Actualidad

TENEMOS OSO

Isaac Pujols - Sort - 06/08/2017

La presencia del oso pardo (Ursus arctos) En los bosques de Cataluña es una realidad, de hecho, actualmente hay contabilizados casi una cuarentena de ejemplares.

En el periodo comprendido entre 1996 y 1997, el gobierno francés reintrodujo en los Pirineos franceses unos ejemplares provenientes de los Balcanes para garantizar la supervivencia de la especie. Esta actuación fue financiada e impulsada por Francia, España y la Unión Europea, con cargo al programa LIFE. En 2006 el gobierno francés liberó 5 ejemplares más de oso pardo con el fin de estabilizar la población.

El Proyecto PirosLIFE Cataluña s’enquadra als programes Life-Natura, l’objectiu dels quals és contribuir a l’aplicació de la directiva comunitària relativa a la conservació de la natura per a mantenir i millorar els hàbitats naturals i les espècies animals i vegetals d’interès comunitari dels espais designats dintre de la Xarxa Natura 2000. L’objectiu del Projecte PirosLIFE, amb una dotació de 2,5 milions d’euros, és consolidar el futur de l’ós bru als Pirineus en un marc de diàleg i col·laboració amb les persones, entitats i institucions que fan possible el desenvolupament d’aquest territori de muntanya. Les accions previstes en el projecte pretenen millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica generant alhora un clima de coneixement, participació i coexistència. Es considera que la presència de l’ós a l’ecosistema és vital per la preservació d’altres espècies.

Ós Bru - Parc Natural Alt Pirineu - Cinegeticat

Así, a través de este proyecto, el gobierno de la Generalitat (que no se había opuesto a ninguna de las dos reintroducciones anteriores), liberó el año pasado un nuevo ejemplar de oso pardo en Cataluña proveniente de Eslovenia con el objetivo de cambiar la consanguinidad que se había detectado. Según el técnico del Parque Natural del Alto Pirineo, Toni Batet, este nuevo ejemplar, llamado GOIAT parece que se ha adaptado muy bien en nuestra región y tiene bastante actividad sobre todo por la zona de Aran.

La gairebé quarantena d’exemplars que hi ha comptabilitzats no estan en una mateixa localització geogràfica sinó que es van movent en solitari o petits grups entre les valls de França, Catalunya i la Vall d’Aran. L’ós no és un animal territorial, tot i que coneix molt bé cada territori per on passa. És un animal que es desplaça en funció de les necessitats alimentàries de cada moment. L’alimentació dels óssos en un 75% és d’origen vegetal (pastures, fruits del bosc, llavors, arrels,…) i en un 25% és d’origen animal (insectes, animals salvatges, domèstics,…). És un autèntic oportunista i la majoria d’animals que es menja són animals petits, dèbils, vells o malalts, molts d’ells ja prèviament morts per altres causes, exercint així una tasca de selecció natural a l’ecosistema.

A Catalunya, l’any passat els óssos van provocar la mort d’una trentena d’ovelles, algun pollí i van fet malbé uns 10 ruscs de mel. En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha reforçat les mesures de prevenció oferint unes assegurances que cobreixen la totalitat dels animals morts i que suposen una inversió de 247.000?€.

En aquest context de possible creixement de les poblacions d’ós a Catalunya, un grup d’alcaldes del Pallars estan treballant per intentar compatibilitzar la convivència dels óssos i les persones i el control regulat de les diferents activitats que es poden fer a la natura. En aquest sentit, el mes passat van fer una visita a Astúries amb tècnics de la Fundación Oso Pardo i Ens oficials per informar-se millor sobre la gestió de l’ós per a poder extrapolar allò que convingui a les seves contrades.

Cantabria cuenta con unos 300 ejemplares de oso pardo (nunca ha desaparecido la especie) y esto ha supuesto un beneficio económico en la zona sobre todo en el sector del turismo, ya que se ha trabajado mucho el merchandising del oso a nivel de recuerdos o souvenirs, de turismo gastronómico, sensibilización y educación ambiental, así como a nivel de reclamo en el sentido de poder observar un animal emblemático y poco común en la naturaleza.

Situación poblaciones de oso cantábrico. Fuente: Fundación Oso Pardo

A diferència de Catalunya, a la zona de la serralada cantàbrica on habiten els óssos no hi ha tants ramats de bestiar oví, fet que fa disminuir els danys sobre aquests animals domèstics. Com a contrapartida, l’atractiu turístic que envolta l’ós ha fet que hi hagi molta massificació als boscos i això està comportant algun problema d’incompatibilitats entre els diferents usos que es duen a terme al medi, com pot ser la caça, el turisme, l’excursionisme o l’activitat agrària i/o forestal.

Alcaldes de visita en Asturias

Los alcaldes pallaresos pretenen seguir estudiant la millor forma de gestió, una gestió que ha de permetre garantir un equilibri on tothom pugui treballar i gaudir de la natura de la millor manera possible. Sens dubte, això implicarà establir unes regulacions molt ben definides, com per exemple limitar punts de guaita en exclusiva per a visitants que volen gaudir de la brama del cérvol i punts en exclusiva per a caçadors. La majoria de caçadors de la zona accepten aquestes possibles mesures perquè asseguren que podrien practicar la seva activitat amb més calma i sense suposar un perill per a ningú. En el mateix sentit, comenten que la presència de l’ós no els ha suposat, de moment, cap conflicte (els óssos en la temporada de més pressió cinegètica estan hivernant, la qual cosa fa també minimitzar situacions de conflicte) i que estan en contacte directe amb els tècnics del projecte per tal d’aportar dades i col·laborar en tot allò que faci falta.


Deja un comentario

Genérico CinegeticatPublicidad