L'esterilització química dels coloms, és segura? | Cinegeticat - Portal referència de caça
Actualitat

L’esterilització química dels coloms, és segura?

Coloms

Enric Vélez – Barcelona – 11/01/2019

Revisant bibliografia pel que fa a l’ús d’esterilitzants orals, concretament la nicarbacina, com a mètode de control de plagues de coloms en diverses localitats de Catalunya, he trobat diverses informacions rellevants que em fan qüestionar, i molt, aquesta pràctica.

coloms urbans | Photo by Prashant Saini on Unsplash

Al diari la Vanguardia, el 23-02-17, la SEO/BirdLife, reconegut grup d’experts en ornitologia del país, ja va publicar un article on “desconsella l’ús de pinsos esterilitzants pel control de les aus urbanes“, i en el que parla quasi exclusivament d’aquest producte químic. Argumenten aquests experts la manca d’estudis científics publicats que demostrin l’eficàcia del medicament, ni tampoc la no afectació d’altres potencials “comensals” (gralles, pardals, tudons, tórtores, inclús nens), així com el fet que tampoc no hi ha publicacions científiques que descartin que puguin afectar-se els predadors d’aquestes espècies (falcons, arpelles o inclús l’home si ingereix la seva carn) o que assegurin que el tòxic que impregni terra i aqüífers, pugui intoxicar l’ecosistema.

La pols d’aquest fàrmac antiparasitari es barreja amb gra de blat de moro i amb dispensadors automàtics es dispersa per terra per tal que els coloms l’ingereixin. Calen només, segons les diferents bibliografies, entre 8 i 10 dies ingerint 10 grams de producte/dia, per esterilitzar els coloms i trigarien més de 4 dies en desaparèixer el tòxic del seu organisme encara que deixessin de prendre’l. El mecanisme d’actuació del fàrmac és multifactorial: disminueix la posta i altera la closca i la membrana del rovell de l’ou, fent inviable l’embrió. També inhibeix l’espermatogènesi del mascle. Malgrat que les dosis letals, segons informa el laboratori productor, arribarien només amb ingestes exagerades, en tots els articles revisats es reconeixen efectes secundaris de diversa gravetat.

La normativa actual

El reglament europeu 528/2012 d’aplicació a Espanya no inclou la nicarbacina com biocida permès en l’erradicació de plagues. Igualment, el Reial Decret 465/2003 sobre substàncies indesitjables al pinso animal no permet utilitzar-la a la dosi en la que es fa el preparat. Tanmateix la normativa europea vigent en matèria “Environmental Risck Assessment (E.R.A.)” fixa en només 10 micrograms per kg de terreny, el límit per a aquesta substància, xifra enormement superada en una única dispensació.

L’aplicació de la nicarbacina a Catalunya

foto medicamento | Foto de Amanda Jones en Unsplash

Mentre el laboratori productor del fàrmac parla sempre d’innocuïtat, totes les organitzacions científiques i reguladores ens donen informacions altament alarmants.
No obstant i com deia al principi, diverses localitats l’han utilitzat i l’estan utilitzant. Consta informació sobre el seu ús a Arenys de Mar, Artés, Badia del Vallès, Capellades, Cardona, Cassà de la Selva, Castellar del Vallès, Guissona, Igualada, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, La Pobla de Claramunt, Puigpelat, Puig-Reig, Ripoll, Sant Quirze de Besora, La Seu d’Urgell, Solsona, St. Vicenç de Castellet, Vilafranca del Penedès, Calaf, Barcelona ciutat, …

Sembla que els ajuntaments tiren pel dret i, en lloc d’utilitzar altres tècniques de reducció de plagues potser més costoses com ara la captura en viu (que podria per exemple abastir els centres de recuperació de rapinyaires), la substitució dels ous per ous de plàstic, la limitació d’aliments, aigua o llocs de cria, o inclús la caça pel seu aprofitament, prefereixen “enverinar” silenciosament el país i, quan en un futur apareguin les conseqüències, fugir d’estudi. No ho hauríem de permetre!


MussapPublicitat
%d bloggers like this: