IREC: 20 anys al servei de la ciència, la caça i la conservació

IREC: 20 ANYS AL SERVEI DE LA CIÈNCIA, LA CAÇA I LA CONSERVACIÓ

Sant Sebastià, a més de patró de la meva ciutat natal, és un sant bastant apropiat per a un científic veterinari, ja que a més de màrtir és protector enfront de la pesta. I un martiri és el que va passat des de fa un temps el meu company Dr. Rafael Mateo, director de l’”Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos” IREC. Aquest martiri va assolir el seu punt àlgid durant el passat congrés sobre investigació cinegètica CICARC, arran de la polèmica sorgida al voltant d’un pòster.

L’IREC treballa per assegurar la caça

L’IREC és un dels centres que lideren la investigació internacional sobre caça, entesa aquesta com un recurs natural renovable amb àmplies interaccions amb el món rural i la ramaderia, amb el medi natural i la conservació, així com amb la nostra societat i el seu benestar. Des de la seva creació el 1999, els investigadors de l’IREC hem aconseguit atraure per Castella la Manxa i Espanya més de 36 milions d’euros en fons per a R+D+I, s’han publicat més de 1700 articles en revistes científiques internacionals amb estricta revisió per parells, i s’han format a més de 100 doctors. Les aportacions de l’IREC a la caça inclouen el desenvolupament de nous mètodes de cens, amb impacte a escala europea, l’estudi en profunditat de la dinàmica i gestió d’espècies com el conill o el porc senglar, el desenvolupament de marcadors genètics per a la perdiu i altres espècies, o el coneixement de les malalties compartides i l’aplicació d’eines per al seu control. Animeu-vos a revisar les memòries anuals de l’IREC. Agradi més o menys, la veritat és que, per ministeris, administracions regionals, Comissió Europea, i centres d’investigació de tot el món, l’IREC i molts dels seus investigadors som referències obligades. Però per sobre d’això, gràcies a l’aval de la investigació de qualitat desenvolupada, però sobretot per la seva independència, l’IREC té la millor posició per servir a tots, caçadors i conservacionistes sensats, administracions de caça, medi ambient i sanitat animal, científics i societat. L’IREC i la seva capacitat científica suposen una assegurança per a la supervivència futura de la caça com a activitat fonamental per al medi rural, la conservació i la cultura.

Davant la ciència no hi hauria d’haver partidismes

La independència científica de l’IREC té el seu preu. Segons vinguin les crítiques i els dards del sector ecologista menys informat o d’una part sector cinegètic, se’ns acusa tant de pro-caça com d’anti-caça, de no preocupar-nos pel furtivisme o de qüestionar l’ús de la munició de plom, i així fins a l’esgotament del màrtir-director. La nostra funció no és la de donar suport a cegues a una part, que per això hi ha una infinitat d’associacions, federacions i fundacions, sinó la d’aportar arguments amb base científica per facilitar la presa de decisions. Una polèmica recent es deu a un comentari sobre mortalitat d’aus a Europa, amb co-autoria de Rafael Mateo, publicat a la revista Science. En relació amb aquest comentari a Science, la nota publicada al web de l’IREC feia especial èmfasi en l’ús il·legal de verins, en ser aquesta una especialitat de Rafael Mateo. No obstant això, la nota circulada posteriorment per la Federación Andaluza de Caza, incidia exclusivament en el tema del silvestrisme, una activitat de màxima rellevància per a algunes federacions. Aquesta polèmica podria haver-se solucionat sense recórrer als mitjans.

Altres atacs vénen des de dins. La llibertat de càtedra, o d’investigació, és àmplia, i alguns dels nostres investigadors mosseguen la mà que els alimenta. Un exemple particularment desafortunat és un pòster presentat en el recent CICARC, que ha aconseguit enfadar tant als propis membres de l’IREC com al sector cinegètic, per a felicitat això sí d’ecologistes desinformats i animalistes diversos. El pòster en qüestió és un enfilall d’acusacions i mitges veritats, més dissenyat per ofendre que per plantejar hipòtesis i analitzar resultats. Igual que Rafael Mateo, no vaig formar part del comitè científic responsable de la selecció de treballs a presentar a CICARC. Però em consta que aquest comitè està igualment molest, perquè el resum del tristament famós pòster no permetia detectar les paraules i imatges ofensives contingudes en el cartell finalment exposat. Per tant, si es tracta de l’actitud personal d’un malintencionat, per què atacar a l’IREC en el seu conjunt? La Fundació Artemisán va emetre una nota exigint responsabilitats a l’IREC quan el normal hauria estat unir esforços amb el director de l’IREC, igualment perjudicat. Fonts de diferents origens m’adverteixen d’una operació programada per desacreditar a l’IREC, amb quins fins, em pregunto? Qui guanya amb això? Per descomptat, qui no surt beneficiat és el propi sector cinegètic.

La ciència és part de la solució

L’IREC ha estat sempre, i estarà, al servei de la ciència i de l’activitat cinegètica sostenible. Som part de la solució, no del problema. I molts, des del costat assenyat i constructiu de la ciència, no comprenem el perquè d’aquests moviments en el taulell. El “treball” exposat al CICARC no té nivell científic, encara que conté alguna dada objectiva. Com per cert tampoc són ciència molts informes i documents que circulen per les xarxes o són venuts a les administracions com si ho fossin, sense haver passat mai filtres de qualitat. Un altre dia parlarem de pseudociencia i de com distingir-la de la CIÈNCIA amb majúscules. Però usar aquest cas per atacar a l’IREC i al seu director des del propi sector de la caça, és disparar-se un tret al peu. És un fet notori que, des de fora, des de la societat urbana, la caça està cada vegada més qüestionada, i només la col·laboració lleial entre caçadors, científics i administracions permetrà superar les crisis futures.

Christian Gortázar

Catedrático de Sanidad Animal en el Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) de la Universidad de Castilla – La Mancha y CSIC.

---