Estudis

El projecte RODING

Eduardo Gutiérrez, Coordinador del Projecte

Santi Llorà, adaptació i traducció

15/04/2019

Seguiment de la població de becades (Scolopax rusticola ) nidificants a la Península Ibèrica

La becada és una au limícola forestal que té per àrea de distribució bona part del Paleàrtic. És d’hàbits migratoris, de manera que el gran gruix de becades que fan l’hivernada a la Península Ibèrica provenen del nord d’Europa, especialment de Rússia i de països del Bàltic. Tanmateix, una imprecisa proporció de becades són oriündes de la Península, passen tot l’any aquí i hi tiren endavant les seves pollades. Si al caràcter nocturn d’aquesta au hi afegim el seu mimetisme i discreció, és fàcil d’entendre que la seva presència estival passi inadvertida i els pocs albiraments que es donen es puguin qualificar d’anecdòtics.

Aquests interrogants i la creença ferma que, com a caçadors, ens hem d’implicar també en la investigació i coneixement de l’espècie per a una millor gestió cinegètica van empènyer el Club de Caçadors de Becada a posar en funcionament el 2012 el “Projecte Roding”, un estudi amb qual es pretén actualitzar el mapa de distribució de becades autòctones, nidificants o sedentàries a la Península Ibèrica. Des d’aleshores, cada primavera, els col·laboradors del Projecte surten al bosc per intentar localitzar la presència de mascles de becada, i no han estat pocs els resultats obtinguts.

Un dels moments en què la becada es fa més visible és durant el període de zel. Entre abril i juliol, els mascles porten a terme uns vols característics que formen part del seu ritual d’aparellament. Aquests vols d’exhibició es donen al capvespre, sobre tot, i a l’alba, i consisteixen en un recorregut en amplis cercles per damunt de les copes dels arbres, sovint damunt de clarianes, tot emetent un cant[1] particular. Aquest vol es coneix també amb el nom de croule o roding.

Fins el 2012, a nivell estatal, els censos de croule no havien estat ni nombrosos ni extensos: destaquen els de González-Quirós & Sánchez a Astúries. Un dels inventaris de punts de croule més complets de la Península s’ha registrat gràcies a les dades aportades pels observadors de cantaders de gall fer a Astúries, fet que ens fa veure que no és rar que els dos cants nupcials coincideixin en el temps i en l’espai.

Al 2008, en el marc de l’Estudio Interautonómico de la Becada (Arroyo & Guzmán) es reprèn la iniciativa dels censos però amb un caràcter molt més ambiciós, abastant tot el nord peninsular: es mostregen 132 quadrícules i s’obtenen resultats positius en el 8,3% dels casos.

El 2012, el Club de Caçadors de Becada va prendre la iniciativa i va embarcar en el Projecte del qual us presentem les línies bàsiques:

Objectius

  • La localizació, anellament i/o ràdio-marcatge de becades nidificants per estudiar els seus movimentos durant els períodos de zel i cria.
  • Establir les dates d’inici i final del període de zel.
  • Estimar la proporció de becades que trien la Península Ibèrica com a lloc de cría.
  • Determinar el porcentage d’èxit de les niuades.
  • Documentar els tipus de biòtop triats per a la nidificació.

Metodología

  • Període d’estudi: entre abril i juliol.
  • Estacions d’escolta: quadrícules d’1,6 km2 que han estat seleccionades com a favorables (segons criteris d’alçada i cobertura vegetal) o com a històricament positives (per albiraments i referències anteriors).
  • Periodicitat: un mínim de 2 sessions d’escolta durant el període.
  • Escolta: 90 min en un punt fix a l’interior de la quadrícula, 30 min abans de la posta de sol i 60 després de la posta, anotant tots els contactes visuals i sonors.
  • Les fitxes: es proporciona un document on s’especifiquen les dades que cal reportar.
  • Recomanacions: cal evitar el dies de pluja o vent

Fotos de croule de Francisco García Rey, “Chicho”

Fotos de croule becada
Fotos croule becada
fotos croule becada
fotos croule becada
fotos croule becada

Col·laboracions sense quadrícula

Un actiu molt important del Projecte el constitueixen col·laboradors que, tot i no estar inscrits, ens fan arribar informacions relatives a topades fortuïtes amb becades. Tècnics de medi ambient, guardes, aficionats a l’ornitologia, boletarires o caçadors a l’aguait del cabirol ens proporcionen informacions molt valuoses.

Resultats

El Projecte Roding ha permès localitzar àrees de nidificació que es repeteixen en diferent grau any rere any, sempre a la meitat nord de la Península: Lugo, Guadalajara, Saragossa, Sòria, Navarra, Àlava, entre d’altres províncies, solen donar albiraments, i també a Catalunya.

Cada any també es registren evidències de postes de becada, ja sigui en el seu decurs o localitzant nius amb ous eclosionats o polls volanders fora del niu. En el marc d’aquest Projecte, per primera vegada a Catalunya i segona a l’estat Espanyol, es van aconseguir anellar dos polls de becada.

L’última fita ha estat la captura i equipament amb dispositiu de seguiment via satèl·lit d’una becada sedentària. La captura, a 1480m, es va produir el 2 de juny de 2018 al Sistema Ibèric, i d’aquí li ve el nom, Ibérica (tot i que és un mascle). Des d’aleshores, aviat farà un any, ens ha anat donant informació: no s’ha mogut del mateix lloc i la distància màxima que s’ha allunyat des del punt de captura i alliberament ha estat de 4200m.

Projecte Roding Mitjana 2012-2017 2018
Col·laboradors 17 16
Fitxes 89 84
Punts d’escolta 27 29
Albiraments 127 54
Escoltades i no vistes 121 32
Niuades 4 2

Col·laboració

El Projecte Roding no seria res sense la participació dels col·laboradors. Si vols aportar el teu gra de sorra, pots inscriure’t per participar enviant un missatge ambel teu nom i el teu lloc de residència al correu científica@ccbp.org o al 650 478 900.

[1]En aquesta adreça, podreu escoltar el cant de la becada (croule o roding): https://www.youtube.com/watch?v=BRfg-otZI_4


Deixa un comentari

Genèric CinegeticatPublicitat