News Cinegeticat
Redacció -Tarragona – 10/02/2015
Com ja vàrem avançar fa uns dies, a mitjans de desembre de 2014 es va detectar un cas de sarna sarcòptica en un mascle de cabra hispànica mort a les proximitats de la Reserva Nacional de caça dels Ports i el que semblava que seria un cas aïllat està esdevenint una taca d’oli, ja que cada dia es troben més animals afectats.
Aquesta malaltia es va diagnosticar per primera vegada en cabra muntés a finals dels anys 80 al Parc Natural de Cazorla. A primers dels 90, més del 95% de les cabres del Parc van morir per aquesta malaltia i en els següents anys la malaltia es va propagar a diferents parts del territori Andalús afectant a més cabres.
La sarna sarcòptica és una malaltia parasitària ocasionada per un àcar (Sarcoptes scabiei) que afecta nombroses espècies d’animals domèstics i salvatges. El procés es transmet per contacte, bé directament amb animals afectats o mitjançant llocs de rascat o refugis. Les manifestacions clíniques més característiques, que normalment comencen a la zona del cap, coll, espatlla i creu, i que després es poden estendre per tot el cos, són la pèrdua de pèl que evoluciona cap a la formació de crostes i engruiximent de la pell, en que els hi produeix una picor molt intensa, que fa que els animals es rasquin contínuament i es debilitin de manera progressiva fins que moren.
Mentre que el diagnòstic és senzill, es realitza mitjançant l’observació del paràsit al microscopi, el pronòstic sol ser fatal, sobretot quan la malaltia apareix per primera vegada en una població i el tractament, molt eficaç en el bestiar domèstic, no és factible en poblacions salvatges. L’única lluita eficaç, és la prevenció mitjançant el control del bestiar domèstic, sobretot cabres, que conviuen amb aquesta espècie silvestre.
Aquesta Reserva Nacional de caça dels Ports de Tortosa-Beseit s’estén per unes 30.000 hectàrees i inclou a dins una multitud de termes municipals com Tortosa, Roquetes, Alfara de Carles, la Sénia, Mas de Barberans, Horta de Sant Joan, Arnes, Beseit i la Pobla de Benifassà. Cada municipi evidentment treu un benefici socioeconòmic molt important de la caça de la cabra, juntament amb els permisos de caça que expedeix el DAAM de la Generalitat, ja que cada permís genera entre els 200 i 10.000 euros. Tot plegat, aquesta situació pot sumar unes pèrdues de 1.500.000 euros anuals. I és que no només són els permisos de caça, sinó que involucra tots els serveis que els caçadors locals, autonòmics i europeus utilitzen per caçar en aquest paratge com hotels, restaurants, desplaçaments, armes i munició, vestimenta, guarderia, etc. Si això no es paralitza ben aviat, la repercussió i posterior recuperació d’aquest espai natural, pot produir unes pèrdues a 30 anys vista (temps mínim per la recuperació de l’espècie) d’uns 45.000.000 d’euros, sense comptar amb l’irreparable dany ambiental que això significarà.
Ara s’està treballant sobre aquest cas, però s’ha actuat correctament?
