News Cinegeticat
Edu Melero – Cardona – 19/11/2025
Un problema que creix a les xarxes socials
En els últims anys, les xarxes socials s’han convertit en un espai on l’odi es difon amb facilitat. Entre els col·lectius afectats, els caçadors en són un dels més atacats. Comentaris desitjant la mort d’un caçador són, lamentablement, habituals. No són crítiques ni opinions: són expressions de violència.
Aquest fenomen ens hauria de preocupar no només als qui vivim la caça, sinó a tota la societat.
Darrere cada caçador, hi ha una persona
Quan un col·lectiu es deshumanitza, com passa sovint amb la figura del caçador, es perd la capacitat de veure les persones que hi ha darrere. Un caçador no és un estereotip: és un pare, una mare, un jove, un avi, una persona amb un ofici, algú amb discapacitat, una família que viu al medi rural.
Reduir la complexitat d’aquestes persones a una etiqueta per odiar és un error que empobreix el debat i empitjora la convivència.
Una mirada filosòfica: la deshumanització ens fa més petits
La filosofia ja advertia fa segles del perill de deshumanitzar l’altre. Pensadores com Hannah Arendt van descriure com el mal sovint neix de la incapacitat de veure l’altre com a un ésser real. I avui, a les xarxes, aquest mecanisme es repeteix: l’anònim de la pantalla facilita l’odi, trivialitza la violència i converteix una persona real en un blanc simbòlic.
Desitjar la mort d’un caçador no diu res de la caça: diu molt de qui ho expressa i del clima social en què vivim.
La caça es pot debatre, però el respecte no és opcional
Com qualsevol activitat humana, la caça es pot discutir, millorar i revisar. El debat és legítim i necessari. Però sense respecte no hi pot haver diàleg, i sense diàleg no hi pot haver una societat sana.
Quan l’odi substitueix la reflexió, tots hi sortim perdent.
El valor humà de qui estima la natura
Malgrat l’hostilitat que sovint troben, molts caçadors tenen una relació profunda amb el territori i la natura. Participen en la gestió de la fauna, ajuden a controlar poblacions, col·laboren amb pagesos i coneixen el medi rural de primera mà.
Ignorar aquests matisos només reforça la divisió entre món urbà i rural, una fractura que ja és prou gran.
L’odi no fa créixer, ens empobreix
Odiar un col·lectiu és la via fàcil. Pensar, escoltar i entendre és la via valenta.
Si volem una societat més madura, més justa i més humana, cal deixar enrere els discursos que deshumanitzen. Els caçadors són persones, i només des del reconeixement d’aquesta realitat podem avançar cap a una convivència real.