El TS posa ordre a les Ordres de Veda

El Tribunal Suprem posa ordre a les ordres de veda.

El Tribunal Suprem acaba de prendre una decisió que tindrà conseqüències importants en les properes ordres de veda de tot Espanya.

Respon a una denúncia d’Ecologistas en Acción contra un ordre de veda de la Comunitat de Madrid que permetia seguir caçant espècies en regressió o sense conèixer el propi estat actual de conservació. Des d’ara, el criteri fixat per l’alt tribunal (ara ja sense recurs possible), és que obligatòriament, les ordres de veda hauran de constar d’un informe previ sobre l’estat de conservació de cadascuna de les espècies cinegètiques de la CCAA emetent aquest ordre.

Les espècies especialment controvertides a Madrid van ser la perdiu roja, el colom roquer, la gralla, la guatlla, la garsa i la griva. La tórtora també és el centre de les preocupacions dels ecologistes, pel declivi poblacional important que pateix a l’altiplà central i al sud.

Els ecologistes i el Tribunal s’han basat en la Directiva d’Aus 2009/147/CE, Art. 7.4: “Els Estats membres vetllaran per la pràctica de la caça, incloent en aquest cas la falconeria, tal com es desprengui de l’aplicació de les disposicions nacionals en vigor, respecti els principis d’un ús raonable i d’una regulació equilibrada des del punt de vista ecològic de les espècies d’aus afectades […]” i la Llei 42/2007 de Patrimoni natural i biodiversitat, Art. 65.2 “la pràctica de la caça i la pesca continental es regularà de manera que quedin garantits la conservació i el foment de les espècies autoritzades per a aquesta pràctica”.

A partir d’ara, el Tribunal imposa un “informe tècnic de caràcter mediambiental, biològic o cinegètic sobre la població de les espècies respecte de les que s’autoritza la caça ni sobre la seva evolució favorable o desfavorable ni, en fi, sobre els seus cicles de reproducció i cria en el territori de la Comunitat”.

Una dada connexa de la sentència és que es consideren insuficients les dades d’accidents aportats per empreses asseguradores per justificar un estat de conservació (en el cas dels ungulats).

Aquesta decisió, tot i representar una nova obligació administrativa que complicarà la gestió cinegètica, és no obstant això, una bona notícia. Obligarà a l’administració de caça i pesca a fer un seguiment científic (entendre’s basant-se en dades reals) del conjunt d’espècies cinegètiques –oferint una gran oportunitat de suprimir el sistema actual de declaracions voluntàries que té una utilitat pròxima a zero per a la caça menor; permetrà millorar el coneixement de moltes espècies i així garantir millor la sostenibilitat de les captures anuals; i augmentarà l’interès dels tècnics dels organismes científics per les espècies cinegètiques, quan avui en dia estan gairebé dedicades exclusivament a les espècies protegides.

Seguir caçant espècies amenaçades, vulnerables o en neta regressió seria una greu irresponsabilitat tant des del punt de vista mediambiental com social. A partir d’aquesta sentència, i considerant el poc temps disponible abans de la propera ordre de veda, seria convenient una trobada entre funcionaris, biòlegs de la conservació i caçadors, per tal de considerar les implicacions de la sentència, la informació disponible sobre el conjunt de les espècies cinegètiques, i així evitar males sorpreses i malentesos a l’hora de publicar l’ordre.

---