News Cinegeticat
Eduard Melero – Cardona – 22/01/2023
La caça 2.0 i els reptes de seguretat
La caça és una activitat ancestral que ha aconseguit perdurar fins l’actualitat com a eina de gestió de la fauna salvatge i com a activitat social pròpia dels entorns rurals. Fruit del despoblament rural i el pas del temps amb noves generacions, s’ha anat perdent el coneixement general de la població del funcionament en sí del món rural, de les tasques necessàries a dur-hi a terme per a la seva gestió i conservació i també d’activitats concretes com la caça.
Avui en dia, segurament poca gent fora de la vinculada al sector cinegètic, sabrà que a Catalunya els que practiquen la caça i la gaudeixen, ho poden fer amb moltes modalitats diferents i ho poden fer sobre una bona varietat d’espècies, garantint la seva perdurabilitat i fomentant la biodiversitat, gaudint del patrimoni gastronòmic de la carn de caça, i tot, en entorns tant diversos com excepcionals.
A tall d’exemple, i només referint-ho a la caça del senglar a Catalunya, les modalitats utilitzades per a la seva cacera són les següents:
• Batuda: es busca una zona on es creu (segons els rastres) que hi ha senglar, es col·loquen els caçadors als passos (parades) on es creu que pot passar el senglar un cop llevat, es solten els gossos amb l’objectiu que aquests, mitjançant el rastre o batent terreny, localitzin el senglar, el llevin i l’empaitin, esperant que el senglar fugi i passi pel pas on hi ha un dels caçadors esperant).
• Ganxo: igual que la batuda però amb menys gent i batent molt menys terreny.
• Acostament: recerca de l’animal i un cop localitzat, mirar d’acostar-se el màxim possible per efectuar el tret.
• Aguait diürn: esperar l’animal des d’un punt estratègic i esperar que passi per poder-lo caçar (pel nocturn cal demanar permís).
• Al salt: en solitari o en grup reduït de persones, amb l’ajuda o no del gos o gossos, anar caminant pel bosc i intentar sorprendre l’animal per tal de caçar-lo.
De l’esquella al gps
La tradició cinegètica catalana es manté viva, malgrat l’acumulació d’elements que li juguen en contra. El pas del temps ha fet evolucionar algunes coses, això sí. Així doncs, podem veure com un caçador de conill, que antany, vestia amb pantalons de pana i camisa de felpa, portava el sarró, la canana amb cartutxos de cartró i l’escopeta plana de martells, acompanyat del seu gos de mitja orella, avui dia, continua caçant el conill, però amb roba tècnica i vistosa, una motxilla, una escopeta més moderna amb cartutxos de diferents gramatges i amb un gos controlat amb un collar gps.
Cada dia hi ha més gent al bosc
La societat també ha canviat molt i, si bé el món rural està en retrocés, el nombre d’usuaris que el freqüenten cada vegada és més gran. Abans al bosc hi havia l’amo, el llenyataire, el bosquerol, el caçador i pocs més, avui dia hi és tothom! I a més usuaris, més riscos. Aquest fet, suposa un repte majúscul a l’hora de compatibilitzar-ne els usos, sobretot per tal de minimitzar el risc d’accidents.
La seguretat durant la caça del senglar
Entre altres mesures de caràcter més vistós (roba reflectant, etc), els caçadors avui en dia ja estan obligats a senyalitzar les batudes, en concret es senyalitzen els accessos (camins principals) de la zona on es duu a terme la cacera. Estan obligats a pagar una assegurança també per a l’exercici de l’activitat, que es desenvolupa en terrenys privats en bona part dels casos i, per tant, en vedats de caça on es requereix el permís de la propietat, necessiten permís d’armes i llicència de caça. És una activitat absolutament regulada, també en relació a què i quan es pot caçar en cada època de l’any mitjançant l’ordre de vedes.
Recentment, el Govern de la Generalitat va intentar que les colles de caça del senglar comuniquessin mitjançant una App o pàgina web, indicant la matrícula del terreny cinegètic, la data, l’horari previst, el municipi i paratge de la batuda. Aquesta imposició va generar un malestar generalitzat entre el col·lectiu la temporada passada, fins al punt que es va iniciar una vaga insòlita (vegeu noticia: https://cinegeticat.cat/perque-fem-vaga/) que es va desconvocar després que el Govern fes marxa enrere amb la seva proposta de comunicació, només obligant a comunicar les batudes en espais públics i alguns EINS.
Els factors meteorològics, el nombre definitiu de participants, els rastres…, són exemples que demostren que NO es pot comunicar amb antelació la majoria de caceres de senglar a Catalunya
La gran majoria de batudes a Catalunya s’organitzen el mateix dia de la cacera, un cop se sap el nombre de caçadors i gossers de què es disposa, i després d’haver comprovat els rastres de la zona a batre. Com que parlem de senglars i aquests no són territorials, potser durant uns dies es troben en un lloc i el dia de la batuda poden haver marxat a una altra zona, la qual cosa fa molt difícil delimitar amb antelació la zona a batre, convertint la mesura de la comunicació digital generalitzada en una eina d’escassa viabilitat i utilitat. Addicionalment, aquesta mesura, exclou i inhabilita altres modalitats de caça que es realitzen a Catalunya, pel que només es podria entendre la “comunicació digital” en grans batudes organitzades entre colles, que es preparen amb molt de temps i reuneixen molts caçadors i gossos que baten moltes hectàrees, però aquestes no representen la majoria d’actuacions que es fan cada setmana arreu del territori. Així doncs, la polèmica està servida, realment la comunicació digital que proposa el Govern garanteix més seguretat? El col·lectiu ho té clar, NO.
La regulació d’activitats, una de les solucions
Aquests dies per la xarxa corre un vídeo on es veu un caçador fent el pas en un corriol mentre simultàniament li salta el senglar just en el moment en què li apareix un motorista que circulava per allà. És un exemple del que passa algunes vegades: accés al medi natural de persones sense cap control (excursionistes, motoristes, boletaires, ciclistes,…). En aquest cas, en una batuda senyalitzada, en un corriol (on NO es pot circular), si el caçador hagués disparat, hi hauria hagut una alta probabilitat d’accident (rebot bala, errada del tret,…). En aquest cas era una moto i, pel soroll, el caçador es va alertar de la seva presència, però i si s’hagués tractat d’un excursionista, un boletaire o un ciclista?
Tothom vol seguretat, tant les persones que cacen com les que gaudeixen del medi d’alguna altra forma, però sobretot, cal estar alerta, respectar els avisos i fer servir el sentit comú. El bosc (un 77% és privat) no és de tots i cal regular-ne els usos i n’ha de prevaldre la caça donat que és una activitat legal, regulada i amb permís de la propietat i pel risc que pot suposar per la resta d’usuaris del medi. Això implica pedagogia, pedagogia i pedagogia, des de tots els sectors, però principalment des de l’Administració.
Cal explicar que aquesta activitat, la caça, es fa i és necessària, i cal explicar a la població quines són les mesures bàsiques generals per evitar riscos. Sense tabús, sense embuts i sense por a perdre vots.
La pedagogia, la clau
Fins que aquesta pedagogia no arribi per part de l’Administració, des de Cinegeticat no ens cansarem de fer-ne (de fet vam néixer amb aquest objectiu!), pel que recordem aquí algunes recomanacions que ben segur són d’utilitat per a contribuir a reduir els accidents i a millorar la seguretat:
• Que tothom qui accedeixi al bosc ho faci amb roba ben vistosa.
• Respectar els senyals de batuda.
• Consultar amb els propis caçadors quines són les zones on no s’està caçant.
• Utilitzar les vies, camins més generals i evitar passar per corriols.
• Parlar i comunicar-se amb respecte i educació.
El bosc és prou gran per poder exercir diferents activitats sense destorbar-se els uns amb els altres; només caldria protegir i prioritzar la caça pels beneficis de la seva activitat (protegeix la biodiversitat, disminueix els danys a l’agricultura i els accidents de trànsit,…) i pel risc que comporta alhora de coexistir amb la resta d’usos i usuaris del medi rural.
La pedagogia, el respecte i el sentit comú són les mesures més eficaces per a la millora de la seguretat en l’exercici de la caça.
