Actualitat

Menys química i més consens.

Denis Boglio – Solsona – 17/06/2018

El senglar necessita menys química i més gestió. Els caçadors juguen un paper molt important en aquest assumpte de país.

Foto Mikel Arrazola. Femella de senglar amb cries.

L’augment descontrolat de les poblacions de senglars és un fenomen mundial, que creix des dels anys 1980 i afecta tant als Estats Units, com a Austràlia, la Xina, l’Índia, Rússia i tots els països europeus. Ni té una explicació simple ni té una solució universal. L’augment està lligat a la disminució del nombre de caçadors arreu, a uns hiverns més temperats, a la intensificació dels cultius i a l’expansió de zones periurbanes. Pel que fa a solucions, és un mal de cap per totes les administracions que fan front a aquest repte.

A la regió del Queensland a Austràlia, els porcs fers han desenvolupat el costum d’atacar i matar el bestiar viu i s’han declarat espècie invasora i perjudicial i se’n busca l’eradicació total. A la regió índia del Punjab, han suprimit els permisos necessaris per a la caça del senglar en cas de dany a l’agricultura. La Toscana va provar el 2015 i 2016 una campanya d’esterilització química amb dispensadors automàtics de pinso tractat que només s’obrien en cas que s’apropessin senglars, però els resultats van ser molt limitats.

Les campanyes d’esterilització a gran escala es porten a terme en diversos indrets del món, i diverses espècies. Les que han demostrat la seva efectivitat ho han fet en entorns limitats, amb una esterilització sistemàtica de més del 80% de la població femella durant anys seguits i amb un cost aproximat als 800 € per animal. Aquesta solució pot ser interessant en zones periurbanes concretes semi tancades, on la societat pot estar disposada a carregar amb un elevat cost de tractament durant anys.

Aquí a Catalunya es va iniciar una prova d’esterilització al Vallès. Fa uns dies, va aparèixer una foto d’una truja amb crotal de seguiment (suposadament vacunada) amb un seguit de petits. Els qui van fer aquests profètics i triomfadors anuncis del 100% d’efectivitat del pla de vacunació ens haurien d’explicar avui què passa amb aquesta truja anellada i amb els petits. Anunciar un 100% d’efectivitat després d’haver comprovat 3 animals d’un total de 25 tractats és un pèl arriscat.

Els estudis i experiments fets en altres països no han plantejat mai la vacunació com a l’única solució, sinó, com a una eina més en casos determinats: zones urbanes, tancats, etc. i sempre al costat d’una política cinegètica que manté i dóna suport a la caça dels animals.

Aquí afloren dos problemes de fons: un de gestió de la situació, i un de comunicació. La gestió d’aquesta situació complexa que s’assembla cada cop més a una emergència ha d’implicar tots els actors: administració, ajuntaments, caçadors, ecologistes, agricultors, fins a arribar a un consens. Qualsevol solució màgica, nascuda de l’acord entre algunes de les parts únicament està destinada a fracassar. Ha d’haver-hi un lideratge clar, un consens ampli, un àmbit geogràfic determinat, una estratègia a llarg termini, amb unes accions variades i uns responsables per a cadascuna, amb un control científic de l’eficàcia de les mesures. Ara per ara no es veuen aquestes condicions a Catalunya. Esperem en tot cas que el Pla de control de danys de la Generalitat desembocarà en una aplicació en aquest sentit.


PicanyolPublicitat
%d bloggers like this: