La caça del senglar a Catalunya, els 5 millors calibres (Part 1.) | Cinegeticat - Portal referència de caça
Actualitat

La caça del senglar a Catalunya, els 5 millors calibres (Part 1.)

Ricard Marquès – Publicat a la revista 3, desembre 2014 de Cinegeticat

La gran proliferació del senglar a Catalunya és deguda al fet que és un animal que normalment no agafa malalties i està dotat d’una gran fortalesa. L’abandonament del camp i dels conreus, i també perquè l’únic depredador en ferm que té és l’home, han afavorit que aquesta sigui una espècie cinegètica molt important al nostre país en un augment evident i constant. En determinats llocs, a causa de les
destrosses que pot arribar a fer, sobretot a la pagesia i especialment en èpoques en què troba poc menjar al seu medi natural, com ara la manca d’aglans i altres aliments habituals, pot ratllar el qualificatiu d’epidèmia. Amb l’afegit que en els seus desplaçaments majorment nocturns pot provocar nombrosos i greus accidents de circulació;
no només importants danys materials, sinó en altres casos fins i tot físics que un cop ocorreguts tothom lamenta, especialment a qui toca en la pròpia pell. Per tant, és un greu problema a resoldre.

Per qui? Això és una altra qüestió que avui no tractarem. Tinguem present que l’any 2013 les nombroses colles que practiquen aquesta caça a casa nostra varen abatre a Catalunya més de 32.000 exemplars, xifra que cada any creix. Lloable i deplorable a la vegada, no?
Entre les diferents formes de practicar aquesta caça, la més corrent és la “batuda”. Consisteix que les colles que la practiquen, molt bons coneixedors del terreny o zona on es fa l’acció, se situen en llocs estratègics, normalment del pas dels senglars, com ara corriols, rases o passos, tot i que això no vol dir que sempre passin pel mateix lloc, ja que quan els gossos els empaiten intenten escapar o guarir-se als llocs més inversemblants. Aquest tipus de cacera es va començar a practicar amb la tradicional escopeta, amb cartutxos de balins o “postes”, avui dia totalment prohibits, i només és permesa amb cartutx de bala. Tan sols un petit percentatge de caçadors encara la fan servir i és, per cert, en ocasions molt resolutiva, sobretot en llocs de tir curt o embrossat. La resta, més del 90% de caçadors, i no crec que m’equivoqui, la practiquen amb rifle o fusell en totes les seves variants: forrellat, semiautomàtics, exprés, d’un sol tret, etc., ja que per les seves millors prestacions en el camp de la balística o d’abast els fan molt més eficients que l’escopeta. Resta afegir que en la majoria d’ocasions s’acompanyen amb aparells de visió com ara els visors òptics, que amb augments milloren el tir efectuat a més distància. També poden portar hologràfics o de punt vermell o d’un altre color, que en tots els cassos ajuden a abatre algun o altre exemplar en situacions difícils a simple vista. Tot això, acompanyat de la gran varietat de cartutxos, calibres i tipus de puntes existents al mercat, indica que aquesta és la forma més corrent de fer-ho. A grosso modo, al meu humil entendre, avui exposaré els que per mi són uns dels millors cinc calibres per dur a bon terme aquesta tasca. No són tots els que hi ha, perquè en són molts, però sí que són els més corrents o els que més sovintegen a la majoria de caceres de casa nostra.

CALIBRE .270 WINCHESTER
Dissenyat per la casa Winchester l’any 1923, basat en el cartutx del popular calibre 30-06 Springfield, utilitzat en els fusells de l’exèrcit americà Sprigfield M1903, Garant M1, etc. L’única diferència entre els dos calibres és que en el .270 el coll del cartutx és una mica més estret i permet utilitzar puntes un xic més petites, cosa que fa que pugui tenir una trajectòria més ràpida i més tensa. Va sortir al mercat l’any 1925 vinculat al llançament del fusell de forrellat Remington M54. Durant molts anys ha estat un dels calibres més populars, perquè la majoria de fabricants d’armes de caça han produït fusells d’aquest calibre en totes les formes conegudes: de
forrellat, semiautomàtics, d’un sol tret, de palanca, etc. Per a la caça d’aquest país és un calibre molt polivalent, ja que permet excel·lents resultats en la caça del cabirol, l’isard, el cérvol o el senglar. El de format mitjà és el que predomina i en ocasions, a distàncies molt considerables, combinat amb la gran varietat de puntes que avui en dia es fabriquen, el fan un dels calibres indiscutibles i més utilitzats per molts caçadors.

Cal 270
Cal 270

També és important dir que té poc retrocés i, per tant, en resulta un tret “agradable”. Com que no és un calibre excessivament car i com que quasi totes les marques el fabriquen amb una gran varietat de gramatges, tipus de punta i d’altres característiques, sens dubte el converteixen en un autèntic tot terreny.
Winchester, que no para de fer innovacions en aquest àmbit, fa pocs anys va llançar al mercat el .270 Winchester Short Màgnum, en què ha millorat molt les prestacions que ja tenia l’anterior i s’està imposant en el món de la caça per les seves immillorables qualitats balístiques i pràctiques. Altres fabricants han fet incursions amb aquest calibre al mercat, com ara Weatherby, fins i tot amb cartutx màgnum però, no sé per quina raó, no han aconseguit els èxits de l’anterior tot i ser un gran cartutx amb unes prestacions molt particulars i a la vegada altament significatives. El .270 és un calibre que en moltes ocasions ha estat el primer que hem tingut per a la caça major. N’hem quedat molt contents tot i que al llarg del temps l’hem substituït per un de més prestacions o més potència, però l’hem guardat per si mai tenim algun fill a qui agradi la cacera i s’hi pugui iniciar o sinó per si algun dia ens “toca” un isard. Aleshores possiblement serà el rifle que farem servir.

CALIBRE .30-06 SPRINGFIELD
Es va crear l’any 1903 als Estats Units d’Amèrica amb caràcter militar, amb una punta rodona. Modificat el 1906 a la forma actual de mides de cartutx i punta més ovalada per obtenir millor coeficient balístic i altres prestacions, com ara velocitat, i així acostar-se a les del 8×57 Mauser de guerra alemany. D’aquí també la nomenclatura -06.
L’exercit americà el va utilitzar a les dues guerres mundials i a la de Corea durant quasi cinquanta anys. L’any 1953 va ser substituït pel calibre 7,62×51 OTAN o .308 Winchester.
El primer fusell d’entre molts que el va portar va ser l’Springfield M1903 de forrellat, d’aquí prové part del seu nom, passant més tard a l’M1917 Endfiel, al Winchester model 70, al semiautomàtic M1 Garant i a d’altres, així com diverses metralladores aèries per avió i les Browning M1917 i M1919, totes de guerra.
Al finir la guerra es parla que hi havia un excedent de més de 2.000.000.000 de cartutxos fabricats, per la qual cosa es va haver de buscar alguna sortida a la situació. Aquest fet el va convertir en un calibre popular per al món de la caça en especial, cosa que encara perdura actualment. També en l’àmbit esportiu va tenir bons resultats fins que, en aquest camp, també el va desbancar amb millors prestacions el .308 Winchester.
Tornant al món de la caça, molts dels fusells de guerra van ser els primers que es van fer servir, passant amb els anys als rifles majorment semiautomàtics, que són pràcticament els més utilitzats encara avui dia. La majoria de fabricants l’han posat al mercat amb múltiples variants. Tot i així, un dels primers models que varen sortir al mercat civil per aquest calibre va ser el Winchester M1895 de palanca, del qual encara se’n veu algun però en poques ocasions, ja que les pólvores actuals són diferents per a un arma concebuda a principis del segle XX. Normalment el fa servir algun aficionat que recarrega la seva munició especialment per aquesta relíquia, amb una càrrega adient, que com que és de palanca no presenta problemes a l’hora de repetir tret a l’igual que els de forrellat.

Cal 30 - 06
Cal 30 – 06

Per tant, és pot dir que és el capdavanter en quantitat d’usuaris, donades les seves bones prestacions balístiques i d’efectivitat i en facilitat per trobar munició, entre altres. Com a calibre ha estat provat en molts escenaris i situacions de tots tipus, per no dir quasi totes, tant civils com militars, on ha deixant clara constància de la seva versatilitat que pocs calibres igualen en experiència, i és de suposar que durant molts anys continuarà al capdamunt en tots els ordres de la temàtica que ens ocupa.
Cal dir i tenir present que el tret d’un 30-06 ja comença a picar una mica, sobretot en rifles amb canó de batuda, perquè és una mica més curt que els canons de fusells militars per als quals va ser concebut.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: