BP – Barcelona – 11/09/2018
Aquestes darrers mesos, els mitjans de comunicació d’arreu feien noticia envers els problemes generats pels ossos de la Vall d’Aran i l’Aragó. Centrats als atacs a ramats d’ovelles, poltres i vaques. Hem vist que el sector ramader ha dit prou a aquesta convivència tan complicada, potser impossible. Impressionants i virals, les fotografies fetes pel pastor José Maria Cortinat de Castanesa a Osca, en defensa del seu ramat que pasturava en una zona envoltada de vailet elèctric i que va estar atacat per un os bru, perfectament visible a les instantànies que van córrer per tots els mitjans i xarxes socials.
Aquests dies, en nom de la biodiversitat, en què els caçadors que en som els millors promotors, defensors i verdaders ecologistes, vull deixar clar que el nostre posicionament és ferm a defendre i promoure la biodiversitat de tota espècie sigui la que sigui, però sempre amb objectivitat i en mans de professionals que sàpiguen comparar, agafar models de referència d’altres països envers a mateixes espècies, etc..
Veiem que s’obren debats arreu envers la difícil convivència amb algunes d’aquestes espècies protegides, però l’ós bru no és l’únic protagonista, i personalment crec que aquest singular mamífer està tapant tots els danys que també genera el voltor i el seu desconegut cens a les nostres contrades. Fa anys que els caçadors evidencien que cada vegada hi ha més voltors i això amb tants tècnics i “experts” com hi ha (poso entre cometes aquest terme, ja que és una paraula que em genera inseguretat i desconfiança, com anireu veient durant aquest article).
Fotos d’animals menjats i ferits per l’os…
diuen que és el Goiat, que cal traslladar-lo, els de PirosLife Catalunya publiquen al seu web que activen un dispositiu per espantar el Goiat i modificar el seu comportament, em fan riure. Altres no entenem com pot fer atacs a tants llocs diferents amb tanta distància entre un punt i altre i amb tant poc marge de temps per cobrir aquestes distàncies d’alta muntanya. Potser tants collars localitzadors i “experts” vigilant no han detectat que l’ós potser fa ús dels remuntadors de les estacions d’esquí ara tancades, va amb quad o 4×4… De tot plegat, amb centenars de notícies i titulars, ningú ha fet detall de la veritat i realitat que hi ha al darrere de l’ós bru al Pirineu. Tema delicat, segur. Tema d’Esbarzer perquè aquests problemes que duren i perduren solen ser aquells de complicada solució i més si no coneixem tots els seus protagonistes, més enllà de veure consellers, representants dels pagesos i polítics locals sortint d’una reunió fent declaracions envers el seu punt de vista, opinió o propostes de millora. Però no us deixeu enganyar apreciats caçadors, no s’ha explicat tot, perquè darrere de l’ós bru hi ha molts diners de fons públics, privats, institucions de tota mena que en viuen sota el seus NIF com a fundacions, ONG i com veureu també reben aportacions i col·laboracions de federacions de caça. Sí, sí…em queda clar després de setmanes de recerca, que això de l’ós està de moda, ven i manté moltes famílies. I no pas del territori on viu l’ós, precisament.
El programa de la CEE, PirosLife s’inicia l’any 1996, segons Unió de Pagesos, de la mà del Departament d’Agricultura de la Generalitat, i es va vendre la reintroducció de l’ós bru amb molt bona cara. Tot eren ajudes per a la millora d’infraestructures, abeuradors, passos, tanques…oferint pastors, mastins, sistemes d’arreplegament, sempre venent l’ós bru com a benefici per al territori. Quatre anys abans, es publicà la Directiva 92/43/CEE amb data del 21 de maig 1992 per mantenir i millorar els hàbitats naturals per a espècies animals i vegetals d’interès comunitari dins la Red Natura 2000. L’Estat espanyol és el que encara actualment disposa de més accions i terreny en aquesta Red Natura 2000 i, alerta! el territori català en suposa un 30%. Unió de Pagesos, ja es veia a venir els problemes i en tenim constància al territori de reintroducció de l’ós bru entre els mateixos afectats, Generalitat, PirosLife i Govern d’Aran. Els primers atacs i danys generats pels ossos reintroduïts es tapaven pagant, és clar, sense fer-ne ressò ni publicació enlloc. Feu present que els veïns francesos van engegar a la població de Melles ,a prop de la Vall d’Aran, ossos que provenien d’Eslovènia, el 1997, fruit de la pressió dels ramaders francesos aturen aquest pla de reintroducció fins el 2006! Aquests que dieu que a França tenen solucionat de fa anys el problema de l’ós i la ramaderia feu revisió dels arxius de l’Oficina nacional de Caça i Fauna de França i us quedarà el detall exhaustiu dels problemes que també han patit i pateixen envers l’ós. Els animals no solen tenir cap diferència de comportament al creuar cap frontera marcada pels humans. A Goiat li agrada la carn, especialment de poltre, sigui de la nacionalitat que sigui…
Unió de Pagesos fa temps que reclama dades i solucions
De mica en mica, quan la situació s’anava fent més insuportable perquè els atacs augmentaven, els ramaders van deixar de callar. Unió de Pagesos sempre ha posat de manifest que hi ha una manca de dades i de transparència per part de PirosLife, també ens consta que no reben resposta mai envers els fons que fan ús, relació de despeses i beneficis del programa, relació dels danys causats pels atacs. Tenen raó, enlloc del web oficial de PirosLife Catalunya no hi ha cap dada econòmica vinculada de quins fons de la CEE reben, nombre de treballadors en nòmina, organigrama vigent, distribució dels fons cap a altres institucions; algunes d’elles són fundacions com ja us detallaré. No hi ha cap pressupost publicat, ni tancaments dels exercicis d’anys anterior al vigent, res de res que sigui vinculat a les noves polítiques de transparència que anem trobant arreu d’institucions publiques oficials, ONG, Fundacions, etc… Els aconsello que apliquin ja la Llei 19/2014 del 29 de desembre, per a l’accés a la informació pública i bon govern. Poden trobar la guia d’aplicació web del Dep. de Justcia de la Generalitat, és d’accés públic gratuït. Una institució pública amb oficina tècnica a Barcelona i dues oficines d’acció territorial, una a Llavorsí i l’altra a Viella, sense detalls publicats com els que deia anteriorment. Fa tuf… grinyola… espina d’esbarzer. Recordin que últimament, institucions similars amb fons públics sols han fet que generar judicis i sentències en què tots ens hem posat les mans al cap de veure on anaven a parar els fons públics de tots. Els ramaders han dit prou a comprar el seu silenci ja que tenen clar que el sistema no funciona i hi ha molts més interessos que des del territori no podien saber fins fa poc. Francesc Bertran (Associació de Ramaders del Pallars) ha declarat diverses vegades que hi ha un gran desconeixement de la ramaderia extensiva de muntanya i que l’ós amb aquest model de ramaderia extensiva és incompatible. Aquests dies ecoterroristes “experts de bar” em deien que no hi ha transhumància i que els ramaders ja tenen assegurances que cobreixen els danys de l’ós, paral·lelament a les compensacions per danys que fa la Generalitat.Com poden tenir aquest discurs? La ramaderia extensiva de muntanya es porta a terme en terreny privat en la majoria dels casos, perden animals que són seus, criats per ells i davant d’un sector molt feble i complicat de gestionar davant d’un col·lectiu molt enfocat a l’extermini i desaparició en zones despoblades, aïllades i amb moltes dificultats que no es coneixen ni són compartides als despatxos dels que prenen decisions sobre aquells allunyats territoris. Els pagesos són gestors del seu bestiar. Mai van triar de tenir o no tenir l’ós ni els voltors a les seves propietats. Ells viuen del seu bestiar i el fan créixer dia a dia. Els quatre gats que pugeu a fer fotos a aquest bestiar, ara que fa bo, en la majoria dels casos ni comprareu carn a les carnisseries locals, potser perquè sou vegetarians o per vegans, potser perquè no us ve de gust de menjar carn del territori. Segurament no tornareu a l’hivern a fer aquestes fotos amb el paisatge canviat. Als d’IPCENA, els van publicar setmanes enrere titulars dient que els culpables d’aquests danys de l’ós són els mateixos ramaders! Un tal Joan Vázquez, portaveu d’aquesta associació ecoterrorista, va dir “que los ganaderos, son culpables, al dejar en bandeja la comida a los osos”, i “…Goiat no dio problemas en el 2016 ni 2017”. Joan, Goiat d’Eslovenia, va estar alliberat el 7 de juny del 2016. No és cap referent allò que no va fer, sinó el que fa ara. Abans potser sols menjava herba…ara vol matar animals per menjar. Els ramaders han augmentat les mesures preventives per evitar danys als seus animals i en té constància tothom que coneix o ha visitat la zona, o ha fet sort de parlar amb ells de tu a tu d’aquest tema. Segurament, no m’has entès, però clar t’hauria de quedar. Que l’ós seria un gran benefici per al territori, fa molts anys que els del territori no s’ho creien i ara tampoc, com s’ha vist. Com veureu, és ja benefici per a alguns, sense ser del territori.
L’Ordre AAM/147/2014 del 8 de maig, al seu Annex IV
dictamina els barems de valoració econòmica per a les indemnitzacions pels danys generats per espècies protegides al territori català. El 5 d’agost del 2016, l’Equip Tècnic d’Unió de Pagesos va redactar i fer públic el seu document on proposen mesures addicionals per aquests danys. Aquell que té un mastí ha de pagar una assegurança a tercers, això és més despesa. Es troben que cada vegada han de tancar els ramats i vigilar-los més temps… però davant l’atac els animals despenyats, lesionats de coixesa, braguers danyats o avortaments no són coberts per l’ordre de llei abans mencionada. Com a mínim, sempre els cal un informe del CAR (Cos d’Agents Rurals), declaració jurada del ramader dels danys, informe del pèrit (no hi ha manera que siguin veterinaris… la majoria són pèrits sense coneixements del sector específic com ens ratifiquen ramaders de la zona que ja han estat afectats per aquests atacs). Ningú fa present que els animals que sobreviuen als atacs solen patir canvis de comportament, no volen tornar a aquella zona, cap ecoterrorista ajuda els ramaders a recuperar els seus ramats dispersats ni a trobar animals extraviats. Unió de Pagesos cita clarament un sí a la biodiversitat, un sí a l’os, un sí als voltors. Segurament fent una enquesta a tot els caçadors guanyaria el sí, aquesta biodiversitat rica, però sempre sostenible.
Simplificar tots els procediments amb l’Administració i agilitzar-los amb la transparència dels danys generats. També el seguiment de les sol·licituds per rebre aquestes legítimes indemnitzacions no és demanar res de l’altre món. Son drets bàsics que no tenen els ramaders. Més problemes addicionals al dia a dia a muntanya.
Però ningú ens ha fet detall del nombre d’ossos que pot disposar la zona, ni de voltors… els “experts” no tenen cap referent d’altres països, o experiències properes d’altres “experts” entorns similars al nostre? Alliberar i alliberar sense cap referent ni punt d’aturada sense saber quina població màxima pot conviure amb la resta d’animals de la zona. Això sí, ben equipats amb 4×4, òptica que voldríem molts caçadors poder-la disposar per anar al bosc, nòmina i extres. Tots amunt i avall a veure l’ós i protegir-lo, no sabem de què ni de qui. Vinga a vendre fum del fums, sempre en base a la biodiversitat cobrant. Amb tants collars i satèl·lits vigilant, potser haurien de posar collars que enrampin l’ós al arribar a determinades coordinades o proximitats de poblacions i ramats. Aquesta tecnologia existeix fa anys i potser els funcionaria. Tot plegat és un negoci i en viuen molts més dels que penseu.
PirosLife té al seu web uns informes del grup de seguiment transfronterer del l’ós bru dels darrers anys per tot el Pirineu. A l’últim, el del 2016, es veu perfectament, que més que informe el que publiquen són les actes de les reunions dels “experts” d’Andorra, França, Aragó, Catalunya, Govern d’Aran i Navarra. En aquesta acta de la reunió del 15 de març del 2017 es detalla que hi ha 6 tècnics de l’Oficina Nacional de Caça i Fauna de França (sí, sí… de caça amb fons del ministeri de medi ambient francès. Aquesta gent funcionen i són veïns de prop de prop…), aquests s’ocupen de tot el seguiment de l’ós a la banda francesa. A Andorra no hi van fer cap detecció ni observació, sembla que no hi va anar ningú d’Andorra en aquesta darrera reunió. D’aquí hi ha 3 “experts” de Catalunya, 3 de la Vall d’Aran, 2 de l’Aragó i 3 de la Fundación Oso Pardo. 11 tècnics “experts” en total!! Si entreu aquestes actes, hi trobareu detall de les observacions, nombre de fotografies, excrements, etc… curiosament diuen que hi havia 39 ossos al Pirineu el 2016. Recentment han publicat fonts de la mateixa Generalitat que ara el 2018 n’hi ha 52 a tot el Pirineu. No ho entenc… quina proliferació i capacitat reproductora “augmentada” de l’espècie! O potser n’han engegat més? No queda ben clar res…
Però continuem veient negocis. La Fundación Oso Pardo (FOP) rep fons de PirosLife, PirosLife Oso Courel (Galicia), Life Natura 2000, també de la Fundación Biodiversidad, Gobierno de Cantabria, del Ministerio para la Transición Ecológica, d’ajuntaments. Com institucions privades a l’apartat de suports del seu web veureu que també reben fons de la Fundación Banco de Santander, Fundación BBVA, Naturgy (Anteriorment Gas Natural Fenosa), Acciona, Endesa, Land Rover España. I a l’apartat de “otras entidades privades”, sopresa! Resulta que hi ha signat un conveni de no sé ben bé què amb data del 25 d’octubre del 2015 amb la Real Federación Española de Caza i també amb la Federación Cantabra de Caza. El 2 de juny d’aquest any, es va celebrar una jornada de cooperació amb els caçadors, de la mà de PirosLife Catalunya i la Federació Catalana de Caça, Territorial de Lleida i Real Federación Española de Caza, i no tenim constància dels possibles acords i mesures preses en aquesta jornada.
Amb seu a Santander, Fundación Oso Pardo tampoc publica enlloc del seu web cap pressupost, fons o espècies rebudes per les institucions citades anteriorment. Cap pressupost anual ni estat de contes publicat, per no publicar no tenen publicats ni el nombre de treballadors en nòmina, ni l’organigrama del seu patronat, ni el del seu funcionament intern, ni el nombre de treballadors que tenen a les citades “patrulles oso” que citen com “vigilantes-monitores”. Això sí, a l’apartat de “colaboración-hazte socio” detallen que les aportacions anuals de
- 40 € l’any per adult
- 25 € pels jubilats
- 70 € tarifa família
Us desgravaran en les vostres declaracions de renta, us faran descomptes del 50% a les “Casas del Oso”, un 20% a les seves botigues i rebreu el seu “boletin”. Detalls dels escolars atesos, visites, observacions de pèl, excrements, fotos…el que vulgueu i més. “Felicidades por esa capacidad de captar fondos públicos y privados, sin dar detalle de transparecia pública de los mismos”. Amb la que cau envers la corrupció, la demanda social de transparència, accés a informacions econòmiques, etc… n’hi ha que continuen a la seva. Tot plegat grinyola i fa tuf, insisteixo. Ja us ho deia que era un negoci… per a alguns. Això sí, els cursos que fan per a “Trabajadores Turísticos en zonas oseras”, són uns verdaders “tours docents” ben gratuïts. I aquí amics caçadors fem la carambola. El darrer 11 de maig d’aquest any, el Govern de Cantabria va demanar de regular les activitats d’observació de l’os bru a la seva serralada. A qui van encarregar els polítics càntabres tal proposta de regulació? A la Fundación Oso Pardo!
No és un problema de Cantàbria, l’efecte trucada per a les empreses que organitzen tours per intentar de veure l’os bru és arreu dels territoris on hi ha ós bru. A Catalunya, concretament a Tavascan l’empresa PirosExplorer (ben triat el nom per confondre amb PirosLife, etc.), en base a fer estudis del comportament deó, millorar l’enteniment de la presència d’ós al terreny… fum de fums. Us poden acompanyar des de mig dia d’excursió a dos dies per 290€ per persona, a sis dies 6 persones per 480 € cadascuna. Inclouen equips de caça amb parany, ubicació de l’ós i esperes d’observació de l’ós. Algú sap quanta gent hi ha gravant, observant, cercant aquest preciós mamífer a les nostres contrades? Qui legisla a ulls clucs totes aquestes activitats? Altres empreses com Wild Watching Spain, Natura Limits, Más que Pájaros (aquest nom el tenen ben triat, són de Lleó i cobren 120 € dia persona, de 6 a 14 persones, “consultar precio” diuen al web). Vaig parar de cercar més empreses perquè el cercador no parava d’ofertar-me opcions i pacs per anar a veure l’ós. Tots sabem que la majoria d’aquesta gent marxen a casa sense veure cap espècimen, com a molt algun vídeo de les càmeres de caça amb parany, petjada, pèl o excrement.
Ja veieu la quantitat de gent que sí que ha fet negoci i modus vivendi de la reintroducció de l’os bru.
Aquests dies no n’haureu vist cap dels seus representants o gerents a dir ni mu dels danys generats i de les pèrdues pels de sempre del terreny. Feu present que aquests nouvinguts vividors de l’os bru, estan ben coberts d’esquena, tenen molta habilitat per gestionar-se i viure de fons públics de tota mena de procedència i també de privats, que segurament generen desgravació de la desgravació en ser fons lliurats entre fundacions i institucions sense ànim de lucre. Vull desitjar molta sort a tots els afectats de la zona i si he obert els ulls a algú, doncs millor que millor. Aquest esbarzer de ben segur és el primer registre que objectiva detalls que mai veureu a cap mitjà de comunicació ni taula de tertulians de ràdio o TV. La solució està en mans dels nostres polítics, que amb tants canvis de governs i mandats ves a saber si estan pels danys generats als ramaders. Mentre ells no legislin el nombre d’animals per hectàrea, nombre d’empreses que pot acompanyar la gent al territori a fer tours, que coordinin les diferents institucions citades per no desdoblar i duplicar marcs competencials, etc… Em quedaré amb la frase d’aquell amic meu andalús que, un cop allà, al demanar-li pel funcionament de la reintroducció del linx ibèric em va dir. ”Mejor no te metas.”