La caça, els incendis forestals i el mal dissenyat Pla Alfa.

Recentment ha envaït el col·lectiu dels caçadors un altre nou enemic amb el que, malauradament, ens hem hagut d’anar familiaritzant: el qüestionat “pla alfa”.

El Pla Alfa

Com sabeu, els diferents cossos i organismes del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) determinen amb periodicitat diària l’avaluació i la catalogació del risc d‘incendi a la totalitat del territori català, establint aquest risc pels diferents municipis amb una escala que va del nivell 0 (nivell baix de perill d’incendis forestals) al nivell 3 (nivell extrem de perill d’incendis). L’activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius i la realització de determinades actuacions preventives. És a partir del nivell 3 on resta prohibida la caça i es prohibeixen o s’estableixen restriccions a certes activitats considerades com susceptibles de provocar incendis forestals, com ara la possibilitat d’encendre foc (inclòs barbacoes en àrees establertes per aquest fi), la realització d’activitats esportives, els treballs forestals o activitats agrícoles, podent, fins i tot, restringir-se els pas motoritzat per les pistes forestals i, en nivells extrems de risc, inclús l’accés als principals massissos muntanyosos.

Legislar i regular és molt difícil, doncs s’han d’analitzar un ampli ventall de situacions i adaptar la normativa a cadascuna d’elles; prohibir és molt més fàcil i ràpid. I a Catalunya en aquesta matèria els nostres polítics són els primer de la classe.

Quan analitzem riscos sempre hem d’utilitzar estadístiques, és a dir, matemàtiques, probabilitat.

Malgrat cada any s’ofeguen centenars de banyistes a tot l’estat, no es tanquen les platges. Es prohibeix el bany quan la meteorologia i el mar comporten un demostrat perill, però romanen permeses activitats lúdiques a la sorra.

Tot i que hi ha milers d’accidents de trànsit a les nostres carreteres no deixem de conduir, limitem la velocitat i l’adaptem als diferents trams de les vies, etc.

Quants morts no professionals han provocat els incendis? I no parlo de bombers, pobres, pels que només tinc que lloances i agraïments, parlo de ciclistes, de boletaires, de passejants.

Millor regular que no pas prohibir

Quan, com dic, analitzem riscos, el primer de tot és comptabilitzar el nombre d’incidents acumulats per unitat de temps, avaluar el risc estadístic de que apareguin i, en funció del mateix, adaptar la normativa i fer prendre mesures destinades a esmorteir la possibilitat de que aparegui el problema i, només si cal, decretar la prohibició absoluta.

Les principals causes que provoquen incendis forestals són tres, amb molta diferència de la resta: els focs intencionats (malintencionats i amb diferents finalitats que no analitzarem aquí), els accidents i incidents amb les línies elèctriques (com ara aus que s’electrocuten) i els llamps. En menor mesura els accidents agrícoles, sobretot amb la sega i crema de rostolls (però es permet la sega durant certes hores), les burilles de cigarretes i d’altres menys rellevants.

La caça mai ha provocat cap incendi. Tampoc el Kayak, el rafting, el parapent o els runners que practiquen esports d’aventura. Regular és això de permetre la sega a certes hores del dia o fer que les segadores portin remolcs amb aigua o extintors metre treballen. Regular seria no permetre les bicicletes elèctriques si hi ha risc que la bateria s’escalfi i cali foc. Legislar seria obligar portar una ampolleta d’aigua per ficar les burilles dels fumadors al bosc. Prohibir és el que es realment es fa. Tot prohibit i punt i pilota, no cal així pensar tant. Però si que cal pensar.

Què podriem fer?

Pensem en els agricultor i ramaders que, ofegades les seves activitats per la normativa restrictiva i inquisidora actual, han hagut d’abandonar les seves naturals activitats per haver de muntar càmpings, escoles de parapent, negocis d’esport d’aventura, hostals rurals, botigues, restaurants o benzineres a aquests pobles de la Catalunya rural. De què viurà ara aquesta gent si restringim l’accés del turisme urbanita i d’esport durant els tres mesos d’estiu? Qui anirà a un càmping o a un hostal del Pirineu si li prohibeixen l’accés als pantans on vol passejar en canoa o simplement banyar-se? Qui menjarà en aquest restaurant tan romàntic a peu de muntanya si després no pot fer una passejada pel bosc? Això és el que cal pensar, senyors i senyores polítiques. Reguleu, no prohibiu!

Però anem més enllà: quina és la causa necessària per l’aparició d’un incendi si ja tenim la temperatura alta i l’innició (l’espurna inicial)? Resposta: el combustible.

L’extensió dels nostres boscos s’ha duplicat en quatre dècades arribant a ocupar ja el 70% del territori. Boscos bruts (ara sortirà qui s’encalli en la paraula i no en el sentit: que si els boscos no estan bruts, tenen malesa i sotabosc, que si la brutícia són els plàstics i les llaunes, que si la importància de les paraules correctes, etc.), tots enteneu a què em refereixo: inexpugnables i plens de bardisses, que ja sé que són refugi d’altres espècies molt interessants i oblidades com insectes i demés, però que si cremen, cremen amb tots ells.

Ara els incendis forestals (IF) toquen que siguin “grans” incendis forestals (GFI), el que els experts parlen d’incendis de 4ª i fins i tot de 5ª generació. Inabordables, inextingibles, que es propaguen a una velocitat superior inclús a la que els cossos d’extinció podrien escapar, que tenen una temperatura tan extrema que abrasen tot el que toquen i inclús el que està a distàncies on semblava que no podrien arribar. Molts cops els professionals no poden fer més que veure com tot crema i cercar allà on, per l’orografia i vegetació, es podrà aturar el foc.

El bosc actual és ja impossible de gestionar sense canvis estructurals de mentalitat.

Hem arribat al punt on no hi ha ja mitjans (ni humans ni econòmics) suficients per desbrossar el sotabosc i extraure la densitat arbòria suficient, ni tan sols per mantindre nets els tallafocs que, dit sigui de pas, s’han quedat insuficients. Pels que pensin que “tots els presidiaris a netejar boscos!”, dir-los que tampoc. Els treballs forestals requereixen una formació difícil (portar motoserres o desbrossadores no és gens fàcil i si és molt perillós, i una capacitat física que no tothom té). No. No qualsevol pot “netejar boscos” i la plantilla de persones que caldria per gestionar les nostres masses forestals exhauriria fins l’últim cèntim de l’erari públic.

La gestió del bosc com abans

El bosc el gestionaven (abans es deia treballaven) els antics habitants del medi rural. Agricultors que llauraven els camps per a produir els seus productes, ramaders que pasturaven els seus ramats per poder criar els seus animals, carboners que tallaven alzines,… i qualsevol habitant que talava arbres per la llar de foc, herbes pels conills de casa, canyes per l’hort,… Ara tot això ja no és rentable. Més encara: està burocràticament impedit o inclús resta prohibit. Despoblació, aquesta és la causa primera dels incendis. Despoblació per les mesures polítiques que, sota l’excusa del control exhaustiu per a la protecció del medi, realment el que provocaven és l’ofec d’aquesta forma de vida que garantia el “mosaic vegetal” i l’espontània i natural manera de mantenir “nets” els nostres boscos.

I, com poder re-establir aquest equilibri? Molt fàcil: consumint només productes del país: formatge de Pirineu i no de Suissa, xai de casa, pa de pagès, oli d’arbequina, ametlles del país, tomàquets de proximitat i vi del Penedés, per un dir.

La caça és necessària

I què passa amb la caça? Recordeu que mai un tret (ni de rifle ni d’escopeta) consta que hagi provocat un incendi? Doncs passa que és necessària. A part dels diners que belluga i dels ingressos que comporta a múltiples sectors, dels que tampoc no parlarem aquí, resulta que és ara per ara l’única eina per mantenir a ratlla les poblacions d’animals que, ara més amb la sequera estival, malmeten collites (plantes i fruits) i instal·lacions (mànegues de rec) dels darrers pagesos que, si no ajudem, passaran a formar part del llarg llistat de persones que han abandonat les seves terres per a emigrar a les ciutats on la supervivència és, almenys, possible.

Un altre dia, si voleu, parlem de com la mixomatosi i la pneumònia hemorràgica vírica també han estat una de les més grans causes de que els IF evolucionin a GIF.

Au, salut, deixeu caçar i compreu productes de proximitat. Això no apaga el foc però, a la llarga, evita que es provoqui.

---