Dr. calibre

Tipo de balas o puntas

munición caza

Ricard Marquès – Barcelona – 05/10/2021

Un capítulo muy importante en el mundo de la caza es, sin duda, saber el tipo de bala o punta a emplear.

Elegir la adecuada para cada momento puede convertirse en un problema algo difícil de resolver. A nuestro favor tenemos, por supuesto, la gran variedad de marcas, tipos y modelos existentes en el mercado en el que cada fabricante ofrece al usuario un gran abanico de alternativas y todas ellas con los diferentes calibres, propiedades, prestaciones, precios, etc .

¡Por gustos, colores!

Encontrar el ideal puede costar, dadas las posibles y diferentes situaciones de escenario de caza que en cada momento pueden ser muy variadas, como climatología, tipo de terreno, rasgos más largos, cortos, limpios, sucios, etc… todo puede influir.

A tot això, s’hi afegeix l’opinió personal i l’experiència de cada individu al respecte, cosa que si no es té del tot massa clara, a vegades s’acaba d’embolicar al demanar a d’altres la seva. Als uns els va bé l’una, perquè els ha donat molts bons resultats la que habitualment fan servir, marca i tipus tal, als altres una de ben diferent, etc.; tothom vol dir-hi la seva o com a mínim aportar-hi el seu granet de sorra, i tots aconsellen allò que creuen que és el millor. Per tant, pot ser molt complex arribar a alguna conclusió del tot encertada.

Què en sabem de la «S»?

Totes les puntes o bales estan fetes a partir d’una camisa, majorment de coure. Aquest embolcall o capa exterior és la que dona forma al projectil en si i pot tenir diferents formes, aconseguint així que les més aerodinàmiques siguin les que volen millor. La seva forma, normalment el·líptica en més o menys grau, es determina per un factor que en balística es coneix per «S». Aquest factor com més alt és millor, ja que la seva esveltesa conferirà unes propietats al projectil molt superiors a un altre de forma més xata i un factor «S» més baix, sobretot per a trets a major distància; a la vegada, en funció del gruix en diferents parts d’aquest cos exterior, farà que el projectil tingui uns diferents índexs de penetració, deformació i expansió.

Hi ha alguns projectils que estan fabricats de manera que la camisa és sencera fins a la punta i són coneguts també com a projectils de «bala blindada» ─molt bona voladora sobretot si té un alt índex «S». Acostumen a tenir un alt coeficient de penetració, però normalment amb menys poder expansiu pel fet de ser una bala més dura i molt apta per a trets a llarga distància.

En altres, el material de la camisa no arriba a la punta i és el material de dins o «nucli», el que remata la forma final, normalment coneguts també com a «bala semi blindada». En funció del seu «S» acostumen a volar bé, amb un bon coeficient de penetració i, normalment, amb millor poder de deformació i més expansiu que l’anterior; és apropiat per a trets en totes les distàncies i és el tipus més habitual que es fa servir per a la caça.

El plàstic a la punta

Des de fa uns anys, s’han popularitzat els projectils rematats per una punta de polímer o plàstic; en aquest cas la camisa tampoc arriba a la punta i el polímer, pel fet de tenir una consistència diferent del metall, fa que quan impacta en algun cos o objecte es deformi més ràpidament i el converteixi en una «bala foradada o buida», amb uns efectes de deformació i d’expansió molt colpidors. És una bala bona voladora, apta per a totes distàncies amb un alt índex d’acceptació dins el món de la caça. En tots els tipus és cabdal al tirar, perquè assegura que la bala mor a terra i evita conseqüències fatals o rebots sobtats.

El nucli de la bala

A l’interior d’aquesta camisa exterior hi ha allotjat un cos de material diferent anomenat «nucli», generalment de plom o d’alguna barreja de diversos metalls, que és el que dona pes o massa al projectil. Aquest nucli, normalment més tou que la camisa que l’embolcalla, com que té un alt índex de deformació fa que s’expandeixi ràpidament produint l’efecte «xampinyó», del qual tots sabem els seus efectes fatals, per exemple quan es recupera un projectil que ha quedat dins l’animal mort i sobretot si ha tocat l’os.

El nucli pot estar soldat a la camisa o portar uns ancoratges que el subjectin d’alguna manera a la camisa, concretament per la part de la base, a fi que els dos cossos formin un sol conjunt. Degut a la coneguda toxicitat del plom, en algun país s’ha prohibit utilitzar-lo com a composició del nucli, per aquest motiu s’han desenvolupat diferents barreges de metalls, normalment més lleugers que el plom, cosa que comporta que quan es fan servir projectils d’aquest nou compost, s’hagin de calibrar de nou les armes per evitar un possible canvi de lloc d’impacte del tret. Suposo que al nostre país, tot i que encara no ens afecta gaire de moment, també arribarà aquesta normativa com ja fa uns anys va passar amb el cartutx tradicional d’escopeta (perdigons d’acer, etc.).

Triarem en funció de la peça, el terreny, la distància,…

Més o menys per la nostra experiència, tenint present que la immensa majoria portem molts anys fent l’activitat de la caça, hem pogut comprovar que no en totes les ocasions hem encertat en la nostra elecció a l’hora de fer servir per a cada moment el material més adequat, ja sigui pel que fa a l’arma i calibre adient per a l’espècie a abatre, classe de terreny i distància o per la longitud del canó i tipus, etc… tot plegat pot arribar a ser complicat.

Tot i que no és imprescindible, l’ideal és tenir un tipus d’arma i de cartutx per a cada ocasió, atès que pràcticament anirem sempre a cercar les mateixes espècies o les més habituals de casa nostra i a llocs semblants. Si en el món de l’arma és així, en el moment d’elegir el cartutx ideal, tenint en compte l’extensíssima quantitat de marques, calibres, tipus, gramatges, etc., encara ho pot ser més.

Anem a triar la millor punta

Per tant, avui intentarem centrar el tema en l’elecció de la millor punta o bala del cartutx, sense parlar de cap marca en concret. Primer de tot, cal diferenciar el tipus de peça a caçar, perquè no és el mateix anar a cercar un cabirol que un isard, un senglar o un cérvol, i també el tipus de terreny i la distància a què haurem d’efectuar el tret. Tot això pot fer variar molt l’efectivitat del nostre tir, fet molt important a tenir en compte a fi d’eliminar peces ferides i crear un patiment innecessari a un animal, a part de la perillositat que pot produir un animal ferit.

La clau: el poder de parada

El «poder de parada» del tret és cabdal, perquè serà el que farà que la peça quedi al lloc on hem tirat o en marxi poc tros lluny. Estem parlant de pura física, ja que l’equació de l’energia és igual a «massa (grams) x velocitat (metres x segon)». Si tenim present aquest principi, una bala amb pes i velocitat adequats serà la que ens donarà possiblement més satisfaccions i bons resultats en aquest camp. Per altra banda, la massa o el pes excessiu de la bala, acompanyat d’una velocitat inadequada, determinarà que el projectil tingui major caiguda i pugui perdre molta efectivitat. Tots aquest factors cal valorar-los amb antelació, perquè si no ho fem quan serà el moment pot passar que l’esperada cacera sigui un desastre.

Hi han tants tipus de puntes al mercat que es fa verdaderament difícil aconsellar quina és la millor. Intentaré, per tant, generalitzar en pocs tipus de bala i les seves principals característiques, i donaré només unes pautes que crec que ens poden orientar en l’elecció de l’adequada. Totes les capses de munició comercial, siguin del tipus que siguin, acostumen a portar impreses en algun lloc unes taules amb diversos tipus d’unitats, tant europees com angleses, en les quals s’especifiquen velocitats, potència, distàncies recomanades en funció de la llargada del canó, punt «0» a tants metres, índex de caiguda a diferents distàncies, etc.

Aquestes dades ens poden servir de guia, tant a l’hora de centrar mires quan es canvia de munició o lot, com en la mateixa cacera, i inclús per comparar diferents tipus de bala entre diferents marques, com ara si és més efectiva, amb més velocitat i més potència, és a dir més poder de parada, etc.

Tipus de puntes

DURES

Aconsellables per a trets a considerable distància, diguem més o menys a 300 metres, tot i que a distàncies més curtes encara milloren en prestacions. La seva efectivitat acostuma a ser major, cosa que també les fa més perilloses perquè volen més i millor. Cal pensar, a més, que a aquesta distància, a part que cal tirar molt bé, per tocar a una peça que algun cop es mou o corre, s’hi pot afegir l’inconvenient que moltes vegades no es veu gaire clar res, sobretot en aguaits a primera hora del dia o quan ja és fa llustre, fet que acaba de sumar dificultats a la situació.

Les recomanaria per a caceres de muntanya, amb isards o algun o altre tipus d’animal al qual normalment és costum tirar de lluny. També són molt adequades per a terrenys bruts per la seva composició dura, malgrat que no sempre pot ser així, perquè si en el seu «viatge» toquen alguna branca o un altre cos, possiblement aguantaran millor la trajectòria, tot i que aquesta es pot veure seriosament afectada.

Aquestes bales són molt aconsellables també per a calibres de tir tens. Per exemple, i sense ànim de deixar-ne cap al tinter, tenim els que majorment s’acostumen a tirar amb fusells de canó llarg, .243 W, .270 W, .308 W, .30.06 Springfield, .300 W Màgnum, 7 mm Rem. Màgnum, i algun altre .338 W o també Lapua Màgnum, que en algunes caceres es comencen a veure perquè són una gran alternativa per les seves magnifiques prestacions de potència, velocitat, precisió, etc. Normalment, acostumen a tenir un gramatge inferior a les semi blindades, a fi d’aprofitar les seves millors qualitats balístiques, cosa que implementa en gran manera el rendiment. El seu coeficient «S» també acostuma a ser elevat.

TOVES

Malament i peculiarment anomenades així, ja que poden tenir abast i efectes semblants a les anteriors. Acostumen a tenir un gramatge normalment més alt, són aptes per a tot tipus d’escenaris i possiblement siguin les que es fan servir més a les caceres tradicionals del nostre país i a tot arreu. Ideal per a trets a més o menys 200 metres, si més no normalment d’efectes «brutals», tot i que a més distància també són efectives. Al tenir més pes, el seu vol es pot veure afectat a distàncies més llargues, i també fa que tinguin major caiguda, tot i que no és massa significativa.

Són molt aptes per a totes les espècies de casa nostra i acostumen a tenir un bon poder de parada, bona penetració, millor expansió i de gran efectivitat. Si a la seva trajectòria s’hi interposa algun element estrany, rama, etc., normalment es pot veure més afectada que una bala més dura i pot fer que en algun cas s’expandeixi o provoqui un rebot inesperat, amb una possible fragmentació, sempre indesitjable donat el perill que això comporta.

Són bales molt adequades per a tots els calibres tradicionals, .270 W, .308 W, .30.06 Springfield, .300 W Màgnum, 7 mm Rem. Màgnum, 9,3 x 62, 9,3 x 74, etc. Presenten millors prestacions com sempre en canons més llargs ─tal com he comentat en altres ocasions─, donen un millor cremat de la pólvora i imprimeixen a la bala major velocitat i precisió, però també són molt bones per a canons normals de batuda, que acostumen a ser els més usuals. El seu coeficient «S», tot i que n’hi ha de tots tipus, majorment acostuma a ser menor, amb tendència a puntes menys aerodinàmiques, més xates, fet que no desmereix en absolut la seva eficàcia.

BALES AMB PUNTA DE PLÀSTIC

És un tipus de bala que ja des de fa temps la majoria de fabricants han posat al mercat i s’ha popularitzat moltíssim el seu ús en tot tipus de caceres. Caracteritzades per la seva gran efectivitat, bon índex de penetració i expansió i bona volada perquè acostumen a tenir un bon coeficient balístic, millorat per la diferència de pes en relació a les toves, pel fet que la punta de plàstic no pesa mai el mateix que les de metall i no tenen normalment formes massa xates. Hi ha molta varietat de tipus i gramatges en tots els calibres, cosa que les converteix en una magnifica opció a tenir molt present i en compte a l’hora de fer l’elecció de projectil.

Com he dit abans, la punta de plàstic al tocar un cos es deforma molt ràpidament i es converteix en un projectil de «punta foradada», amb una expansió molt espectacular i amb uns resultats molt devastadors i contundents. Són aptes per a totes les espècies, distàncies, terrenys, i tota classe de canons i calibres.

Important no anar variant de munició sense provar abans al camp de tir

Hi ha molts tipus de bales al mercat, com he dit anteriorment, i n’he parlat de molt pocs, amb molt bones característiques tots, però he intentat amb aquesta exposició generalitzar unes pautes senzilles que cal tenir presents, perquè crec que són les més bàsiques a l’hora de triar el més adequat per a nosaltres. Sigui quin sigui el tipus de bala que acostumeu a emprar normalment, que sigui la que realment us doni el convenciment que és la millor que heu trobat i la que us doni els millors resultats i satisfaccions.

Acostumeu a fer servir sempre les mateixes un cop trobada la ideal, perquè les alteracions no siguin produïdes per fer servir bales de tipus diferents que variïn, en aquest cas i lògicament, el punt d’impacte i altres coses contraproduents. Estigueu oberts a totes les novetats que surten al mercat, ja que cada dia es milloren coses, fruit d’investigacions i experimentacions en tots els camps, inclús en aquest, novetats que poden omplir d’èxits i satisfaccions un dels nostres mons, el de la caça.

El preu sempre present!

Crec que no puc deixar de parlar d’un tema, el preu de tots els tipus de bales. És important i a tenir en compte, però penso que hem d’interposar-hi una sèrie de factors. Per dur a terme l’activitat de la caça, normalment a part del nostre temps, que també té un valor, tenim unes despeses, com ara drets de caça o vedat, llicències, permisos, desplaçaments, vehicle, menjar, allotjament en molts casos, etc., que sumats a la temporada hàbil de caça, cada cop més llarga, pot representar una quantitat bastant important. Per tant, aconsellaria que el preu no fos un factor tant cabdal a l’hora de decantar-nos per una determinada marca o tipus, perquè comportaria que l’elegida no fos la més adequada, ja que al costat de tot l’exposat, la diferència podria ser la «xocolata del lloro».

Suposo també que tots anem a buscar amb aquesta afició altres valors i satisfaccions, com gaudir de la naturalesa, de la convivència, dels amics, de la colla, etc., si més no això només ens podria preocupar o ser determinant fins a cert punt, ja que tots aquests factors són molt més enriquidors i ens poden omplir de múltiples alegries que, en definitiva, és del que en part es tracta. Si així ho aconseguim, rebrem el millor premi que podem obtenir d’aquesta noble afició.


Deja un comentario

MussapPublicidad