News Cinegeticat
Redacció – Manresa – 20/05/2015 Fotos: J.P
El passat 14 de maig de 2015 a les instal·lacions del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es va dur a terme des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia una reunió per tractar l’estratègia de caça en aquest Parc Natural durant la temporada vinent 2015/2016. A la reunió hi van assistir representants de la direcció del Parc, de Medi Natural, de la Federació RTB, del cos dels Agents Rurals, dels Guardes de la Diputació, de les societats de caçador de Sant Vicenç de Castellet, el Pont de Vilomara i Rocafort, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Mura, Talamanca, Navarcles i Rellinars.
El transcurs de la reunió va ser una mica tens, ja que diferents membres de l’Administració no valoraven positivament l’activitat cinegètica al Parc, fins i tot, algun d’ells creia que se’n podia prescindir.
Sota l’amenaça de les paraules “seguretat, por, perill”, la Direcció tècnica del Parc va proposar limitar la caça a totes les parcel·les. La limitació més estricte va ser la que es va proposar a la parcel·la número 1, anomenada “Fontfreda” (gestionada per les societats de caçador de Mura, Talamanca i Navarcles) per tal que no es caci durant els caps de setmana, argumentant també que és una zona de gran pressió d’afluència de visitants. Després de discutir molt fort sobre aquest tema es va acordar poder caçar tan sols dos dissabtes a escollir durant els mesos de desembre i gener. Tot i així els representants dels caçadors creuen que és una decisió desencertada, ja que per tal de fer una bona gestió cinegètica amb dos dies a l’any no n’hi ha prou.
Un altre punt calent de la reunió va ser la imposició d’una taxa per poder caçar al Parc, la taxa seria de 5€ per caçador federat i empadronat a qualsevol municipi del Parc o bé de 10€ per caçador federat forà. Els representants dels caçadors consideren del tot injusta aquesta taxa i demanen la seva nul·litat, no per la quantitat econòmica sinó pel fet d’imposar una taxa a un col·lectiu que està fent una tasca de gestió i equilibri sobre les poblacions de senglars i que avui més que mai estan causant tants conflictes al territori.
Cal remarcar que el col·lectiu caçador també està obligat a realitzar millores al medi segons el conveni que tenen per la cessió de la caça a les zones del Parc. Aquestes millores les realitzen amb recursos propis
Els caçadors atribueixen l’origen de les altes densitats de la població de senglars a les comarques del Vallès, Bages i Moianès, principalment al proteccionisme que atorga la Direcció del Parc, ja que de les 7.364 ha només s’autoritza caçar una tercera part, perquè les restants estan considerades zones de seguretat, refugi de fauna, zones de seguiment i estudi, i és precisament en aquestes zones on prolifera, creix i es resguarda el senglar que després causa conflictes a tot l’entorn.
Aquests conflictes es basen principalment en els danys ocasionats a l’agricultura, els accidents de trànsit amb espècies cinegètiques i les malalties que es poden derivar per sobre poblacions de les pròpies espècies cinegètiques.
S’acaba la reunió i queda palesa una vegada més, la por de normalitzar la caça. Aquesta situació però, no és única, ja que en altres parcs Naturals de Catalunya també s’actua de la mateixa manera i les conseqüències que se’n han derivat han estat nefastes per les espècies cinegètiques i el medi natural.
Davant d’aquesta situació i considerant que les 45 batudes efectuades a la zona de caça controlada durant la temporada passada abatent 169 senglars no van ser suficients per tal d’arribar a assolir el llindar dels 6 senglars/100ha que la Direcció creu adient, s’entén que aquesta propera temporada amb més limitacions encara costarà més trobar l’equilibri.
