Editorial de la revista de caça Cinegeticat. Març de 2016
Editorial

Editorial Cinegeticat nº12

senglar

Eduard Melero – Cardona – 01/03/2016

Estem acomiadant l’hivern i, aquest, ja no el recuperarem. He escollit aquesta magnífica fotografia de portada del gran professional Mario Bregaña per recordar que abans l’hivern era hivern i la neu, a hores d’ara, normalment havia cobert tots els cims del Pirineu oferint unes imatges precioses i dignes de fer-ne postal. I sí, també feia molt fred, en dèiem fred d’hivern. Malauradament, els últims anys això ja no és així. Enguany la blancor de les muntanyes ha brillat per la seva absència (tot i que encara es pot produir algun episodi de neu, espero que no d’aquells que fa més mal que bé) i ha fet calor, estranya calor d’hivern. Aquest temps té unes conseqüències òbvies al medi, em temo que nefastes. Sequera extrema, plagues i la necessària adaptació de la fauna salvatge per assegurar la supervivència fa que els hàbits i les rutines de les espècies cinegètiques canviïn també, més que mai, a marxes forçades. Potser aquests “canvis climàtics” o “cicles meteorològics” podrien donar resposta a la peculiar temporada de caça d’aus migratòries, on hi ha hagut diversitat d’opinions i d’èxits, no ho sé. Haurem de seguir de prop aquests canvis i m’agradaria pensar que són temporals…

caçadors

Respecte per la caça

D’altra banda i, seguint amb el fil de “com eren les coses abans”, voldria reivindicar la falta de respecte a què s’enfronta avui en dia la figura del caçador i la caça. Hem passat de poder passejar pel mig del poble amb l’escopeta i el gos per anar al camp a caçar quelcom per poder menjar a haver-nos d’amagar per estalviar-nos insults i atacs, amb l’afegitó que la carn de caça, per culpa d’unes lleis absurdes, avui no es pot aprofitar com cal.

PROU! No volem més atacs al col·lectiu caçador, volem respecte pera la caça i per als caçadors.

La moda “anticaça”

Fa massa temps que s’arrossega aquest corrent “anticaça” promogut per entitats animalistes i ecologistes radicals i ja és hora de dir prou. JA QUE ELS NOSTRES DIRIGENTS POLÍTICS NO HO FAN, potser que ens posem a treballar els caçadors/es per reconduir aquesta situació i proposem mesures als governants perquè apostin per normalitzar la caça i tot el que l’envolta, ja que sense suport institucional (amb missatges a favor de la caça als mitjans de comunicació) això no serà possible. Us faig una petita reflexió: si els atacs als caçadors viscuts aquests darrers dies haguessin estat provocats per caçadors a persones que practiquen altres activitats, segurament el ressò mediàtic hauria estat molt més ampli i, és que la caça a la caça ven! I és que explicar al País que la caça és necessària fa molta mandra als nostres polítics, perquè en definitiva, no volen perdre vots d’aquells que sota els paraigües de l’ètica i respecte extrem als animals s’autodefineixen com a majoria. L’allunyament de la vida al camp i el creixement urbà ha desconnectat moltes persones del món orgànic real (no el de ciment) i la ignorància sobre el seu funcionament ens porta a aquests lamentables atacs. I fer escapades de turisme rural, buscar bolets o fer trekking no ajuda, per si mateix, a entendre millor el nostre entorn sinó que cal quelcom més.

Els valors de la caça

La caça és i serà necessària. A més, té uns valors importantíssims pel País: és tradició, és cultura, és gestió, és ecologia, és economia i és una activitat social entre moltes altres coses. Per això, no em canso de repetir que la caça s’ha de començar a treballar a les escoles. Si normalitzem la caça, hi guanyarem tots.


gif cinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: