Ser o no ser a la Catalunya Central? | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Debat

Ser o no ser a la Catalunya Central?

Ser o no ser a la Catalunya Central? 1

Redacció – Cardona – 07/02/2016

No hi ha res més difícil, més dubtós, ni més perillós que el fet de voler introduir noves lleis. Perquè l’autor té per enemics a tots aquells que estan còmodes amb les anteriors, i té per tebis defensors els que les noves podrien beneficiar. I aquesta tebior prové en part de la seva por als seus oponents, és a dir, aquells que estan contents amb l’estatus-quo; i en part de la incredulitat de la resta dels homes, que mai tenen bona opinió de les noves aventures fins després d’haver-ne tingut una llarga experiència.

Maquiavel, El Príncep

Maquiavel va ser un filòsof polític i escriptor italià del segle XVI, que va descriure amb molta honestedat, de forma empírica i sense idealisme, la realitat política de la seva època, amb un afany d’obrir un camí cap a la modernitat a través una transformació social. Seguint el seu camí 500 anys després, el món de la Caça a Catalunya es troba en una situació semblant, arran d’un projecte de creació d’una Representació Territorial (RT) de la Federació Catalana de Caça (FCC) per a les comarques de la Catalunya Central, que està provocant tensió dins de la Federació.

Ens trobem enmig d’una confluència de forces i interessos lligats a les pròximes eleccions a la FCC i als equilibris entre les RTs que busquen mantenir les seves influències i quotes de poder. D’un costat, el President de la FCC, qui porta al seu programa electoral l’adequació de les RTs a l’organització territorial de la Generalitat, però alhora pot necessitar-ho per garantir la seva reelecció; de l’altre costat, les RTs de Barcelona i Lleida, resistint-se a perdre Federats i el que representen de quotes i drets de vot dins de la FCC. Cadascuna de les parts posa entre l’espasa i la paret a les Societats per decidir-se per un costat o un altre.

Ja són diverses desenes les societats de caçadors i ocellaires que recolzen la creació de la RT de la Catalunya Central. En aquest sentit, això va més enllà de qualsevol projecte personal o d’un petit grup de persones. Són moltes les Juntes o Assemblees que han debatut i votat a favor d’aquest projecte. Hi ha il·lusió. De la mateixa manera que aquesta creació representa un petit salt al buit, representa igualment l’oportunitat de començar amb una pàgina en blanc i poder fer el dibuix que es vulgui, el que més s’adeqüi als interessos propis d’aquest territori. Els canvis sempre provoquen resistències però si mirem a més gran escala, tant en l’àmbit polític com social, la tendència és anar cada cop més cap a estructures més petites i eficients, i que gràcies a les noves tecnologies de la comunicació, poden funcionar en xarxa. Les grans estructures piramidals eren necessàries i adequades als temps en el que les comunicacions eren molt més lentes que avui dia. El caçador, igual que el ciutadà, demana referents locals, reals, propers. I per una altra banda, aquest legítim desig democràtic d’autoorganització i autogestió, que avui anima la Catalunya Central, ja ha passat per les Terres de l’Ebre, amb un resultat positiu. Quins arguments tenim per negar a uns el que es va atorgar a altres?

Dit això, i en el context de les properes Assemblees Generals de cadascuna de les Representacions Territorials i de la Federació, ens hauríem de preguntar, més enllà d’aquestes batalles, com millorar els òrgans federatius que tenim, que ens representen, i que paguem entre tots. Que paguem entre tots. Cal recordar uns elements importants, basats en l’informe 2014 de la Federació Catalana de Caça: els caçadors aportem quasi el 90% del pressupost de la Federació (i de les representacions territorials que en depenen) a través de les llicències. La gestió de la Federació ha anat millorant i any rere any, ha anat acumulant reserves importants, tot i que hi ha aspectes que caldria debatre, qüestionar i, per descomptat, millorar: inversions de la FCC a la granja cinegètica de Torreferrussa i posterior distribució de les perdius, desigualtats en la oferta de programes de formació entre les diferents RT, manca d’estudis i investigacions de temes cinegètics (els caçadors quedem a la mercè dels estudis finançats per la Generalitat o altres un interès que no sempre coincideix amb el del col·lectiu caçador), pobra, desigual i fins i tot nul·la divulgació de l’activitat cinegètica en les RT (hauria de ser una prioritat!), idoneïtat de l’estructura representativa actual de les RT i la FCC, i de l’estructura tècnico-administrativa, etc. Qui, sinó la Federació, hauria de dedicar-hi tots els esforços? O és que un altre cop estem esperant que l’administració ens ho solucioni amb una vareta màgica?

vccentral
Catalunya Central
* falta incloure el Moianès

En tot cas, alhora que el món de la Caça està en situació de crisi davant de la societat (disminució de caçadors, mala imatge, emergències cinegètiques, pestes, desconnexió amb l’administració, etc.), és una llàstima que el principal debat actual sigui sobre la legitimitat dels Caçadors de la Catalunya Central a tenir la seva pròpia Representació Territorial, i no sobre el futur del sector a Catalunya, ja que dedicant-hi la meitat de les energies que perdem amb debats estèrils, podríem fer un pas molt gran cap endavant, professionalitzar les nostres representacions, i invertir en programes de futur: joves, divulgació, seguiment d’espècies, plans de desenvolupament local, turisme cinegètic, valorització de la carn de caça, etc. Cinegeticat, com sempre ha fet des de la seva creació, allarga la mà a aquest Ens per comunicar, impulsar i, en definitiva, SUMAR. Com sempre i com bé sabem tots, la Natura omple el buit i, si aquesta feina no es fa des de la Federació, no ens hauria de sorprendre que algú altre aparegui per tirar endavant aquests programes de futur.


10 thoughts on “Ser o no ser a la Catalunya Central?

  1. NOTA ACLARIDORA SOBRE L’EVENTUAL CREACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ TERRITORIAL DE CACA A LA CATALUNYA CENTRAL
    “NEPOTISME A LES REPRESENTACIONS DE LLEIDA I BARCELONA?”

    No cregueu que la Federació Catalana de Caça hagi errat en utilitzar el terme “nepotisme” al titol d’aquesta nota aclaridora ni pensi que vivim al segle XVIII, sinó que l’adjectiu defineix la manera d’actuar d’alguns membres de les R.T. de Caça a Lleida i Barcelona en relació a la possible creació de la R.T. a la Catalunya Central que més s’assembla a la manera de fer dels senyors feudals de l’edat mitjana que a l’actuació de persones modemes i respectuoses amb les altres.
    La Federació Catalana de Caça té l’obligació d’acIarir les informacions tendencioses, tergiversades i falses divulgades per la Representació Territorial de Caça a Lleida a través de facebook i de la Representació Territorial de Caça a Barcelona mitjançant diversos edictes, bándols i comunicats en forma d’avantatges i desavantatges en els que en definitiva neguen el dret dels caçadors de la Catalunya Central a auto-organitzar-se com ells vulguin demostrant aquestes dues Representacions que l’únic que els hi interessa és mantenir el seu statu quo encara que sigui defenent el que sempre han negat a la própia Federació, és a dir, la centralització, i impedint a tota costa que s’escolti democráticament la veu del caçador i del territori perqué decideixin el que més els hi convé. No és admissible que una entitat com una Representació de Caça es posicioni en contra del dret democrátic d’escoItar els caçadors del territori per decidir com es volen organitzar. Aquestes Representacions són deslleials dones volen ser jutge i part a la vegada.
    La creació d’una Representació a la Catalunya Central no és una decisió unilateral i capritxosa de la Federació Catalana de Caça, sinó que s’ha de decidir en el fórum natural i democrátic d’una assemblea general en la que es votará lliurement la proposta, en la que els protagonistes han de ser els caçadors, i en la que els dirigents de la Federació i també de les Representacions no han de prendre partit a favor de cap opció utilitzant indegudament els mitjans materials finançats per tots els caçadors des de la plataforma dels seus cárrecs federatius.
    Tothom ha de respectar la veu del territori i dels caçadors doncs el que es decideix democráticament no ha de fer por a ningú. No es tracta de defensar una parcel la de poder, sinó de defensar els interessos dels caçadors. Aixi va passar quan es va crear la R.T de Terres de l’Ebre; la RT. de Tarragona va estar-hi d’acord i va donar-hi suport perqué va respectar el dret democrátic del seus caçadors, doncs va entendre que era el millor per ells, i va deixar de banda qualsevol postura egoista, centralitzadora, antidemocrática i nepótica. El temps ha donat la raó als que estaven a favor de la creació de Terres de l’Ebre doncs aquesta Representació ha demostrat que per si mateixa ha pogut donar sortida a unes necessitats i peculiaritats que el seu territori demandava.

    L’argument d’aquestes dues Representacions és insostenible i esbiaixat doncs es basa en arguments relatius a que es vol desunir els caçadors, es vol treure representació i recolzament, dividir el territori, posar en perill la continuitat de les Representacions i la seva viabilitat económica, centralitzar la gestió a Barcelona, treure poder de decisió a les societats de caçadors, eliminar president i juntes directives de les Representacions i designar-les a dit.

    Tot el que diuen és fals doncs la nova Representació de la Catalunya Central tindrá els drets i obligacions que tenen la resta de Representacions, gaudirá dels seus propis órgans de govern, la seva seu social, els seus empleats, el seu pressupost, la própia junta general on debatran les qüestions del seu territori, i tot aixó des de la legitimitat que els atorga la proximitat amb el territori, evitant que les decisions es prenguin a quasi 200 quilómetres com fins ara.
    Si aixó és el que realment preocupa a aquestes dues Representacions que no pateixin perqué res del que diuen elles es produirá, ans al contrari, els caçadors de la Catalunya Central gaudiran d’una millor representativitat, gestió, economia i proximitat democrática.
    Peró ens temem que el que els inquieta no és aixó, sinó que la seva veritable preocupació rau en perdre el vigent statu quo o bé quota de poder i decisió a les que estan acostumades, el que és egoista i antidemocrátic. Si la Federació Catalana de Caça tingués aquest mateix pensament, unificaria les cinc Representacions actuals en una única Federació fent servir ets mateixos arguments que s’han publicat per les Representacions de Lleida i Barcelona, cosa que mai s’ha fet. Amb la creació de la Catalunya Central la Federació no guanya cap quota de gestió ni suprimeix cárrecs a les Territorials ni treu drets a ningú, per aixó no l’importa que es constitueixi si així ho voten els caçadors. La Catalunya Central té el mateix dret a constituir-se com a Representació Territorial que les altres Representacions Territorials existents. La raó de ser és la mateixa.
    Potser pensen aquestes dues Representacions que les Comarques de la Catalunya Central no saben gestionar-se la seva caça? Que no saben organitzar-se? Que no són majors d’edat per saber el que més els convé o administrar els seus diners? La resposta rotunda és que si que ho saben i que l’únic que demanen és que les deixin decidir per si mateixes el que elles vulguin i el que democráticament sigui votat; sense campanyes institucionals en contra (o a favor) des dels poders establerts en les dues Representacions o en la Federació, doncs que quedi clar que el que voten els caçadors de la Catalunya Central és que els altres no decideixin per ells.
    Per tot aixó, la Federació Catalana de Caça defensa el dret dels caçadors de les Comarques de la Catalunya Central a decidir democráticament el que ells vulguin, sense interferéncies de ningú, sense coaccions, egoismes ni cap mena de rancúnia o amenaça, vingui d’on vingui, i per tant la Federació demana neutralitat i respecte perqué ben segur que el que decideixin els caçadors de la Catalunya Central, sigui el que sigui, será el millor per la caça en general. Demanem respecte i democrácia i fora nepotismes.
    Barcelona, 4 de febrer de 2016. FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA

  2. En primer lloc, respectem la integritat de la Federació Catalana de Caça i així mateix les decisions que prenen els seus directius,, una altra cosa és si les compartim .
    L’Agrupació sempre a cregut que la FCC té i ha de tenir un pes específic dintre del col•lectiu de la caça , però no l’exclusivitat, com també de la necessitat de què la FCC ha de col•laborar amb totes i cadascuna de les entitats, empreses, associacions , agrupacions i tots els estaments que puguin estar vinculats dins del món de la caça i evitar qualsevol confrontament pel bé de tot el col•lectiu.
    Des d’aquest context, creiem que si la FCC decideix la necessitat de crear una altra Territorial, com ara passa amb la Catalunya Central ho tenim d’acceptar , perquè és una decisió pròpia de l’entitat, però per altra banda també creiem que és incrementar costos innecessaris en detriment del pressupost que es podria invertir amb altres qüestions més importants i potser amb uns delegats es podrien complir perfectament les necessitats ( si és que en hi ha ).
    Per tot el exposat, respectem les decisions que en un futur prengui la FCC i com sempre, oferim la nostra col•laboració sempre i quan pugui beneficiar a tot el col•lectiu .

    AGRUPCAT

  3. S’ha de tindre cara per dir la FCC que les societats de caçadors hauran de decidir democráticament el que ells vulguin, sense interferéncies de ningú quant son ells mateixos quins estan promoguen la seva creació amb reunions i comunicats com aquest a favor de la seva creació. Aquest fet és de domini public i a l’escrit que acabo de llegir van de democratics,quant dubto que sàpiguen el significat d’aquesta paraula.
    Fa uns dies a la revista del Nou9 d’Osona sortia un article d’un membre de la junta directiva de la FCC dient clarament que s’havien fet reunions en algunes comarques de la Catalunya Central, però qui les feia? les societats o membres de la FCC?
    Personalment crec que la federació catalana de caça hauria de defensar als caçadors i la seva activitat que prou problemes tenim i no voler afegir un altre més. Tinc curiositat pel que opinen les territorials i la resta de societats de la provincia de Barcelona i de lleida.

    Si una cosa tenim els caçadors és que no som tontos i també demanem respecte!

  4. cada cert temps és normal una guerra federativa… els caçadors ja hi estem acostumats!
    Volen mantenir les cadires a qualsevol preu i els importa ben poc capitanejar un col·lectiu amb diligència i sentit comú. Sempre preval l’amiguisme i el mamoneig. Colla de xupatintes!

  5. En referència al Nepotisme …….
    Els llocs de responsabilitat fan als homes eminents més eminents encara, i als vils, més vils i petits.
    »Jean de la Bruyère (1645-1696)
    La colla dels Llodrigons hem votat “no” a la nova creació d’una altra territorial.
    A més dels interessos personals que puguin haver tant d’una banda com de l’altra, creiem que la creació d’una altra Territorial suposa un augment en el pressupost de despeses de la FCC en detriment de les activitats programades envers els federats, accions i gestions administratives que urgeixen amb alarmant necessitat iniciar YA¡¡.
    D’altra banda i com no pot ser d’altra manera haurem d’acceptar el que de forma pública i democràtica se decideixi.
    Salutacions i bona caça

  6. En resposta a varies qüestions que es comenten en aquest apartat voldria aclarir el comentari de Agrupcat, on diu que la FCC decideix la necessitat de crear una altra territorial i que es una decisió pròpia de la entitat.
    La iniciativa de aquest projecte correspon de fa molts anys a les Societats de Caçadors de la Catalunya Central, sap greu que ara vulguin menysprear el nostre esforç i treure’ns els mèrits de la nostra feina.
    Amb quan al augment de les despeses, no ho entenc gaire dons es molt clar que es molt mes econòmic per les Societats de la Catalunya Central tenir les gestions a Manresa que a Barcelona.

    Bona Caça.

  7. En relació amb les darreres notícies aparegudes en diferents àmbits relacionades amb la possible creació d’una Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a la Catalunya Central, ens agradaria aclarir algunes de les informacions sortides a tal efecte i manifestar la nostra postura en relació amb aquesta qüestió.

    En primera instància, com a ens plural i democràtic que som no estem, de partida i de manera explícita, en contra de res i si a favor de tot el que sigui parlar, dialogar, plantejar propostes, generar nous projectes, buscar solucions consensuades i coherents, treballar a favor del conjunt dels associats, respectant i considerant la idiosincràsia, les particularitats i necessitats de cada membre i a favor de la defensa i promoció de la caça al conjunt de Catalunya, una postura aplicable a la possible creació d’aquesta o altres representacions territorials dintre del territori català.

    Així mateix, com en qualsevol organització subjecta a uns estatuts i uns reglaments de funcionament ens devem a les decisions que en cada moment puguin prendre les respectives juntes directives i assemblees de socis. Per aquesta raó, no qüestionem com a tal el dret a promoure la creació d’una nova representació, i tampoc negarem el dret a crear-la si aquesta és la decisió majoritària dels socis i la decisió fora votada i aprovada mitjançant els canals estatutàriament establerts per a la pressa d’aquests tipus de decisions.

    Per altra banda, davant d’algunes informacions tendencioses o malintencionades realitzades al respecte de la nostra opinió o posicionament sobre aquest respecte volem posar de manifest que una de les nostres màximes, com a organització que representa a un gran nombre de socis, voluntats i interessos diversos, és escoltar sempre les veus dels caçadors, dels nostres associats i defensar els seus legítims interessos i el bé comú de la majoria. Dit això, sí que estem en contra de que es prenguin decisions que ens afecten directament sense comptar amb nosaltres i sense la transparència informativa deguda –en el cas que ens ocupa o en qualsevol altre-.

    Estem en contra de que es parli, com ha passat fins fa no gaire, sobre una qüestió que ens incumbeix d’una manera directa sense establir, com caldria esperar, un canal de diàleg i debat on poder valorar amb seny els lícits plantejaments de totes les parts i des del qual es puguin exposar i defensar totes les opcions, els pros i els contres en joc (sembla ser que als darrers dies s’ha posat seny i es duran a terme diferents reunions amb totes les part implicades per debatre sobre el tema i prendre decisions. Sens dubte, si aquesta hagués estat la manera de procedir des de bon començament i s’haguessin fet les coses com cal i d’acord a les normes de funcionament de les diferents representacions territorials tot aquest innecessari enrenou s’hauria evitat).

    Per altra banda, creiem que la manera de gestionar aquest tema per part de la Federació Catalana de Caça no ha estat la correcta ja que, malgrat conèixer des de l’inici la voluntat d’algunes societats de formar una nova representació fins fa uns dies no ens va comunicar ni explicar res de manera oficial. No ens va cridar a cap reunió per donar-nos les pertinents explicacions i debatre sobre el tema abans que tot això s’escampés pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. No va convocar cap trobada amb totes les parts implicades per parlar i valorar al voltant d’una taula (i no responent a notícies publicades als mitjans, xarxes i cartes, sobre el que pot suposar per a tots la creació d’aquesta nova representació). No ens va convocar en cap moment a tots plegats per seure’ns a parlar i sospesar, d’acord amb la raó i criteris objectius i pràctics, quines passes caldria donar si finalment prospera aquesta proposta i de com afectaria, o no, aquesta decisió als nostres propis recursos humans, econòmics, logístics, etc.

    En molts fòrums s’ha posat en paral•lel o es vol equiparar la possible creació d’aquesta nova representació amb la que es va crear al seu moment a les Terres de l’Ebre, sincerament, creiem que no són situacions gens equiparables.

    Posant per davant que respectarem la decisió que l’assemblea general de la FCC, si pertoca prengui a favor o en contra de la creació d’una nova Representació Territorial a la Catalunya Central, volem defensar l’actual model de distribució de Representacions Territorials per diferents motius.

    Entenem que no hi arguments de pes (ni per raons geopolítiques, ni pels serveis desenvolupats per part de l’administració a la Catalunya Central, ni per l’activitat cinegètica, períodes de cacera, danys a l’agricultura, etc.) que justifiquin aquesta divisió territorial, que considerem, amb els arguments que tenim a la ma, innecessària i perjudicial per a tothom, començant per les societats que formarien la nova Representació. Una segregació que, entre altres fets, suposaria abandonar la infraestructura actual amb la que compten totes les societats federades, generant alhora una duplicitat de serveis i un major nombre de despeses i menys recursos per a fer-los front.

    Per altra banda, fins la data, cap societat del Solsonès s’ha adreçat de manera oficial a la Representació Territorial de Lleida per a transmetre la voluntat de deixar de formar part de la nostra representació.

    Donades les característiques de la nostra activitat necessitem, més que mai, de la munió d’interessos i defensar tots plegats el present i futur de la caça al nostre territori, afectada per greus problemes, entre altres, la manca de relleu generacional als caçadors, fet que provoca que tinguem un col•lectiu força envellit i cada vegada menys nombrós. En aquest sentit, creiem que la creació d’una nova territorial afebliria al col•lectiu de caçadors de Catalunya en general i a les respectives representacions territorials en particular.

    Alhora de conformar les nostres respectives juntes directives sempre hem buscat la pluralitat i conformar una junta representativa del territori on mai ningú es senti exclòs, ens al contrari. Per altra banda, tot i comptar a Lleida amb societats, encara més allunyades de la seu central de la Representació que les societats del Solsonès aquest fet mai ha estat un impediment per a donar un correcte servei, proper i entenedor als nostres associats i mai hem recollit cap manifestació dient el contrari.

    Per continuar esdevenint un referent i un model a seguir a nivell Català i Estatal (tot i que al nostre cas, la possible segregació no comportaria, per número, la baixa de moltes societats, però si d’una part molt significativa de la nostra identitat i trets diferencials) necessitem seguir com fins ara, com una representació territorial forta i unida. Per la continuïtat de la caça a Catalunya en general i a Lleida en particular considerem bàsic mantenir l’actual model amb cinc representacions territorials; aquesta valoració no respon a interessos particulars si no a la necessitat de comptar, amb una forta representativitat i capacitat decisòria i de pressió als diferents fòrums que tenen a veure amb la caça a Catalunya, especialment davant l’administració de manera general i en cadascuna de les demarcacions de Catalunya.

  8. Buf, quina explicació per dir que estan en contra de la Representació de la Catalunya Central, tanta democràcia que s’els ompla la boca, que si aquest no es el camí.
    Tot això i res es lo mateix, aquesta decisió correspon únicament a les Societats de Caçadors i Ocellaires de la Catalunya Central, que ja som grans per saber lo que volem, i el dret a decidir es nostra, tan si es a favor com en contra, es així de senzill, tot lo altra son paraules que se les emporta el vent.

    Bona Caça

Deixa un comentari

MussapPublicitat
%d bloggers like this: