Els caçadors col·lapsen la Gran Via de Barcelona

Més de dos mil vehicles col·lapsen la Gran Via de Barcelona en una marxa lenta reivindicant la no atenció del Govern per a resoldre el conflicte que pateix el col·lectiu caçador arran dels nyaps normatius que la Conselleria del conseller Mascort va aplicant als caçadors.

La marxa lenta promoguda per l’Associació de Gossers de Catalunya per defensar la caça i el món rural ha provocat aturades de trànsit a la via C-31 al seu pas per l’Hospitalet de Llobregat, a la Gran Via de les Corts Catalanes fins a col·lapsar la zona de Plaça Espanya i al davant de la seu del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que ha acabat travessant Barcelona fins a arribar a Montmeló generant embussos i complicant força la circulació durant el matí i migdia.

Les peticions

L’Associació de Gossers demanen una rectificació pública i un compromís signat del fet que la conselleria del senyor Mascort no treballarà per incloure els gossos de caça dintre de la llei de benestar animal de Catalunya.

• Demanem un augment del número de gossos requerits per tal de no haver de declarar nucli zoològic i poder tenir una reglamentació sobre gosseres de caça adequada a les necessitats reials sense fugir en cap moment del compliment i compromís de mantenir els gossos en un estat de manutenció òptim garantint un benestar animal adequat als nostres COMPANYS de cacera.
• Demanem poder fer cria amb els nostres gossos i sense ànim de lucre quan vulguem o quan ho necessitem. No entenem per què amb nucli zoològic es pot fer cria lliurament i amb la declaració de gosseres de caça hem d’esperar tres anys entre cria i cria i fer-ho exclusivament per reposició. Això fa que el número real de gossos disponibles per l’activitat a una gossera de caça minvi gairebé en un 50%.
• Demanem la correcció total de la norma que obliga a mantenir una distància de 200 m des d’una gossera de caça a una granja de porcs, 100 m en casos excepcionals, ja que creiem que no és més que un aprofitament oportunista de la situació que patim al País amb el perill de l’entrada de la Pesta Porcina Africana. El cicle vital de les paparres demostra que és impossible que una paparra passi directament d’un animal a un altre animal, amb la qual cosa queda palès que els nostres gossos són tant o tan poc portadors d’aquest vector com ho pot ser un conill de bosc, un voltor, una guineu o un colom. L’únic perill que sospesem és el contagi per contacte directe entre un gos que hagi mossegat un senglar infectat i un porc domèstic durant les 72 hores posteriors a la mossegada o per compartir espais comuns durant aquest temps, amb la qual cosa, si es manté una profilaxi adequada i la cura necessària, la distància entre estructures és indiferent que sigui de 10 o de 200 m. Com a molt, podem acceptar, que les noves gosseres respectin cert allunyament consensuat a les granges a partir d’ara, però mai la demolició de les que ja existeixen. En aquest punt tampoc ens han sabut confirmar que els gossos siguin un reservori natural de la PPA.
• Demanem que l’aplicació de les ordres municipals sobre el cens de gossos sigui la mateixa a tot Catalunya i que no puguin contradir les normes que es puguin consensuar sobre les gosseres de caça, cens específic per a gossos que estiguin declarats dintre de gosseres de caça i mateixa taxa assequible a tot arreu.
• Demanem que s’identifiqui a totes les persones que porten gossos de caça a les gosseres municipals o a les protectores i es faci un llistat de les mateixes per poder discriminar aquelles persones que habitualment fan aquesta pràctica, i si fos el cas, poder sancionar-les si es demostra que rapten als nostres companys durant l’activitat cinegètica o els extrauen de les nostres gosseres.
• Demanem l’obligació per part de les gosseres municipals i d’altres de comunicar en un termini curt de temps que tenen acollit a un dels nostres gossos i la gratuïtat de la seva recollida si es demostra que no ha existit negligència per part del propietari.
• Demanem de forma fefaent que totes aquelles persones que entrin dintre d’una zona correctament senyalitzada en la qual s’estigui desenvolupant una batuda de caça major siguin sancionades. Aquest correctiu econòmic i lògic evitaria molts accidents, fins i tot mortals, que es produeixen i dels quals tots volem fugir.
• Demanem la gratuïtat del curs de benestar animal necessari per poder transportar gossos de caça. Entenem la necessitat de formar-nos encara que aquesta formació ja ens l’atorga l’experiència, i per això no entenem per què no ha de ser una formació gratuïta per al nostre col·lectiu.
• Demanem que no es redacti cap normativa sobre gossos de caça sense comptar amb la participació dels representants dels gossers.
• Demanem una Llei de caça catalana que sigui redactada per experts, científics i caçadors on estiguin representats els gossers i no per un grapat d’entitats, la majoria anticaça, que poc poden aportar al tema cinegètic per desconeixement i segurament per interessos contraposats a l’activitat.
• Demanem la creació d’espais d’ensinistrament de gossos de caça major com ja existeixen a altres comunitats autònomes o a França.

I com a reptes compartits amb altres entitats cinegètiques del País exigim:

• que els representants dels gossers i d’Agrupcat participin en els consells de caça de Catalunya i allà on es decideixi qualsevol cosa relacionada amb la caça amb ple dret i vot.
• la redefinició del reglament sancionador abusiu que es va aprovar l’any 2020 en temes cinegètics.
• la sortida del punt 8.3 de l’ordre de vedes d’enguany i la no ampliació de la seva aplicació fora d’espais gestionats per l’administració.
• respecte per poder dur a terme una activitat legal i legislada des de diferents òrgans legislatius tant europeus com nacionals, autonòmics i locals, amb tranquil·litat.
• respecte per no haver d’anar a l’escola dels nostres fills a defensar-los quan els companys, i fins i tot alguns mestres, s’assabenten del fet que els seus pares som caçadors.
• respecte perquè els atacs que rebem contínuament per xarxes socials tant individualment o com a col·lectiu no continuïn emparats pel silenci còmplice de les lleis que ens haurien de donar protecció, permetent-los amb total impunitat pels assetjadors.
• respecte perquè puguem fer divulgació de la nostra activitat als mitjans de comunicació sense manipulacions ni por de ser vilipendiats.

La consulta a la Direcció General

A mitjan setembre l’equip de Cinegeticat va enviar els següents punts a la Direcció General ara com ara sense resposta, perquè aclarissin tot aquest seguit de dubtes que ha generat la normativa referent als gossos de caça i que molts caçadors han demanat a la redacció.

– Com demostro que els meus gossos són de caça?

– Quina diferència hi ha entre gosseres de caça i gosseres esportives? Entenem que els caçadors haurien de tenir una gossera de caça o gossera cinegètica de treball, en cap cas els caçadors haurien de tenir una gossera esportiva llevat que el gos practiqui un esport olímpic o competeixi.

– Els nuclis zoològics legalitzats que estiguin a menys distància d’una granja de porcs de la que marca la normativa, que hauran de fer?

– En cas que es modifiqui la normativa actual, les gosseres que tinguin més animals o individus dels autoritzats, com hauran de procedir per adequar-se al número exigit pel departament, i què hauran de fer amb els gossos sobrants?

– Un cop omplert i signat el document de registre de gossera de caça on s’ha d’enviar i per quina via?

– Referent a la cria a les gosseres de caça, la DG va aclarir en un document que es permetia criar per reposició (20230922-SbDG-Comunicat-Societats-01-CA (1)). Això és així?

– A data 1 d’agost (1-agost-Requisits-gosseres-de-caça2023) el departament va publicar el següent pdf de requisits i el 31 d’agost es va publicar aquest altre (31-agost-requisits-gosseres-esportives-o-de-ca-a). Per què hi ha dues versions? Què es va modificar?

La decepció

L’aturada cinegètica declarada el passat dia 3 de setembre (inici de la temporada general de caça) continua amb més força i determinació cada dia que passa mentrestant pel que sembla, la Federació Catalana de Caça continua sense reconèixer els problemes ni donar suport a les reivindicacions, la qual cosa està creant un refús de molts caçadors cap a l’entitat esportiva.

TV3 també fa cas omís i no fa cap mena de menció d’aquests actes reivindicatius prou vistosos a la seva audiència, tot i tractar-se d’un canal públic d’informació català.

L’orgull caçador

Aquesta marxa reivindicativa a Barcelona ha esdevingut un fet històric amb un ambient festiu i de germanor on s’ha demostrat la capacitat organitzativa dels caçadors i el bon fer amb responsabilitat sense incidents ni incivisme de cap classe. Una mostra que enorgulleix el col·lectiu i que el fa més gran, on sempre es podrà dir: Jo hi era!

Només s’ha lamentat el fet que alguns caçadors hagin decidit no manifestar-se i que des del primer dia estiguin caçant, molt probablement per desconeixement i desinformació, tot i això s’han fet proclames animant-los a afegir-se de cara als pròxims actes reivindicatius, perquè, al cap i a la fi, la lluita pels drets dels caçadors és una lluita compartida i que ajuda a millorar el conjunt del col·lectiu.

---