Un brindis pels cabirols i pels nostres governats ecologistes!

Dels brots als fruits

Acabats ja fa mesos els danys dels cabirols als brots de vinya i fruiters, comencen ara els danys directes sobre els fruits, com ara el raïm!

Si no plou aviat, en molts llocs d’extrema sequera, els senglars, cabirols, etc, només disposaran del recurs dels fruits per hidratar-se i les conseqüències sobre diferents conreus poden arribar a ser irreparables.

Les asseguradores, davant de l’augment desproporcionat de certa fauna, cada cop demanen pagar més quota i haver patit més afectació per tal de tenir dret a cobrar una compensació.

I els sindicats?

La pagesia resta novament indefensa i, malgrat les constants reivindicacions dels que diuen ser els seus representants sindicals (alguns fortament subvencionats pel propi Govern), any darrera any, continua patint i cada cop més la lacra de les plagues per animals salvatges, gairebé sempre per part d’espècies caçables però, contradictòriament, amb dures limitacions imposades per la pròpia Administració en forma de retards i tràmits imbevibles en la concessió de permisos per danys i regulacions incomprensibles, que misteriosament sempre arriben tard o directament no arriben.

Entre això i el Mercat Comú del Sud (MERCOSUR), sembla tot plegat una estratègia demagògica per enfonsar la cada cop més ofegada vida rural. Potser es pretén que no hi hagi cap col·lectiu autosuficient i que tots restem abocats a comprar productes d’importació, amb el corresponent pagament del 21% d’IVA.

Després ens queixem del despoblament, de l’abandonament dels conreus i el conseqüent creixement de les maleses i la massa forestal que acabarà provocant incendis de no sé ja quina generació.

No protegir la pagesia és abocar els nostres espais naturals a restar arrasats per les flames.

Fins fa pocs anys, els pagesos cremaven marges durant la tardor i l’hivern per a deixar «nets» els seus camps. També no fa no gaire temps, un allau de cinquanta mil caçadors feien fogates, un dia si un altre també, durant tota la temporada, aprofitant branques del terra, per a preparar l’esmorzar i escalfar-se. Això reduïa enormement el potencial combustible dels possibles futurs incendis. Fins que va començar a posar-se traves burocràtiques, per no dir directament prohibir-se, fins i tot tenir quatre gallines, els habitants dels pobles tenien tots animals per autoconsum (cabres, conills,…) que ramonejaven sotaboscos per alimentar-se, i alhora els mateixos habitants feien llenya durant l’estiu per abastir les seves llars de foc a l’hivern.

Prohibir, prohibir,…

Avui, a cop de regulacions absurdes i lleis de censura, tot això s’ha acabat. Està prohibit fer el foc de caça, està prohibit cremar marges i aviat prohibiran també les xemeneies, per que, no us ho perdeu, el fum contamina. Els dels megaincendis sembla ser que no pas.

Doncs res, a agonitzar entre retards, informes i burocràcia de la concessió de permisos per danys, veient com tota la cabirolada es menja en quatre nits l’esforç i la inversió de tot l’any. Per que, recordeu: el pagès no té un sou cada mes. Ben al contrari, fa despesa contínua tots els dies (gas-oil, ruixar, adobs, maquinària, salaris, etc.) per tal que, si després la sequera, la pedregada o la fauna ho permeten, un dia poder fer la collita i sufragar l’invertit i, si a més a més té sort, poder pagar el pa i l’escola dels nens.

Un brindis pels cabirols i pels nostres governats ecologistes!

---