News Cinegeticat
Isaac Pujols – Sort – 08/06/2017
La presència de l’ós bru (Ursus arctos) als boscos de Catalunya és una realitat, de fet, actualment n’hi ha comptabilitzats quasi una quarantena d’exemplars.
En el període comprès entre 1996 i 1997, el govern francès va reintroduir als Pirineus francesos uns exemplars provinents dels Balcans per tal de garantir la supervivència de l’espècie. Aquesta actuació va ser finançada i impulsada per França, Espanya i la Unió Europea, amb càrrec al programa LIFE. L’any 2006 el govern francès va alliberar 5 exemplars més d’ós bru per tal d’estabilitzar la població.
El Projecte PirosLIFE Catalunya s’enquadra als programes Life-Natura, l’objectiu dels quals és contribuir a l’aplicació de la directiva comunitària relativa a la conservació de la natura per a mantenir i millorar els hàbitats naturals i les espècies animals i vegetals d’interès comunitari dels espais designats dintre de la Xarxa Natura 2000. L’objectiu del Projecte PirosLIFE, amb una dotació de 2,5 milions d’euros, és consolidar el futur de l’ós bru als Pirineus en un marc de diàleg i col·laboració amb les persones, entitats i institucions que fan possible el desenvolupament d’aquest territori de muntanya. Les accions previstes en el projecte pretenen millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica generant alhora un clima de coneixement, participació i coexistència. Es considera que la presència de l’ós a l’ecosistema és vital per la preservació d’altres espècies.
Així, a través d’aquest projecte, el govern de la Generalitat (que no s’havia oposat a cap de les dues reintroduccions anteriors), va alliberar l’any passat un nou exemplar d’ós bru a Catalunya provinent d’Eslovènia amb l’objectiu de canviar la consanguinitat que s’havia detectat. Segons el tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Toni Batet, aquest nou exemplar, anomenat GOIAT sembla que s’ha adaptat molt bé a les nostres contrades i té força activitat sobretot per la zona d’Aran.
La gairebé quarantena d’exemplars que hi ha comptabilitzats no estan en una mateixa localització geogràfica sinó que es van movent en solitari o petits grups entre les valls de França, Catalunya i la Vall d’Aran. L’ós no és un animal territorial, tot i que coneix molt bé cada territori per on passa. És un animal que es desplaça en funció de les necessitats alimentàries de cada moment. L’alimentació dels óssos en un 75% és d’origen vegetal (pastures, fruits del bosc, llavors, arrels,…) i en un 25% és d’origen animal (insectes, animals salvatges, domèstics,…). És un autèntic oportunista i la majoria d’animals que es menja són animals petits, dèbils, vells o malalts, molts d’ells ja prèviament morts per altres causes, exercint així una tasca de selecció natural a l’ecosistema.
A Catalunya, l’any passat els óssos van provocar la mort d’una trentena d’ovelles, algun pollí i van fet malbé uns 10 ruscs de mel. En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha reforçat les mesures de prevenció oferint unes assegurances que cobreixen la totalitat dels animals morts i que suposen una inversió de 247.000?€.
En aquest context de possible creixement de les poblacions d’ós a Catalunya, un grup d’alcaldes del Pallars estan treballant per intentar compatibilitzar la convivència dels óssos i les persones i el control regulat de les diferents activitats que es poden fer a la natura. En aquest sentit, el mes passat van fer una visita a Astúries amb tècnics de la Fundación Oso Pardo i Ens oficials per informar-se millor sobre la gestió de l’ós per a poder extrapolar allò que convingui a les seves contrades.
Cantàbria compta amb uns 300 exemplars d’ós bru (mai ha desaparegut l’espècie) i això ha suposat un benefici econòmic a la zona sobretot en el sector del turisme, ja que s’ha treballat molt el marxandatge de l’ós a nivell de records o souvenirs, de turisme gastronòmic, sensibilització i educació ambiental, així com a nivell de reclam en el sentit de poder observar un animal emblemàtic i poc comú a la natura.
A diferència de Catalunya, a la zona de la serralada cantàbrica on habiten els óssos no hi ha tants ramats de bestiar oví, fet que fa disminuir els danys sobre aquests animals domèstics. Com a contrapartida, l’atractiu turístic que envolta l’ós ha fet que hi hagi molta massificació als boscos i això està comportant algun problema d’incompatibilitats entre els diferents usos que es duen a terme al medi, com pot ser la caça, el turisme, l’excursionisme o l’activitat agrària i/o forestal.
Els alcaldes pallaresos pretenen seguir estudiant la millor forma de gestió, una gestió que ha de permetre garantir un equilibri on tothom pugui treballar i gaudir de la natura de la millor manera possible. Sens dubte, això implicarà establir unes regulacions molt ben definides, com per exemple limitar punts de guaita en exclusiva per a visitants que volen gaudir de la brama del cérvol i punts en exclusiva per a caçadors. La majoria de caçadors de la zona accepten aquestes possibles mesures perquè asseguren que podrien practicar la seva activitat amb més calma i sense suposar un perill per a ningú. En el mateix sentit, comenten que la presència de l’ós no els ha suposat, de moment, cap conflicte (els óssos en la temporada de més pressió cinegètica estan hivernant, la qual cosa fa també minimitzar situacions de conflicte) i que estan en contacte directe amb els tècnics del projecte per tal d’aportar dades i col·laborar en tot allò que faci falta.
