Trio d’erugues

Per diferents motius, molts d’ells relacionats amb els efectes del canvi climàtic, la meteorologia, la manca d’enemics naturals i/o el mercat d’importació-exportació de tota classe de productes arreu del món, les plagues comencen a ser una preocupació generalitzada. Cada cop hi ha més insectes, animals exòtics i altres cuques envaint hàbitats nous i adaptant-se per tal de sobreviure, deixant així un escenari totalment nou als científics de cada territori.

Les erugues; la plaga dels boscos catalans del segle XXI

Els boscos de Catalunya tenen diferents problemes amb diverses plagues i actualment pateixen tres atacs importants produïts per erugues:

1. Processionària del pi_Cinegeticat (Thaumetopoea pityocampa)
2. Eruga peluda del suro_Cinegeticat (Lymantria dispar)
3. Eruga del boix_Cinegeticat (Cydalima perspectalis)

Pel que fa a la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), és una plaga que s’ha disparat arreu del territori a causa del canvi climàtic i es preveu que d’aquí a uns anys, els enemics naturals vagin controlant la plaga fins al punt d’estabilitzar-la.

L’entrada de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis) a Catalunya és un dels efectes de la globalització, important planta amb controls no eficients al 100%. Es preveu que aquest defoliador acabi amb els boixos dels nostres boscos a no ser que arribi un insecte regulador i actuï com a depredador natural equilibrant així la plaga.

Les poblacions de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar) tenen un comportament cíclic, efectuant atacs periòdics de defoliació (no només al suro, sinó que poden afectar més de 500 espècies vegetals). A Catalunya l’atac més greu d’aquesta plaga va ser l’any 1982-1983 al Montseny, llavors es va combatre tractant amb helicòpter de manera generalitzada i utilitzant un insecticida autoritzat en aquell moment. A les Balears també hi ha hagut atacs importants; a Mallorca l’any 2005 va haver-hi un brot que també es va tractar immediatament i es va solucionar. En canvi a Menorca, es van fer tractaments molt restrictius i l’atac va durar des de l’any 2007 fins a l’any 2013.

Els principals problemes dels atacs de la Lymantria es poden dividir en tres blocs: socials, ecològics i econòmics.

Els problemes socials representen les molèsties que ocasiona l’eruga als veïns i usuaris del bosc. Els ecològics venen produïts perquè la defoliació que produeix l’eruga normalment succeeix en època d’estrès hídric i això pot debilitar la planta obrint la porta així a altres atacs d’altres patògens com per exemple perforadors o fongs i aleshores aquests en ser més agressius sí que podrien acabar amb l’espècie. Pel que fa als problemes econòmics podem destacar des de la pèrdua de qualitat/valor del suro a la davallada d’un dels motors econòmics més importants de Catalunya, el turisme.

Què s’ha de fer al respecte? Deixem que la natura faci el seu curs i ens exposem a un nou escenari natural i animal o bé acabem amb tot?

---