Fets de caça

Mitja veda atípica de guatlla a Castella i Lleó

Miquel Serra – Sòria – 27/08/2018

Aquesta primavera/començament d’estiu, contràriament a anys passats, la pluviometria i temperatura fou del tot anormal pràcticament arreu d’Espanya i Castella i Lleó no va ser cap excepció. Les precipitacions van ser freqüents i generoses i les temperatures bastant fresques per l’època.

Aquestes condicions van fer que la vegetació pugés abundant i espessa, però també van provocar que el cicle dels cereals s’allargués, de manera que, si abans la sega començava a finals de juny i acabava a finals de juliol, enguany a mig agost encara en quedava molt per recollir.

Aquesta particular climatologia evidentment ha afectat les aus. Tant és així que en el cas de les guatlles podem dir que s’ha perdut fàcilment una generació, ja que van endarrerir la seva arribada de tres a quatre setmanes. En els dies de la “desveda”, difícilment es trobaven pollets petits; els animals més endarrerits de l’any nascuts aquí ja eren com els seus pares, per això els anomenaven “igualones”. Aquest any, entre l’arribada de les aus i la “desveda” no han tingut temps de què aquelles nierades fossin de la mida dels seus progenitors, trobant-se pollades de poques setmanes, fins i tot de dies. I no només això, ja que en el segon dia de cacera d’aquesta mitja veda, a un company meu li va sortir una guatlla dels peus en un rostoll. Per sort la va fallar, però quina va ser la seva sorpresa quan en mirar a terra va veure que havia sortit d’un niu en el qual hi havia 6 ous encara calents! Altres coneguts m’han comentat que, en plomar i escorxar ocells caçats aquests dies, s’han trobat femelles encara amb ous per pondre.

Tot aquest desgavell, penso que causat pel canvi climàtic, està fent que en aquest començament de la mitja veda, aquí a Sòria s’hi trobin molt poques guatlles adultes i surtin algunes pollades de diferents edats, que molts caçadors solem respectar, cosa que no fan els gossos, agafant-ne moltes.

Les captures d’aquesta mitja veda atípica són minses. Molts caçadors es plantegen plegar de caçar, per l’avorriment de trepitjar rostolls tot el dia sense poder dur a casa ni una sola guatlla. En canvi, altres tenen l’esperança que dins dels camps encara per recollir hi quedin força guatlles. Mirant més enllà, com que a les províncies del nord de Castella encara va més endarrerida la collita, quan la facin, en coincidir amb la lluna plena de setembre (tret de sortida per l’emigració), les guatlles d’allà baixaran cap al sud.

Així doncs, aquestes condicions han fet que una temporada que es preveia bona hagi resultat la més dolenta dels últims anys.


MussapPublicitat
%d bloggers like this: