, el més habitual era fer poc tall, una mica més de caça menor i força menys de caça major. El nombre de captures, normalment insignificant, no era el que omplia l’ego caçador, es donava moltíssima més importància a l’aventura del dia a dia (cuidar gossos, mirar rastres, xerrades, esmorzars, …) que no pas al resultat final de la cacera. Així i tot, si es feia tall, sobretot d’espècies de caça major (senglar principalment), mirava d’immortalitzar el moment fent alguna foto un cop arribava a casa, ja que només tenia una càmera fotogràfica d’aquelles grans, no com ara que qualsevol mòbil pot fer fotos precioses i amb bona resolució!

L’evolució de les meves fotografies

L’evolució a què em referia al principi, en el meu cas, us l’explico a continuació.
Les primeres fotos que tinc de caça estan plenes de sang i postures de “superioritat” envers l’animal abatut, en definitiva, molt poc curades i altament insensibles. Amb els anys, m’he adonat que aquests tipus d’imatges de sang i fetge (encara que formin part de la nostra activitat en més o menys mesura) no representen la caça i molt menys el respecte pels animals abatuts. Com diu sempre el bon amic Vicente Amat, oi que no imagineu que les fotos que publiqueu d’amor i parelles siguin en ple acte sexual? O les fotos d’un cuiner amb el davantal ensangonat i agafant el xaiet per la nuca? Molt millor un bon plat decorat de xai o la parella somrient mentre veuen caure el dia… no?

Els valors a la pràctica

Doncs amb la caça, igual! El respecte a l’animal, la sensibilitat i l’ètica haurien de ser normes bàsiques per publicar imatges de cacera (posar l’animal en una postura el més natural possible, evitar que es vegi sang, que el caçador/a adopti una postura de respecte vers l’animal, …).

Però encara vaig un xic més enllà, i és que caldria publicar imatges de caça on l’animal abatut passi a un tercer o quart pla, potenciant molt més l’entorn (paisatges de caça), l’ambient (la sociabilitat de la caça), l’attrezzo (roba, armes, complements i gadgets), la cuina (els plats amb carn de caça) i els gossos (socis indispensables i fidels companys d’aventures).

L’inici del repte

Per això vaig acceptar el repte que em van oferir al Twitter sota el hastag
#Desafío10DíasCazaPesca.
“Cada día subo una imagen de caza-pesca sin ninguna explicación y nomino a alguien para que tome el desafío como yo. 10 días, 10 fotos, 10 nominaciones y 0 explicaciones”.

Vaig publicar les següents imatges:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: