News Cinegeticat
Durant aquest any ja s’han detectat diferents casos de triquina a diversos indrets de Catalunya, els darrers han estat al Bages ( St. Salvador de Guardiola) i al Vallés Oriental ( el Montseny).
Per això és important informar sobre què és la Triquina, com es detecta i quines mesures s’han de prendre.
La triquina és un nematode (cuc rodó intestinal) del gènere Trichinella.
Els principals reservoris del paràsit poden ser els animals domèstics (gos, gat, cavall i porc) i els salvatges, especialment els carnívors i els omnívors (animals la dieta dels quals és vegetariana però ocasionalment poden consumir també carn). Així, a Catalunya els principals animals que actuen com a reservori de la triquina són el senglar, l’ós, la guineu, el llop, les aus rapinyaires.
La triquinosi
A Catalunya és una malaltia parasitària produïda pel consum de carn de senglar (o de productes carnis) insuficientment cuinada o crua infectada per larves enquistades d’aquest nematode.
És una malaltia que cursa, entre d’altres i depenent de la localització del paràsit, amb símptomes gastrointestinals (diarrea, malestar abdominal, còlics), febre, adoloriment muscular, edema de les parpelles superiors (que pot anar acompanyat d’hemorràgies subconjuntivals) i que, en molts casos, es resol per ella mateixa. En algunes persones, però, depenent de la seva sensibilitat, l’estat immunitari i la quantitat de larves ingerides, pot arribar a ser més greu i han de ser hospitalitzades, i fins i tot pot arribar a ser mortal.
La mortalitat sol ser inferior a l’1%, encara que pot arribar fins al 40% si no es diagnostica i es tracta ràpidament.
Hi ha dos mètodes per dur a terme la detecció:
• Mètode per compressió. Les mostres es comprimeixen entre dos portaobjectes i s’observa amb el microscopi els quists amb larves (o calcificats). Aquest sistema, però, es desaconsella, atès que té una fiabilitat baixa en els casos de baixa parasitació i pot donar com a resultat falsos negatius.
• La digestió artificial, que és el mètode més fiable i l’obligatori a les sales de tractament de caça autoritzades segons el que disposa el Reglament (CE) núm. 2075/2005 de la Comissió, de 5 de desembre de 2005, pel qual s’estableixen normes específiques per als controls oficials de la presència de triquines a la carn.
La quantitat de la mostra ha de ser aproximadament d’uns 10 grams i d’alguna de les parts musculars descrites anteriorment. Les mostres han d’estar inequívocament identificades per poder identificar la procedència del senglar.
És per això que, per tal de consumir la carn de porc amb seguretat, i malgrat que per al autoconsum no és obligatori, hauríeu de demanar a un veterinari que inspeccioni les carns dels senglars abatuts per descartar qualsevol risc de malaltia. Aquesta inspecció sí que és obligatòria en el cas que comercialitzeu les carns a comerços al detall o a restaurants i les carns ja que s’ha de passar per una sala de tractament de caça autoritzada per tal de ser sotmeses a la corresponent inspecció per un veterinari oficial.
MESURES
Consumiu carn i productes carnis procedents d’establiments autoritzats, la qual cosa és obligatòria en el cas dels restauradors.
Cuineu adequadament la carn (el paràsit es destrueix mitjançant la cocció a temperatures superiors a 77 ºC durant 30 minuts).
La congelació també pot inactivar el paràsit, mitjançant diferents combinacions de temperatura i temps depenent del gruix de la peça. Podem considerar, però, que es pot inactivar a partir de ?15 ºC durant 20 dies per a carns amb un gruix inferior a 15 cm, i que necessitarem fins a 30 dies per a carns amb un gruix superior a 50 cm). Recordeu, però, que una congelació insuficient no garanteix l’eliminació del paràsit i que no totes les espècies de triquina s’inactiven amb la congelació.
Mètodes de conservació com la salaó, el fumat i la dessecació no inactiven el paràsit. Tampoc la cocció amb el microones es considera un mètode segur de cocció.
Eviteu consumir carns (i en especial embotits, carpaccios o altres preparacions sense tractament) de procedència dubtosa i sempre que no tingueu la seguretat que s’hagi sotmès a la prova de detecció de la triquina.
Així, les carns no inspeccionades per un veterinari, i en especial si no s’ha fet la prova de detecció de la triquinel•la, no s’haurien de considerar aptes per al consum.
Telèfon: 061 CatSalut RESPON
Font: Agència de Salut Pública de Catalunya www.canalsalut.gencat.cat
