Des de fa molts anys he escrit sobre Caça i Esport, afirmant que són dues matèries i/o activitats que persegueixen fins diferents i objectius diferents: d’una banda, l’activitat cinegètica (la Caça), i per una altra, l’activitat esportiva (l’Esport ).
Al llarg de dècades he intentat fer veure que la Caça, les Societats de Caçadors i els caçadors no tenen ni se’ls ha donat el que en dret haurien de posseir i tenir, pel simple fet que alguns els han considerat esportistes, entitats esportives, i han defensat que la Caça és un Esport.
Doncs bé, és hora de dir-los als que afirmen que la caça és un esport, que deixin de marejar la perdiu i d’incomplir la Llei, i tinguin una mica més de respecte al nostre ordenament jurídic espanyol.
La Constitució Espanyola (la nostra Carta Magna) diu que la Caça no és un Esport, i viceversa, ja que contempla l’Esport en el seu article 148.1.11ª, i la Caça en el seu article 148.1.19ª.
L’Estatut d’Autonomia de qualsevol comunitat autònoma espanyola, que és la competent en matèria de caça, la contempla en el mateix sentit: la Caça no és Esport, i viceversa.
A partir dels anteriors Fonaments de Dret, la resta sobra, ja siguin opinions, cites, definicions, etc. L’ordenament jurídic anterior és clar, i qui digui el contrari ho està incomplint, està incomplint la Constitució i el seu Estatut d’Autonomia.
I s’agreuja l’anteriorment, si a aquest incompliment se li afegeix el component o la intencionalitat d’obtenir un benefici, sigui econòmic, representatiu o d’estatus social, i molt més greu és si és una administració pública o entitat col·laboradora, càrrec públic o persona que l’utilitza per a això.
Per l’anterior, faig una crida al sentit comú i al correcte procedir, ja que hi ha institucions públiques, tant estatals com autonòmiques, que han legislat la «Caça» com una modalitat esportiva, fet que ha comportat que les federacions esportives privades autoritzades per elles tinguin en la seva denominació la paraula «Caça», provocant que aquestes entitats esportives i els seus membres vegin, percebin o considerin la Caça com un Esport, i als caçadors que la practiquen com a esportistes, exigint-los per això tenir llicència esportiva quan ells per practicar la seva activitat ja posseeixen la seva llicència de caça, arribant a coartar en moltes ocasions fins a la llibertat d’associació.