News Cinegeticat
Eduard Melero – Cardona – 15/05/2026
Ajuts públics per combatre la PPA: el sector cinegètic reclama una gestió més oberta i equitativa
La decisió del Departament d’Agricultura de destinar prop de 250.000 euros a la Federació Catalana de Caça (FCC) per reforçar les captures de senglar i prevenir la pesta porcina africana (PPA) ha obert un debat cada vegada més intens dins del sector cinegètic català.
El malestar no gira tant al voltant dels ajuts en si, sinó de la manera com s’han articulat i de qui queda realment fora del sistema de suport públic.
Sobre el territori, la realitat és molt més diversa del que sovint es transmet institucionalment. El control del senglar no depèn exclusivament de l’estructura federativa. Hi participen societats federades, sí, però també colles independents, gossers, propietaris de vedats i caçadors no federats que assumeixen actuacions constants durant tot l’any.
A més, dins de moltes societats federades conviuen socis federats i socis que no ho estan. També és habitual que colles especialitzades en senglar actuïn en vedats gestionats per societats federades sense formar part directament de la Federació Catalana de Caça. És una realitat àmpliament coneguda dins del sector i que evidencia que el teixit cinegètic català és molt més ampli que l’estructura oficial federativa.
El paper silenciós dels gossers
Un dels col·lectius que més reclama reconeixement és el dels gossers. La seva feina és imprescindible en moltes batudes i controls poblacionals, especialment en la caça del senglar.
Mantenir equips de gossos implica una despesa molt elevada durant tot l’any: alimentació, veterinari, transport, instal·lacions, seguiment i entrenament. Tot això recau gairebé íntegrament sobre particulars.
Malgrat el paper essencial que desenvolupen, molts gossers denuncien que no existeix una línia específica d’ajuts estable i transversal que reconegui realment aquesta funció dins del control sanitari i poblacional.
Una qüestió de competències i de model públic
El debat també ha obert interrogants jurídics i administratius. Diverses veus del sector consideren que la lluita contra la pesta porcina africana és una qüestió sanitària, ambiental i territorial, i no estrictament esportiva o federativa.
Per això, es qüestiona que sigui una entitat privada concreta qui acabi centralitzant la gestió pràctica d’una part important dels recursos públics destinats a aquesta problemàtica.
A Catalunya, les federacions esportives exerceixen funcions delegades dins l’àmbit esportiu, però la gestió cinegètica i el control sanitari de fauna salvatge són competència de l’Administració pública a través del Departament d’Agricultura i Medi Natural.
A més, el mapa legal del sector cinegètic és plural. Hi ha entitats inscrites al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat, però també societats i associacions registrades al Departament de Justícia amb plena activitat legal i cinegètica sense necessitat de formar part de la federació.
Aquest fet reforça la idea que existeix una part important del sector que participa activament en el control del senglar però que no queda representada dins del model actual de distribució dels ajuts.
El malestar pel repartiment dels recursos
Una de les crítiques que més creix dins del sector és que el sistema actual pot acabar deixant en mans de juntes federatives o societats concretes la decisió pràctica sobre el repartiment dels recursos, materials o equips adquirits amb diners públics.
Molts caçadors i colles independents consideren que això genera una sensació de poca transparència i pot provocar desequilibris entre persones i grups que desenvolupen exactament la mateixa funció sobre el territori.
Per aquest motiu, cada vegada hi ha més veus que reclamen un model diferent: que sigui el mateix Departament d’Agricultura qui gestioni directament una línia oberta d’ajuts basada en criteris objectius i verificables, com ara les captures acreditades, les actuacions de control, la disponibilitat territorial o la participació en controls extraordinaris.
El debat continua obert, però una idea guanya força dins del sector: la lluita contra la PPA i el control del senglar no els sosté una sola estructura. Els sosté una xarxa molt més àmplia de persones i col·lectius que treballen sobre el territori, sovint de manera discreta i assumint costos importants amb recursos propis.