Anna Pla – Manresa – 21/11/2017
RESPONSABILITAT PER SINISTRE A LA CARRETERA
Se’ns ha plantejat el supòsit següent: mentre un grup de 4 amics està caçant en un terreny lliure, alguns caça menor i altres caça major, una espècie de caça major provoca un accident a la carretera. Qui en respondria?
La resposta a la qüestió plantejada la trobem a la Llei vigent sobre trànsit, el Real Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial i, a la Llei 1/1970, de 4 d’abril, reguladora de la Caça.
D’acord amb la disposició addicional setena del Text Refós de la Llei sobre trànsit, en accidents de trànsit ocasionats per l’atropellament d’espècies cinegètiques a les vies públiques serà responsable dels danys a persones o béns el conductor del vehicle, sense que pugui reclamar pel valor dels animals que irrompen a les vies.
No obstant això, hi ha dues excepcions a la responsabilitat del conductor:
· Serà responsable dels danys a persones o béns el titular de l’aprofitament cinegètic o, en el seu defecte, el propietari del terreny quan l’accident de trànsit sigui conseqüència directa d’una acció de caça col·lectiva d’una espècie de caça major portada a terme el mateix dia o que hagi conclòs dotze hores abans del fet.
· I també podrà ser responsable el titular de la via pública en què es produeixi l’accident com a conseqüència de no haver reparat la tanca o per no disposar de la senyalització específica d’animals solts en trams amb alta sinistralitat per col·lisió de vehicles amb els mateixos.
Per tant, és clar que quan la caça s’exerceix en un terreny vedat, la responsabilitat en cas d’accident de circulació amb espècies cinegètiques correspon al conductor, excepte en els dos supòsits indicats. En qualsevol cas, no pot perdre’s de vista la possibilitat que els responsables dirigeixin una reclamació de responsabilitat contra el caçador, i que exerceixi un dret de repetició contra ell, per considerar que té també responsabilitat en el resultat lesiu.
Cal citar també l’article 33.1 de la Llei de Caça, que estableix la responsabilitat per danys dels titulars dels aprofitaments cinegètics originats per les peces de caça procedents dels terrenys vedats i, subsidiàriament dels propietaris dels terrenys; tot això, en sintonia amb les previsions de responsabilitat per danys en accidents a la via pública del Text Refós de la llei sobre trànsit.
Però quan el terreny on s’està caçant és una zona d’aprofitament cinegètic comuna (lliure), la responsabilitat dels caçadors en el supòsit plantejat vindria determinada, en el seu cas, per l’article 33.5 de la Llei de Caça que estableix el següent:
“Tot caçador està obligat a indemnitzar els danys que causi amb motiu de l’exercici de la caça, excepte quan el fet sigui degut únicament a culpa o negligència del perjudicat o a força major. En la caça amb armes, si no consta l’autor del dany causat a les persones, respondran solidàriament tots els membres de la partida de caça.”
Per tant, si l’espècie que irromp a la via pública és de caça major però no podem concretar ni provar que la invasió de l’animal a la carretera sigui provocada per una acció de caça dels qui porten l’arma per a la caça major, la responsabilitat davant de tercers seria de tots els membres de la partida de forma solidària.
Altra cosa serà la repetició de responsabilitat interna entre els membres de la partida de caça, però caldrà poder provar qui ha estat el causant directe del sinistre, la qual cosa pot resultar molt difícil.
Publicat a la revista Cinegeticat nº17 (desembre de 2016)