Debat

Ser o no ser a la Catalunya Central?

Redacció – Cardona – 07/02/2016

No hi ha res més difícil, més dubtós, ni més perillós que el fet de voler introduir noves lleis. Perquè l’autor té per enemics a tots aquells que estan còmodes amb les anteriors, i té per tebis defensors els que les noves podrien beneficiar. I aquesta tebior prové en part de la seva por als seus oponents, és a dir, aquells que estan contents amb l’estatus-quo; i en part de la incredulitat de la resta dels homes, que mai tenen bona opinió de les noves aventures fins després d’haver-ne tingut una llarga experiència.

Maquiavel, El Príncep

Maquiavel va ser un filòsof polític i escriptor italià del segle XVI, que va descriure amb molta honestedat, de forma empírica i sense idealisme, la realitat política de la seva època, amb un afany d’obrir un camí cap a la modernitat a través una transformació social. Seguint el seu camí 500 anys després, el món de la Caça a Catalunya es troba en una situació semblant, arran d’un projecte de creació d’una Representació Territorial (RT) de la Federació Catalana de Caça (FCC) per a les comarques de la Catalunya Central, que està provocant tensió dins de la Federació.

Ens trobem enmig d’una confluència de forces i interessos lligats a les pròximes eleccions a la FCC i als equilibris entre les RTs que busquen mantenir les seves influències i quotes de poder. D’un costat, el President de la FCC, qui porta al seu programa electoral l’adequació de les RTs a l’organització territorial de la Generalitat, però alhora pot necessitar-ho per garantir la seva reelecció; de l’altre costat, les RTs de Barcelona i Lleida, resistint-se a perdre Federats i el que representen de quotes i drets de vot dins de la FCC. Cadascuna de les parts posa entre l’espasa i la paret a les Societats per decidir-se per un costat o un altre.

Ja són diverses desenes les societats de caçadors i ocellaires que recolzen la creació de la RT de la Catalunya Central. En aquest sentit, això va més enllà de qualsevol projecte personal o d’un petit grup de persones. Són moltes les Juntes o Assemblees que han debatut i votat a favor d’aquest projecte. Hi ha il·lusió. De la mateixa manera que aquesta creació representa un petit salt al buit, representa igualment l’oportunitat de començar amb una pàgina en blanc i poder fer el dibuix que es vulgui, el que més s’adeqüi als interessos propis d’aquest territori. Els canvis sempre provoquen resistències però si mirem a més gran escala, tant en l’àmbit polític com social, la tendència és anar cada cop més cap a estructures més petites i eficients, i que gràcies a les noves tecnologies de la comunicació, poden funcionar en xarxa. Les grans estructures piramidals eren necessàries i adequades als temps en el que les comunicacions eren molt més lentes que avui dia. El caçador, igual que el ciutadà, demana referents locals, reals, propers. I per una altra banda, aquest legítim desig democràtic d’autoorganització i autogestió, que avui anima la Catalunya Central, ja ha passat per les Terres de l’Ebre, amb un resultat positiu. Quins arguments tenim per negar a uns el que es va atorgar a altres?

Dit això, i en el context de les properes Assemblees Generals de cadascuna de les Representacions Territorials i de la Federació, ens hauríem de preguntar, més enllà d’aquestes batalles, com millorar els òrgans federatius que tenim, que ens representen, i que paguem entre tots. Que paguem entre tots. Cal recordar uns elements importants, basats en l’informe 2014 de la Federació Catalana de Caça: els caçadors aportem quasi el 90% del pressupost de la Federació (i de les representacions territorials que en depenen) a través de les llicències. La gestió de la Federació ha anat millorant i any rere any, ha anat acumulant reserves importants, tot i que hi ha aspectes que caldria debatre, qüestionar i, per descomptat, millorar: inversions de la FCC a la granja cinegètica de Torreferrussa i posterior distribució de les perdius, desigualtats en la oferta de programes de formació entre les diferents RT, manca d’estudis i investigacions de temes cinegètics (els caçadors quedem a la mercè dels estudis finançats per la Generalitat o altres un interès que no sempre coincideix amb el del col·lectiu caçador), pobra, desigual i fins i tot nul·la divulgació de l’activitat cinegètica en les RT (hauria de ser una prioritat!), idoneïtat de l’estructura representativa actual de les RT i la FCC, i de l’estructura tècnico-administrativa, etc. Qui, sinó la Federació, hauria de dedicar-hi tots els esforços? O és que un altre cop estem esperant que l’administració ens ho solucioni amb una vareta màgica?

vccentral
Catalunya Central
* falta incloure el Moianès

En tot cas, alhora que el món de la Caça està en situació de crisi davant de la societat (disminució de caçadors, mala imatge, emergències cinegètiques, pestes, desconnexió amb l’administració, etc.), és una llàstima que el principal debat actual sigui sobre la legitimitat dels Caçadors de la Catalunya Central a tenir la seva pròpia Representació Territorial, i no sobre el futur del sector a Catalunya, ja que dedicant-hi la meitat de les energies que perdem amb debats estèrils, podríem fer un pas molt gran cap endavant, professionalitzar les nostres representacions, i invertir en programes de futur: joves, divulgació, seguiment d’espècies, plans de desenvolupament local, turisme cinegètic, valorització de la carn de caça, etc. Cinegeticat, com sempre ha fet des de la seva creació, allarga la mà a aquest Ens per comunicar, impulsar i, en definitiva, SUMAR. Com sempre i com bé sabem tots, la Natura omple el buit i, si aquesta feina no es fa des de la Federació, no ens hauria de sorprendre que algú altre aparegui per tirar endavant aquests programes de futur.


MussapPublicitat
%d bloggers like this: