News Cinegeticat
Eduard Melero – 19/04/2017 – Vic
Ahir a Vic es va celebrar la primera sessió informativa sobre la futura Llei de Caça de Catalunya, promoguda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i dirigida a tots els principals sectors implicats en relació amb la fauna cinegètica. A la sessió d’ahir hi havien convocats diferents representants del col·lectiu caçador, propietaris forestals, organitzacions agràries, cooperatives, representants del món local, entitats ecologistes i animalistes, excursionistes i premsa especialitzada entre altres.
L’activitat cinegètica a Catalunya està regulada per la Llei 1/1970, de 4 d’abril. Una Llei que avui dia ha quedat desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya. De fet, el col·lectiu caçador ja fa temps que reclama una Llei pròpia que contempli el nou marc cinegètic català. De fet, a tot l’estat, només les comunitats de Madrid i Catalunya encara no han elaborat una Llei pròpia en aquest sentit, bàsicament per la complexitat d’ambdós territoris i la multitud de variables que hi intervenen.
Quan es va elaborar la primera Llei de caça (la dècada dels 60-70), l’activitat cinegètica jugava tres papers ben diferenciats: per una banda suposava el recurs alimentari de bona part de la població, d’altra banda cobria unes necessitats de lleure i, per últim, hi havia qui la practicava per posicionar-se en un cert estatus social. Actualment, emergeix una nova necessitat, que és el control per danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible.
Les espècies més abundants que hi havia a Catalunya durant la redacció de la Llei de caça del 1970 eren les de caça menor. És a dir, perdius i conills principalment, mentre que en l’actualitat, a causa de diferents factors com els canvis agroculturals, l’abandonament de bona part del món rural, la manca de depredadors, el quasi nul relleu generacional del col·lectiu caçador i unes polítiques en determinats moments, massa conservacionistes i proteccionistes, han fet que les poblacions de caça menor perdin pes en benefici de l’augment exponencial de les espècies de caça major, com poden ser el senglar, el cérvol i el cabirol.
Aquest fet, ha suposat un augment de conflictes entre espècies i humans com poden ser els danys a l’agricultura, els accidents de trànsit i els problemes sanitaris tant de persones com d’animals i emmarquen la caça en un escenari complicat que alhora esdevé un problema de País. El nombre de senglars abatuts a Catalunya va a l’alça i enguany s’han caçat quasi 60.000 senglars, mentre que el col·lectiu de caçadors va disminuint.
Aquesta nova Llei s’emmarca en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica que desenvolupa el Departament d’Agricultura, que té per objectiu establir un nou marc legal, administratiu i operatiu per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els danys que generen, i l’elaboració de la nova Llei és una de les millores del marc legal previstes en el Pla.
Montserrat Barniol, directora general de Forests, va presidir la sessió informativa i va remarcar que cal replantejar el paper de la caça com una eina eficaç per la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna cinegètica. Durant el torn obert de debat també va comentar que cal fer molta pedagogia i divulgar mitjançant diferents canals de comunicació el que representa l’activitat cinegètica perquè es conegui la realitat actual d’aquesta activitat, avui tan necessària.
L’altra part de la ponència la va efectuar el subdirector d’activitats cinegètiques de la Generalitat, el senyor Jordi Ruiz, que va enumerar els diferents eixos en què s’hauria de treballar i tenir en compte per elaborar la futura llei de caça, la qual va remarcar que hauria de ser moderna, innovadora, adaptada, tecnificada i informadora:
- Hauria de millorar la percepció social i la imatge de la caça i el caçador.
- Hauria d’aconseguir la coexistència de tots els usuaris del medi natural.
- Hauria d’adequar les limitacions.
- Hauria de tenir les definicions territorials ben definides.
- Hi haurien d’entrar noves figures de control d’animals, nous sistemes, fins i tot empreses especialitzades.
- S’hauria d’adaptar el caçador al segle XXI.
La darrera ponència la va fer l’advocat del Departament i col·laborador de Cinegeticat, Àlex Cuadros, que va centrar la seva intervenció en el marc normatiu en el qual s’haurà de moure aquesta nova Llei, fent un repàs en les actuals normes tant europees com estatals com autonòmiques i donant pinzellades de la manera que han legislat països veïns molt més avançats en el tema cinegètic, com pot ser França o Alemanya. Cuadros va explicar detalladament i de forma molt visual els passos a seguir per arribar a aprovar una nova Llei:
- comissió
- compareixences d’organitzacions i grups socials
- esmenes
- informes de la ponència
- comissió
- dictamen de la comissió
- portar-ho al Ple del Parlament
- aprovació de la Llei
Va afegir que si tot anés molt ràpid es podria tenir la nova Llei en un termini d’un any, però coneixedor d’altres antecedents en altres temes i tenint en compte que l’activitat cinegètica tan aviat té detractors com admiradors, calcula que el termini acabarà essent en 4 anys.
Després hi va haver un torn obert de paraula on els diferents representants van poder fer aportacions i comentaris respecte a la futura Llei i la Directora va oferir el següent correu perquè les entitats aportessin les seves idees i inquietuds (en un termini màxim d’un mes i mig) de cara a poder fer el següent pas: lleicassa@gencat.cat
La setmana vinent es farà la mateixa sessió a Valls (Tarragona) i un cop acabada es començarà a elaborar l’estratègia i en tornarà a convocar als assistents.
La Frase de,
“Qui digui que s’ha de fer una llei per a prohibir la caça, no estarà a la taula de treball de la nova Llei”
