Editorial

A favor de contes nous i diferents, però no manipulem els tradicionals si us plau.

Pare i filla caçant

Eduard Melero – Cardona – 11/02/2022

Quan escolto alguna versió de conte diferent a la que m’havien explicat durant la meva infantesa m’entra una mala llet considerable i m’indigno amb el fet que algú intenti adaptar el conte segons els seus interessos.

Poso d’exemple el conte de la Caputxeta vermella.

La caputxeta i el llop

L’argument de la versió que m’explicaven tractava d’una nena anomenada Caputxeta vermella (pel vermell del seu vestit i la seva caputxa) que havia de portar un cistell ple de menjar a la seva àvia que vivia en una cabana al mig del bosc i estava malalta. La mare va advertir a la Caputxeta dels perills del bosc si abandonava el camí principal i de l’astúcia del llop, però ella, decidida, i fent cas omís als consells de la seva mare, es va deixar ensarronar per l’engany del llop, i aquest li va indicar un camí més llarg per tal que ell pogués arribar abans a la cabana de l’àvia i poder-se-la cruspir. En veure el llop, l’àvia va aconseguir amagar-se dins un armari. Quan va arribar la caputxeta a la cabana de l’àvia, el llop l’esperava al llit, vestit d’àvia. Fent-se passar per l’àvia de la Caputxeta, va intentar menjar-se-la, però els crits i el soroll van alertar un caçador que passava per allà i, aquest, d’un tret certer, va acabar amb el llop i l’àvia i la Caputxeta van sortir il·leses de l’aventura i ho van celebrar tots plegats.

Fent recerca, aquesta versió s’aproxima molt a la que van escriure els Germans Grimm l’any 1812, tot i que la primera versió (1697) escrita per Charles Perrault, en lloc del caçador, el que salvava l’àvia i la Caputxeta era un llenyataire.

júli tica aguait

A favor de contes nous i diferents, però no manipulem els tradicionals si us plau

En qualsevol cas, persones del sector primari i del món rural són les protagonistes d’aquest conte popular europeu i, quan escolto versions diferents, alterades i tendenciosament enfocades a eclipsar el meu estimat món rural per donar visibilitat a un món aparentment idíl·lic pervertit de missatges animalistes, pseudoeco i neohipy, fa que m’indigni i m’emprenyi moltíssim. I quan això passa en l’àmbit educacional encara ho veig més greu! I és que fa temps que dic que a les escoles (i ja no parlo d’escoles de l’entorn més urbanita) estem allunyant els nostres infants del que tenim a tocar. S’han de treballar més i millor els oficis de la zona, les tradicions i la cultura del poble, els animals que ens envolten,… i vincular-ho a la gestió que en cal de tot plegat.

A les escoles treballen els lleons i els pingüins abans que els senglars o els cabirols

Continuo veient aules amb noms d’animals exòtics, treballs amb animals marins, polars, de la selva, del desert,…. i en canvi continuo seguint trobant a faltar tot això amb els animals de la zona. Podeu ensenyar una fotografia d’un isard, un cabirol, una llebre, per posar un exemple, a més d’un vailet i la majoria no sabran de què es tracta, a no ser que a la família i tinguin un malalt apassionat de la natura, i caçador com un servidor, que a les seves hores de “papa docent” s’ocupa d’ensenyar-los l’entorn immediat. La nena farà 9 anys i el xic ara en farà 3,… i continuo sense veure canvis en aquest sentit,… i sóc de poble! Imagineu-vos a la ciutat!


Deixa un comentari

MussapPublicitat